Apunts de geopolítica catalana (II)

«L’estat català haurà d’apropar-s’hi reforçant intensament els lligams amb París. El flirteig amb la francofonia era alguna cosa més que una maragallada»

| 20/07/2013 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 20/07/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Article anterior: Apunts de geopolítica catalana (I)

Definir els interessos, les orientacions, les estratègies i les palanques de la geopolítica catalana serà essencial per garantir la viabilitat de la Catalunya sobirana i el seu encaix al concert internacional. A continuació s’apunta un assaig de decàleg que busca contribuir al debat sobre la qüestió:

2) L’equilibri francès: Andorra ha mantingut la plena sobirania del país a través dels segles gràcies a un hàbil joc entre França i Espanya amb triangulació vaticana. L’estratègia andorrana hauria d’inspirar la geopolítica catalana reforçant la importància d’una intensa relació amb França que faci de contrapès a la inevitable influència econòmica, política i social d’Espanya sobre el seu entorn. França és la clau de volta d’un cert equilibri de poders en aquest racó de l’Europa Occidental. L’estat català haurà d’apropar-s’hi reforçant intensament els lligams amb París, frenant la força expansiva de l’hinterland espanyol posant-se a redós de l’hinterland francès. El flirteig amb la francofonia era alguna cosa més que una maragallada.

3) Alemanya i l’empelt carolingi: Catalunya ha d’aspirar a convertir-se en el referent d’Alemanya al sud del continent. Al cap i la fi serà l’únic estat d’arrel industrial de l’Europa llatina, contribuent net a la Unió Europea, la porta d’entrada a Espanya i Portugal de bona part de les exportacions alemanyes a aquests mercats i la seu operativa a la península de moltes de les seves grans empreses. Si el país és capaç de construir una administració rigorosa i responsable ho tindrà tot a favor per aconseguir un tracte preferent amb Berlín com a node de referència a la regió. L’empelt carolingi, de nou.

4) La Unió Europea, paraigua indispensable: Per a un nou estat a la recerca de legitimitat el reconeixement europeu i la permanència a la Unió resulten gairebé essencials. Potser hi haurà un període transitori d’una certa provisionalitat però la vocació europeista de Catalunya ha de ser total i absoluta. La Unió Europea viu ara mateix enmig d’un cert desconcert i ningú no sap si es tracta d’una crisi de creixement o d’alguna cosa més profunda i greu. Hi ha dubtes sobre el projecte europeu que podrien afectar l’encaix continental de Catalunya però més enllà d’això sembla evident que la Unió ha de jugar un paper clau a l’hora de donar credibilitat, endins i enfora, a l’estat català. Una garantia d’estabilitat estructural molt necessària quan es mira el país amb els ulls d’un inversor global. Noruega i Suïssa potser poden prescindir-ne però seria millor per Catalunya no haver-ho de fer.

Continua el proper 07/09/13: Apunts de geopolítica catalana (III)

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

França amb compte
Observant, 20/07/2013 a les 03:01
+11
-0
1. França amb cautela. No debades amb els francesos la historia sempre ens hi ha posat enfront i amb hostilitat. I dic amb cautela perque encara ostenten un territori que sient català va ser regalat pels monàrques de l'espanya castellàna als francèsos amb "nocturnidad y alevosía". Un territori que ha estat colonitzat però que encara viu. L'acostament a París no té interès si es a canvi de posar distància amb Perpinyá.

2. Amb els pobles germànics hi tenim també una història, però al contrari que amb França els hem tingut com a aliats, amb la única excepció de l'Alemanya Nazi per la qual erem un simple "land" del seu aliat espanyol.

3. Sobre la UE ens interessa seguir els passos d'Escòcia.
Opinió
MSR, 20/07/2013 a les 08:33
+1
-0
Hi estic completament d'acord al que comentes al teu article.
Eixir del foc i caure a les brases
J. A. Corral, 20/07/2013 a les 14:06
+7
-0
L'Estat francès ha donat més que proves fefaents que no és un amic ni un aliat a la nostra causa... El fet de pensar que un clau (el francès) un altre en treu (l'espanyol) és una mostra del desconeixement històric de les relacions geopolítiques que han hagut de patir el nostre dissortat país amb els seus veïns... França ha donat proves al llarg de la història que no és de fiar (la batalla de Muret, la guerra dels Segadors, la guerra del Francès, el genocidi cultural i lingüístic contra el nord del nostre país -"Soyez propre, parlez français"-, els camps de concentració de l'altra banda de la frontera, etc., etc.). El nostre planeta ha evolucionat i ja no ens trobem ni en el Segle d'Or Espanyol ni tampoc gaudim, sortosament, de la "Grandeur de la France". Avui, qui talla el bacallà a nivell mundial són els States i Alemanya, i qualsevol política d'apropament a aquests dos països és el millor que podria fer Catalunya... La resta és marejar la perdiu. Perdó, però algú ho havia de dir!

Energia
Jordi Garriga (Navàs), 20/07/2013 a les 18:59
+1
-0
Sr. Arza, si accepta peticions, n'hi faig una.

Com hauria de quedar lligat l'abastament d'energia en aquest hipotètic nou Estat? perquè les fons de gas venen principalment del Magreb, més una petita de França. Els gasoductes passen per territori espanyol, al igual que els oleoductes.
L'electricitat que produeix Catalunya, em sembla tampoc és suficient per l'autoconsum, i a més, ben bé un 50% d'aquesta electricitat es produeix amb centrals nuclears.

Quin seria el paper teòric del govern espanyol respecte dels subministradors d'energia a una Catalunya independent?
Quan diueu França hauríeu de dir OCCITÀNIA
Anònim, 21/07/2013 a les 18:58
+1
-0
Quan diueu França hauríeu de dir OCCITÀNIA, el vertader hinterland català...Bordeus, Tolosa, Montpeller i Marsella.
França i Castella: la pinça contra Catalunya i Occitània...
Anònim, 22/07/2013 a les 18:38
+2
-0
França i Castella: la pinça contra Catalunya i Occitània...
Estat Units d'Amèrica
Anònim, 24/07/2013 a les 16:49
+0
-0
Estat Units d'Amèrica el primer país fet a imatge i semblança de Catalunya, aquest és el nostre mentor...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Marc Arza

Nascut a Reus l'any 1976. És consultor en internacionalització d'empreses i docent ocasional. Actualment fa de regidor d'Innovació, Empresa i Ocupació a l'Ajuntament de Reus. Apassionat de l'economia, la política i el país. Sobiranista pragmàtic, d'orientació liberal i progressista de tarannà. A Twitter: @marcarza

A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Les candidatures de Puigdemont i Junqueras acorden uns compromisos compartits en els programes del 21-D que ara han de negociar amb la CUP | Les llistes també reclamarien la llibertat dels presos, la fi del 155, la retirada dels "piolins" i un compromís de Rajoy davant la comunitat internacional de respectar els resultats
01/01/1970
La presidenta de la cambra baixa cita el dirigent d'ERC al seu despatx durant mitja hora i l'emplaça a reconduir el tarannà durant les sessions de control
01/01/1970
Civio, organització en defensa de la transparència, alerta que la decisió suposa una greu reculada del dret a la informació pública i recorrerà al Tribunal Suprem
José Manuel Maza, fiscal general de l'Estat mort a l'Argentina. | Europa Press
Pep Martí | 4 comentaris
01/01/1970
Cinc claus sobre l'escenari obert després de la mort sobtada de José Manuel Maza, el tercer fiscal general de l'Estat en sis anys designat pel govern del PP
Els herois de la «Liga de la Justicia», darrer gran film de la factoria DC Comics
Esteve Plantada
01/01/1970
Set claus per saber quin és el "supergrup" més prodigiós del cinema
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
Teresa Ferré
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Mural a favor dels presos polítics | Adrià Costa
01/01/1970
L'entitat demana anar més enllà dels grans actes de carrer i proposa reivindicar l'alliberament dels líders sobiranistes en el dia a dia