Narcís Serra va fer el que havia de fer

«Va “fer el que havia de fer”: cobrar una milionada per fer les coses tan malament com va saber!»

per Xavier Serrahima, 18 de juliol de 2013 a les 23:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de juliol de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En la seva compareixença de dimarts l’injubilable Narcís Serra demostrà ben pal·lesament la utilitat que tenen aquest tipus de controls parlamentaris: com si anés a un concert al Liceu, es limità a respondre de mala gana a les preguntes dels seus opositors polítics i se’n tornà cap a casa tan tranquil. No li va caldre ni tan sols fer el més mínim esforç per defensar-se, atès que sabia perfectament que el Parlament no té cap capacitat coercitiva ni punitiva.

Demostrant una capacitat d’autocrítica admirable –“Jo crec que vaig respondre en cada moment, i que vaig fer el que havia de fer”-, va passar una (teòrica) mala estona i prou. D’explicacions o respostes, és clar, no en va oferir cap. Si més no, cap que es pugui considerar com a tal. Es va dedicar a espolsar-se les puces, a eximir-se de responsabilitats: declarant que la culpa de tot la tingué la crisi, i que, per tant, “abans d'anar a buscar persones, els suggereixo que analitzin les causes”, ja que “el nostre problema era sistèmic, afectava totes les caixes i bancs de l'Estat”.


Des del seu punt de vista, doncs, el fet que, mentre el en fos el president, la Caixa Catalunya entrés d’una manera gairebé suïcida en la guerra de captació de fons (oferint interessos superiors a d’altres entitats) o que concedís sense prou garanties hipoteques immobiliàries a tort i a dret a clients i empreses que difícilment podrien tornar-los, no té cap relació amb la seva fallida.

Que ell, com a màxim responsable, no hagués evitat aquesta actitud imprudent, que convertia Caixa Catalunya en un gegant amb peus de fang, empantanegat fins el coll en crèdits i hipoteques d’alt risc, que es podia enfonsar amb la més mínima oscil·lació dels cicles econòmics, no va tenir cap mena d’importància. Va ésser un fet circumstancial. Al capdavall, què hi podia fer, ell, si només n’era el president?


Té raó, en Narcís Serra, va “fer el que havia de fer”: cobrar un munt de diners per “fer” de president mentre d’altres subordinats seus prenien decisions econòmiques que ell no estava en disposició de prendre! Va “fer el que havia de fer”: cobrar una milionada per fer les coses tan malament com va saber!

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Serrahima
Llicenciat en Dret i poeta. Manté el web Xavier Serrahima: el racó de la paraula (una finestra de diàleg oberta al món; fòrum d'opinió sobre cultura i societat).
17/05/2018

Carta als intel·lectuals demòcrates

11/05/2017

Regalem llibres a Donald Trump

30/10/2013

Els moderats només fan por als que temen el canvi

25/09/2013

Intel·lectuals espanyols

09/09/2013

Artur I, el poruc

18/07/2013

Narcís Serra va fer el que havia de fer

29/06/2013

El «principito» a Girona

20/12/2012

Anem fent via

13/10/2012

Espanyolitzar catalans

02/10/2012

PSC, capital Madrid

Participació