Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Espriu al carrer

«El poble, doncs, al davant, i ell, darrere, servidor seu fins a la mort. Espriu és de tots i connectarà»

per Joan Vila i Triadú , 17 de juliol de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de juliol de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa poc us parlava en aquesta columna de l’Espriu entrevistat a la televisió per Joaquim Maria Puyal l’any 84. M’agradaria reprendre ara el fil de si l’escriptor de qui enguany celebrem el centenari va arribar a connectar amb la gent del carrer o no. A Sitges i Roses es pot veure durant tota aquesta segona quinzena de juliol una exposició divulgativa a l’aire lliure, titulada “Espriu a l’àgora”. És una mostra itinerant que, en els pròxims sis mesos circularà per tot Catalunya, des de Deltebre a Vielha passant per Manlleu, Calella, Figueres, Mollerussa, Balaguer, Tarragona, Berga i una vintena de poblacions més, emmarcada dins del dens calendari d’actes de l’Any Espriu.

Es tracta d’una iniciativa per acostar la figura de Salvador Espriu a la gent normal que passeja pel carrer, gent que possiblement n’haurà sentit algun cop algun poema, però que potser no en coneix la seva transcendència literària i cívica. A través de les catorze lletres que formen el nom i el cognom de l’escriptor es van desgranant conceptes bàsics de l’univers espriuà, com ara Sinera, Universalitat, Llengua Catalana, Vida i Mort... És, de fet, un passeig visual inèdit per l’essència d’un dels noms més grans de la nostra literatura.


Espriu no és un escriptor elitista, malgrat el que sempre s’ha dit. És cert que alguns dels seus llibres són més difícils de digerir que d’altres i que, en general, té un nivell d’abstracció i intensitat lingüística que el fa semblar aspre i allunyat del poble senzill. Miquel Martí i Pol o Joan Margarit són, en aquest sentit, poetes potser més assequibles, fàcils de llegir, entenedors. Però Espriu, essent un erudit, una persona amb un gran bagatge cultural, no pretén fer literatura per a una minoria, ell vol adreçar-se al gran públic, i per això quan Raimon li demana permís per musicar poemes seus hi accedeix de seguida, sap que així arribaran a molta més gent.

Un escriptor s’ha de llegir als llibres, això és evident, però també crec que oferint-ne una petita mostra al carrer, en una exposició de lectura agraïda i il·lustracions vistoses, estem fent el que Espriu desitjava per sobre de tot: arribar individualment a tots aquells que, sumats, fan el mot col·lectiu “poble”, que tant li agradava fer servir. “Salvàvem els mots de la nostra llengua”, diu en un dels seus poemes, dedicat a Pompeu Fabra, però afegeix tot seguit, “el meu poble i jo”.


El poble, doncs, al davant, i ell, darrere, servidor seu fins a la mort. Espriu és de tots i al carrer connectarà, n’estic segur, amb gent de qualsevol origen, llengua i condició.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Joan Vila i Triadú
Periodista i professor a la UAB, és membre també del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Porta dues dècades en el sector audiovisual de proximitat i en els últims tres anys ha dirigit l’empresa pública Comunicàlia. Té arrels familiars a la Catalunya Vella i llaços sentimentals amb el País Valencià, per això s’estima el país “sencer”. Tot i ser blocaire des de fa alguns anys, reconeix que no acaba de connectar amb les xarxes socials.
31/07/2013

Església i independència

17/07/2013

Espriu al carrer

03/07/2013

I amb el somriure, la revolta

19/06/2013

Un periodista a comissaria

05/06/2013

Neymar i el català

22/05/2013

Barcelona/Catalunya

08/05/2013

Chacón s'autoexclou

24/04/2013

Tres-cents anys després

10/04/2013

Arribes tard, Rubalcaba

27/03/2013

Una cadena alliberadora

Participació