Apunts de geopolítica catalana (I)

«Un Estat català amb Espanya en contra sumarà dificultats i reptes que seria millor evitar»

| 06/07/2013 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 06/07/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

“Està totalment per fer una geopolítica catalana del futur.”


Àngel Castiñeira, professor d'ESADE i membre del CATN*


La geopolítica és un joc d'estats. Les regions no hi juguen, són jugades. Fa segles que Catalunya va perdre la condició d'actor polític internacional i no hi ha mapa que guiï el camí global del futur Estat català. Definir els interessos, les orientacions, les estratègies i les palanques de la geopolítica catalana serà essencial per garantir la viabilitat de la Catalunya sobirana i el seu encaix al concert internacional. A continuació s'apunta un assaig de decàleg que busca contribuir al debat sobre la qüestió.

1) Política ibèrica: deia Francesc Cambó que fins i tot després d'una hipotètica independència Catalunya hauria de buscar un nou acord de convivència amb Espanya perquè el marc ibèric era tan important que resultava ineludible. El context ha canviat i el paraigua europeu dóna un marge que no existia a principis de segle XX però Espanya continua sent vital, per bé i per mal, per als interessos catalans Potser resulta paradoxal però l'endemà de la independència la relació amb l'Estat espanyol serà la peça més important de l'estratègia exterior catalana.

Espanya és i serà el principal soci comercial de Catalunya, el seu veí més pròxim i rellevant, un país amb qui es comparteixen infraestructures bàsiques, grans conques hidràuliques, segles d'història comuna i profundíssims lligams socials i familiars. Un Estat català amb Espanya en contra sumarà dificultats i reptes que seria millor evitar. El repartiment del deute, la pressió europea i la negociació d'un fons decreixent que garanteixi la viabilitat financera a curt termini de l'Estat espanyol han de permetre una secessió pactada que suavitzi l'enrocament espanyol. Potser serà impossible durant els primers anys posteriors a la secessió però a mitjà termini caldrà buscar la cordialitat mútua i unes relacions intenses i franques. Una relació d'amistat que mai no podrà perdre un punt de vigilància activa i prudent. Realpolitik.

L'endemà de la independència les relacions amb Espanya s'emmarcaran, necessàriament, en una política ibèrica en la que Portugal ha de jugar un paper central. Sense una estratègia que neutralitzi el desequilibri ibèric l'Estat català podria acabar com un apèndix espanyol amb molt poc marge de decisió en àmbits vitals. La maledicció de Lisboa. Portugal no pot enfrontar-se a Espanya i mai no donarà suport al procés sobiranista però hi té molt a guanyar si Catalunya apareix com a estat a l'altra banda de la península. Lisboa i Barcelona, plegades, poden evitar que Madrid es consolidi com a gran megalòpoli ibèrica i únic centre peninsular de referència empresarial. Portugal és la palanca que equilibra la península.

*Consell Assessor per a la Transició nacional
Continua el proper 13/07/13: Apunts de geopolítica catalana (II)

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Si...
Ita, 06/07/2013 a les 02:08
+17
-2
Si en aquest moment hi ha quelcom "DECEPCIONANT" són les formes disimulades de dictadura encoberta que prohibeixen el Dret Democràtic a decidir.

Prou de debat, volem votar!

Mentre els castellans beven cervesa mirant com maten el toro, nosaltres invertim temps, vida i energia en demanar un DRET.
...una confrontació que caldría evitar.
Observant, 06/07/2013 a les 03:12
+14
-3
Poc s'hi pot fer desde Catalunya, sense renunciar al que ells ens manin que renunciem. Espanya ha estat quí ha optat per la vía intransigent i agresiva.

Un cop hem rebut les bofetades...És com si un Sirià a quí li han arrasat la ciutat i li han mort la família, se sotmet a Al-Assad per evitar una confrontació major en comptes de fer-se rebel.
Barret
Ita, 06/07/2013 a les 04:52
+8
-2
Em trec el capell davant cada paraula del President. Artur Mas em guanya cada dia. Cada dia m'agrada més...

Evitar confromtacions? Ja les tenim totes!
Ramon, 06/07/2013 a les 11:32
+14
-1
Aixo de evitar confrontacions amb Espanya estaria molt be si no fos perque ara ja en tenim de confrontacions, i tot el que podem fer es "si, mi amo". Un exemple recent el tenim en la decisio unilateral dels bons espanyols d'arrebassar el Ebre al seu gust i sense tenir en compte l'opinio i les necessitats dels catalans. Un altre exemple el tenim en el fmos corredor mediterrani, que per molt que sigui la opcio racional NO ES FARA fins que Espanya hagi foradat compeltament el Pirineu i fet, pagant-ne el 100% si cal, la vida del costat frances. I no hi ha res que una Catalunya privincia espanyola pugui fer per a evitar-ho ni per canviar-ho.
Hi ha qui creu que cal separar-nos d'Espanya per arribar al cel. No es aixo, no es res d'aixo: cal desfer-nos d'Espanya per sobreviure.
Dos segles de desintoxicació
Jordi M, 06/07/2013 a les 11:40
+13
-1
Em sembla bé que en determinats àmbits es faci córrer la mandanga que continuarem tenint intenses relacions amb Espanya perquè així poden esvair-se temences i reticències vers el separatisme però, ara entre nosaltres, les coses ni tenen per què anar així ni, coneixent els espanyos, fa l'efecte que puguin anar així. I al meu parer molt millor si no anessin així per facilitar la descastellanització. No fa gaire vaig ser a Portugal i em va sorprendre i tot -gratament- que el castellà hi tingui una presència tan ridícula. Cap rètol a l'aeroport. Les informacions de l'hotel en quatre idiomes i cap d'ells era el castellà (sí que hi era l'italià). Hi ha com una voluntat de marcar distàncies. Em va fer recordar la reacció social portuguesa contra l'intent de l'Emilio Botín d'absorció de no sé quin banc de Portugal per part del Santander. Absorcions n'hi havia hagut mil i ningú no havia badat boca. El problema no era l'absorció. El problema era la nacionalitat espanyola de qui la feia. Portugal té com una mena de prevenció contra qualsevol relació amb Espanya perquè coneix el percal d'aquesta penya. Ja va insinuar-ho el president Pujol quan va visitar-nos oficialment Mario Soares mercès al bon quefer de Lluís Prenafeta -l'Espanya sociata havia fet el possible i l'impossible per evitar que aquella visita passés per Catalunya segurament perquè ja es temia que Pujol la ritualitzaria com de país a país (de fet, els sociates tenien l'alcalde de la ville de Barcelona, España, per contraprogramar aquests escenaris). El president va dir que els catalans compreníem molt bé, les reticències i prevencions que desperta Espanya en els portuguesos. Doncs mil milions de raons més ens assisteixen a nosaltres per tenir-ne. Raons històriques, polítiques, econòmiques, culturals, geogràfiques i demogràfiques més que òbvies. I les raons en sentit contrari per causa dels vincles familiars, mandanga. A aquestes alçades ja puta mandanga i cada vegada aniran sent més i més mandanga. Els catalans que emigren a Amèrica Llatina mantenen alguna relació amb els pares i germans que han deixat a Catalunya. La relació d'aquells pares amb els néts ja nascuts a Amèrica és breu. La relació entre cosins es trenca bastant (si es trenca dins Catalunya mateix, imagina't amb un oceà de per mig). I quan arriba la generació següent, que és el cas de l'emigració que va venir-nos d'Espanya fa més de mig segle, ja no hi ha cap mena de relació i els seus descendents acostumen a ser els més patriotes que ningú per hiperdemostració. Farem com Portugal. Amb més motiu que Portugal. Amb més facilitat que Portugal (perquè nosaltres tenim més d'una frontera). I passarà això que tant ens convé per redreçar nacionalment el país perquè Espanya mateixa serà la primera que, per orgull i despit, ens estarà de morros durant com a mínim dos segles. No fa pas gaire, que li van donar el premi Simón Bolívar al cràpula aquell que mata elefants a Namíbia. Ja dic. Un parell de segles.
I encara ens diuen que som 'de la seva'!
Jordi M, 06/07/2013 a les 12:22
+7
-0
Portugal, certament, hi té a guanyar amb l'afebliment d'Espanya que serà consegüent a la nostra llibertat. I sí, del tot evident que ara com ara no pot fer-ho manifest perquè els estats tenen unes obligacions formals entre si. Em sembla bé que comprenguem que difícilment hi haurà ni un sol estat actual que es manifesti a priori solidari amb la independència de Catalunya. Les coses són així i fem bé de comprendre-les. Fins i tot ho comprenem en casos tan escandalosos com el de Croàcia. Ni Croàcia. Ni Croàcia, una nació que va independitzar-se fa quatre dies d'un estat plurinacional anomenat Iugoslàvia, ni un cas tan equiparable al nostre, ens comporta la solidaritat oficial vers que Catalunya faci exactament el mateix pas. Ho comprenem. D'acord. Però llavors, per déu, actuem nosaltres també amb aquesta lògica i deixem de vincular la llibertat de Catalunya amb d'altres causes nacionals perquè això no ens farà comptar amb cap solidaritat recíproca, ens farà guanyar enemics que no ens convenen -ja en tenim prou amb Espanya i França- i damunt ens posarem de cul la comunitat internacional en el seu conjunt perquè se'ns veurà com un factor de desestabilització. Entenem doncs que ni Portugal, ni Bòsnia, ni Escòcia, ni Lituània ni ningú es pronunciarà oficialment a favor d'un estat català per més que nosaltres els haguem fet costat en el passat i manta vegades en el paper de hooligans i palmeros preferents. Però sisplau prou d'associar la nostra independència amb la de qualsevol altre possibilitat independentista que en tinguem notícia a qualsevol lloc del món i ja no diguem amb vespers palestins, lames tibetans o revolucions bolivarianes.
Viceversa
Canyís, 06/07/2013 a les 12:23
+18
-0
"Un Estat español amb Catalunya en contra, sumarà dificultats i reptes que seria millor evitar".
Bones relacions
Anònim, 06/07/2013 a les 12:53
+16
-0
Doncs potser que comencin ells a tenir bones relacions amb nosaltres. Si volen vendre els seus productes agrícoles, més val que siguem amics perquè si no els tenim més barats a Algèria. Si volen tenir comunicació amb Europa, millor que ens facin la gara-gara. Si volen passar per un país mitjanament democràtic, potser que no en posin gaires pals a les rodes. I si volen que els ajudem a pagar el seu deute, que comencin a pensar com ens poden caure bé.
Si vis pacet para bellum.
Anònim, 06/07/2013 a les 14:44
+15
-0
La única forma d'evitar aquesta confrontació és estar plenament preparats i decidits per afrontar-la.

Espanya i la comunitat internacional negociaran una independència de Catalunya pacífica i sense traumatismes, en la mesura que estiguin plenament convençuts de que Catalunya serà independent i tirarà endavant encara que la llibertat sigui dificil, amb confrontació i traumàtica.

Com més promovem que no volem una separació traumàtica més lent i traumàtic serà el procés cap a la llibertat. I si no ho aconseguim més salvatge serà la revenja espanyola.
Els peus sempre a terra.
Anònim, 06/07/2013 a les 14:52
+5
-2
Marc, no vull ser xafa-guitarres però penseu que:

1) S'ha de poder fer el referendum dins d'alguna legalitat, lo cual no esta del tot clar.
2) S'ha de guanyar amb claretat i poca abstenció, i tampoc això esta gens clar.
3) S'ha de conseguir que si el resultat es favorable sigui reconegut, especialment als paisos anglos, Espanya logicament s'oposarà totalment.
4) S'ha de solucionar la situació de Catalunya en el terreny econòmic, el principal problema es el enorme deute degut al seu inflament durant el tripartit. Es tindria que buscar un avalista. El deute es juntament amb la oposició d'Espanya lo mes perillòs.

Espanya no es Inglaterra, els espanyols son llatins amb una forta ascendencia àrab (que no els hi agrada que els hi sigui recordada per cert). L'espanyol te una cultura més pasional i orgullosa que un anglés, Espanya es el pais del Quijote i de Sancho Panza, orgull i simplesa, farà la punyeta a tort i a dret. Per oblidar-se de "la traició" hauran de passar al menys 25 anys com a mínim.

Conclusió: Si es pot fer un referendum s'ha de guanyar amb molta claretat perque tothom vegi poques posibilitats de anar-hi en contra. Els plans subseguents son ganes d'especular, lo primer es lo primer.
jajajaja dios mio
Anònim, 06/07/2013 a les 15:28
+3
-21
hablais como si realmente esto fuera en serio y Cataluña vaya a ser un estado jajajaja me meo estais peor de lo que creia.....
Embolica, que fa fort.
Carles Viñals Casado, 06/07/2013 a les 16:34
+15
-0
Bé, ja tenim aquí un altre "marejador de perdius", que abans i tot de tenir la casa, ja ens diu fil per randa de quin color l'haurem de pintar i quins mobles hi haurem de posar. Segons aquests assenyadíssims planificadors, cal amidar al milímetre el que haurem de fer i com ho haurem de fer amb el veí, i amb els veïns del veí. Discutir-ho, consensuar-ho i aprovar-ho per amplíssima majoría, etc etc, sense importar el temps que hi dediquem. Perquè, ens avisen, si no ho fem així la independència no funcionarà i més valdrà no arribar-hi, A més, si entre planificació i planificació se'n acaba podrint la fruita a l'arbre, doncs mala sort, oi que sí?

Que els assenyadíssims planificadors ens diguin -si ho saben- com arribar a la independència com més aviat millor, o que callin per una temporada fins que els demés ho haguem resolt.

L'endemà podràn seguir amb la seva meravellosa planificació.
Estic cansat...
Carles Viñals Casado, 06/07/2013 a les 16:49
+16
-0
...del discurs de la por, ni que sigui subliminal i administrat amb vaselina. Parafrasejant l'autor, diré que: "Un estat català amb Espanya en contra, tindrà dificultats i reptes QUE CALDRÀ AFRONTAR D'ESTAT A ESTAT, perquè Espanya no sap fer altra cosa que actuar contra Catalunya (és la seva naturalesa), però serà infinitament millor lluitar d'estat a estat, que romandre lligats de peus i mans a Espanya, com a "región española desafecta".

O el Sr. Arza no ho creu així?

"disquisicions respectables"
un senyor antic, 06/07/2013 a les 17:04
+8
-0
Respectables peró criticables, l'equilibri ve per pertanyer a estructures de defensa comunes, OTAN, el tenir a Espana en contra es normal: mai será a favor, peró se l'envainara perque economicament té més a perdre, Portugal deixi'l tranquil que ja té prou, Gibraltar ni tocar-lo per part dels espanyols, perqué es casus-belli, recordi la dictadura Argentina, Ceuta i Melilla, i ..Perejil sel's'hi poden girar en contra, o sigui, que arribat el cas o acepten amb la boca tancada i mala llet o es busquen un seriós problema, en tot cas, especular es licit, peró no per deixar de fer el que volem: Sobirania.
SERA FRANÇA I NO ESPAÑA EL NOSTRE SOCI PREFERENT
JJ, 06/07/2013 a les 18:16
+8
-0
En el moment que marxem, España s'acabara de descompondre. La oligarquia Española no cambiará, voldra collar mes la resta de les colonies, Pais Valencia, Illes, Euskadi, Galicia, sense la mamella catalana, l'economia Española s'ensorrara.
Euskadi, Valencia i les Illes, no podran soportar l'expoli creixent i no tindran mes remei que marxar d'España.
El que quedi sera una economia d'emigracio, misserrima.
El nostre soci comercial preferent sera França, gradualment la relació cultural, economica i politica s'enfortira, esdevindrem una altra Belgica.
La relació amb España sera irrelevant.
Tot sia pel bo de Portugal
un, 06/07/2013 a les 18:54
+7
-0
Doncs res home. Si Portugal hi te molt a guanyar, a que esperem? ENDAVANT amb el procés
Al jajaja
Anònim, 06/07/2013 a les 20:28
+12
-0
Doncs ves badant... Potser quan te´n adonis hauràs de canviar de dni ràpidament, i no pas perque t´hagi caducat la data !!
INDEPENDÈNCIA !!!
A: jajajaja dios mio
Joan Vila, 06/07/2013 a les 20:54
+9
-0
Tampoco iba a caer el comunismo, el muro de Berlín, desaparecer la peseta, el apartheid en Sudafrica, poder divorciarse, que las mujeres votarán, que Inglaterra perdiese su imperio, y... ya ves, ¡Y veras!
Altres opcions
Anònim, 06/07/2013 a les 22:18
+8
-0
El millor aliat de Catalunya, des del punt de vista geoestratègic. no es troba, sota el meu punt de vista, a l'oest peninsular. Una relació cordial hi haurà de ser, però em sembla que hem de mirar una mica més llarg, i treballar per constituir un pol econòmic fort a la riba oest de la Mediterrània.
si?
Anònim, 06/07/2013 a les 23:18
+16
-0
No veig com una Catalunya-estat amb l'estat espanyol en contra pot ser pitjor que una Catalunya-regió amb l'estat espanyol en contra, com passa ara.
abans ens ignoraran com a Portugal
Carles V, 07/07/2013 a les 12:18
+7
-1
A mi tan me fa si espanya té un atac d'histèria i d'indigestió simultanis quan marxem. El que cal és tenir bons aliats i estar ben preparats per qualsevol eventualitat. I a la mínima que es creguin que seguim essent una colònia deixar les coses clares, he dit CLARES.
Per la resta, abans una espanya hostil essent independents que la situació actual. En 20 o 30 anys molts xiquets ja ni entendran l'espanyol i serem un país nacionalment, però també sentimentalment emancipat, sense dependències patològiques ni complexes estranys.
sobre la marxa anirem caminant i fen el desti.
Anònim2, 07/07/2013 a les 20:55
+0
-0
parats on estem discutin collonades mentre, els de tota la vida esperen poder-se tocar els collons unes quantes decades mes a la salud i la feina dels altres, no farem res, mes aviat perdrem l' oritzo i anirem enrrera.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Marc Arza

Nascut a Reus l'any 1976. És consultor en internacionalització d'empreses i docent ocasional. Actualment fa de regidor d'Innovació, Empresa i Ocupació a l'Ajuntament de Reus. Apassionat de l'economia, la política i el país. Sobiranista pragmàtic, d'orientació liberal i progressista de tarannà. A Twitter: @marcarza

A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Les candidatures de Puigdemont i Junqueras acorden uns compromisos compartits en els programes del 21-D que ara han de negociar amb la CUP | Les llistes també reclamarien la llibertat dels presos, la fi del 155, la retirada dels "piolins" i un compromís de Rajoy davant la comunitat internacional de respectar els resultats
01/01/1970
La presidenta de la cambra baixa cita el dirigent d'ERC al seu despatx durant mitja hora i l'emplaça a reconduir el tarannà durant les sessions de control
01/01/1970
Civio, organització en defensa de la transparència, alerta que la decisió suposa una greu reculada del dret a la informació pública i recorrerà al Tribunal Suprem
José Manuel Maza, fiscal general de l'Estat mort a l'Argentina. | Europa Press
Pep Martí | 4 comentaris
01/01/1970
Cinc claus sobre l'escenari obert després de la mort sobtada de José Manuel Maza, el tercer fiscal general de l'Estat en sis anys designat pel govern del PP
Els herois de la «Liga de la Justicia», darrer gran film de la factoria DC Comics
Esteve Plantada
01/01/1970
Set claus per saber quin és el "supergrup" més prodigiós del cinema
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
Teresa Ferré
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Mural a favor dels presos polítics | Adrià Costa
01/01/1970
L'entitat demana anar més enllà dels grans actes de carrer i proposa reivindicar l'alliberament dels líders sobiranistes en el dia a dia