I amb el somriure, la revolta

«Quan veig la gent somriure com ho feia dissabte passat al Camp Nou, sé que guanyarem, sé que ja estem guanyant»

per Joan Vila i Triadú, 3 de juliol de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de juliol de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No vull comentar cap aspecte artístic o musical del Concert per la Llibertat del passat dissabte al Camp Nou. Se n’ha parlat molt i s’han dit també moltes coses a la lleugera. Tant és, no era pas el motiu principal pel qual noranta mil persones vam decidir passar junts la tarda i bona part d’aquella nit a Barcelona. Voldria parlar-vos dels somriures que es dibuixaven en els llavis de la majoria dels assistents, del “bon rotllo” que es va respirar en tot moment a les grades, del grau de connexió que s’establia entre gent que s’acabava de conèixer en un espai concret de l’estadi, de les ganes de gresca sana, sense insults, sense esbroncades a ningú...

Estic segur que ja vaig escriure coses semblants després de la manifestació de l’Onze de Setembre, però és que cada cop que em trobo dins d’una marea humana independentista tinc la mateixa sensació: que és un projecte il·lusionador que ha anat guanyant adeptes per osmosi simple, per contaminació d’energia positiva dels uns als altres. Els pessimistes diuen que el nombre d’adeptes no creix, que sempre som els mateixos, que ens anem trobant de tant en tant per autoconvèncer-nos, però que, en realitat, no avancem. Permeteu-me que en discrepi.


“Catalunya, nou estat d’Europa” és, ara per ara, l’únic projecte de futur capaç d’engrescar al nostre país centenars de milers de persones, entossudides a no defallir en la demanda, malgrat tot els obstacles que suposa materialitzar-lo políticament. El procés cap a la independència és avui dia el denominador comú que uneix gent d’arrel ideològica, de procedència geogràfica o familiar ben diferent i que ha decidit aparcar momentàniament les legítimes discrepàncies –ja afloraran quan siguem lliures- per remar tots a una.

I aquesta gent, quan es troba, somriu i fa cara de ser feliç, sabent-se part d’aquest nou país en construcció. Lluny de la crispació, la ràbia o la desesperació que han caracteritzat altres revoltes socials en la història, la nostra és una revolta amable, optimista, democràtica i pacífica, que no vol dir innocent ni mesella.

Quan veig la gent somriure com ho feia dissabte passat al Camp Nou, sé que guanyarem, sé que ja estem guanyant.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Joan Vila i Triadú
Periodista i professor a la UAB, és membre també del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Porta dues dècades en el sector audiovisual de proximitat i en els últims tres anys ha dirigit l’empresa pública Comunicàlia. Té arrels familiars a la Catalunya Vella i llaços sentimentals amb el País Valencià, per això s’estima el país “sencer”. Tot i ser blocaire des de fa alguns anys, reconeix que no acaba de connectar amb les xarxes socials.
31/07/2013

Església i independència

17/07/2013

Espriu al carrer

03/07/2013

I amb el somriure, la revolta

19/06/2013

Un periodista a comissaria

05/06/2013

Neymar i el català

22/05/2013

Barcelona/Catalunya

08/05/2013

Chacón s'autoexclou

24/04/2013

Tres-cents anys després

10/04/2013

Arribes tard, Rubalcaba

27/03/2013

Una cadena alliberadora

Participació