El «principito» a Girona

«El "príncipe" –i els poders fàctics- a manar; la policia, a fer de policia; i la ciutadania, a obeir... i callar!»

per Xavier Serrahima, 29 de juny de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de juny de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els mateixos catalans orgullosos d’estar colonitzats que insistien un dia rere l’altra que la infanta Cristina no tan sols era una persona magnífica, sinó que era mig catalana ―fins i tot treballava (?) a La Caixa, quin símbol major d’integració li podíem demanar?-, un cop caiguda aquesta en desgràcia, des de fa un temps fomenten la seva substitució pel seu germà, l’ínclit Felip de Borbó, amb aquella angèlica imatge del Petit Príncep ―“El Principito”, en la seva versió espanyola- de Saint-Exupéry.

Sense que ningú no els ho demanés, ara fa quatre anys, un grup d’empresaris agraïts crearen la Fundació Príncep de Girona/Fundación Príncipe de Girona per donar-li un protagonisme que mai no havia tingut a les terres gironines i fer veure que sempre havia estimat força els seus súbdits catalans. El conviden un dia a l’any, per a que digui quatre paraules i mostri la seva tan sincera –i solidària, no cal dir-ho (a ell, tot li ha costat molt, en la vida)- preocupació “per els [sic] joves en tots aquells aspectes crítics pel seu futur”.


La demostració palpable que la societat gironina reclamava aquest encalçament hiperbòlic de l’hereu de l’hereu de Franco la tenim cada any en la rebuda eufòrica que li ret la població de la ciutat quan hi fa la seva efímera aparició: uns, l’aplaudeixen; els altres, el xiulen. Els que l’aplaudeixen, confien que rebran –en diferit- alguna que altra compensació; els que el xiulen, reben el seu premi a l’instant: xarop de bastó a càrrec de la infal·lible Brigada Mòbil de “la policia de Catalunya” que té com a “objectiu prioritari […] treballar per a la comunitat”.

Enguany –poc després que Josep Lluís Trapero, el seu comissari en cap afirmés que “la policia utilitza la força, mai la violència” i qüestionés que “se li demanin responsabilitats penals a un agent per complir una ordre”- la intervenció dels Mossos encara ha estat més modèlica i ajustada: la protesta d’una quarantena de ciutadans era tan perillosa (duien una pancarta i banderes com a “armes contundents”) que els va caldre carregar per a dissoldre’ls. Resultat? Sis manifestants ―sobre quaranta!- ferits.


Les coses clares, doncs: el príncipe –i els poders fàctics- a manar; la policia, a fer de policia; i la ciutadania, a obeir... i callar!

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Serrahima
Llicenciat en Dret i poeta. Manté el web Xavier Serrahima: el racó de la paraula (una finestra de diàleg oberta al món; fòrum d'opinió sobre cultura i societat).
17/05/2018

Carta als intel·lectuals demòcrates

11/05/2017

Regalem llibres a Donald Trump

30/10/2013

Els moderats només fan por als que temen el canvi

25/09/2013

Intel·lectuals espanyols

09/09/2013

Artur I, el poruc

18/07/2013

Narcís Serra va fer el que havia de fer

29/06/2013

El «principito» a Girona

20/12/2012

Anem fent via

13/10/2012

Espanyolitzar catalans

02/10/2012

PSC, capital Madrid

Participació