Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


El Concert per la Llibertat fa por

«Fallen sobretot, els artistes en oberta expansió professional, els més competitius, els que estan construint una carrera»

per Jordi Bianciotto , 28 de juny de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de juny de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En el Concert per la Llibertat no hi ha ni Manel, ni Mishima, ni Antònia Font, ni Mazoni, ni Sanjosex, ni Sílvia Pérez Cruz, ni Roger Mas, ni El Petit de Cal Eril, ni La Pegatina, ni Txarango, ni Obrint Pas, ni Inspira, ni Pau Vallvé, ni, en fi, molts dels artistes moderns que més tinta fan anar al llarg de l’any. N’hi ha que han adduït compromisos previs: Manel actuen a Burjassot, Pérez Cruz a Loulé (Portugal) i La Pegatina a Orense. Però sorprèn que ara que la nostra música de nova planta es troba en un moment creatiu tan pletòric tingui tan poca presència en un concert que, suposem, pel seu to i per la quantitat d’artistes seleccionats, una seixantena, té una voluntat de representar la creació musical del país.

Cada cas és un món, i les motivacions, múltiples. Però, tot fent una repassada al cartell, veiem que hi ha, sobretot, tres tipus d’artistes: veterans assentats en el mercat català i catalanista (Marina Rossell o Maria del Mar Bonet); veterans que no ho estan particularment o exclusivament però que operen pel damunt del bé i del mal (Paco Ibáñez, Peret), i novells molt novells que no volen desaprofitar aquesta oportunitat per anunciar al món que existeixen (Joana Serrat o Ivette Nadal). Fallen, doncs, sobretot, els artistes en oberta expansió professional, els més competitius, els que estan construint una carrera amb el vent de cara, que s’hi juguen el pa i hi tenen molt a perdre si van maldades. Un cas diferent és el de Serrat i Raimon, a qui, d’altra banda, no se sol esperar en cap mena de concert col·lectiu ni amb mòbil ideològic.


El dret a decidir i la independència poden ser transversals i de domini públic, però les coses es veuen diferent si, per exemple, tens un peu posat en el mercat espanyol. Mayte Martín i Pedro Guerra s’hi han donat de baixa després de rumiar-s’ho. Qui promogui certs linxaments que pensi abans quin preu està pagant per la seva puríssima militància. És en el cost personal on hi ha la mesura de l’exigència.

El Concert per la Llibertat fa por a molts artistes: per ser-hi (i que això els perjudiqui Ponent enllà) i per no ser-hi i haver-ne de donar explicacions (i que siguin titllats aquí d’anar contra el procés). I hi ha altres motius: no a tots els músics els ha il·lusionat que un col·lega del mateix gremi, Gerard Quintana, en sigui el director artístic, ni que mig concert estigui consagrat a l’obra d’un únic autor, Lluís Llach, ni que els artistes participants no cobrin… Això és així, senyors.


Al capdavall, tindrem un Concert per la Llibertat que és un reflex de les febleses del país. Un espectacle que no ajudarà els artistes que ho necessiten perquè no volen ser ajudats, i que farà encara més gran l’aura d’un creador, Lluís Llach, que està retirat i a qui ja no li calen aquests fastos. Tot sigui per al procés. Recordem, però, abans d’assenyalar ningú, que aquest esdeveniment es diu Concert per la Llibertat. Sí, llibertat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Bianciotto
Periodista i crític musical. Escriu a El Periódico de Catalunya i a les revistes especialitzades Rockdelux i Enderrock, entre d’altres mitjans, i és autor de diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres). Membre de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils, i articulista a web Mèdia.cat. També el podeu trobar a www.jordibianciotto.cat i seguir a Twitter a @JordiBianciotto.
15/02/2020

Un tresor de 80.000 discos

08/02/2020

Guillem d’Efak, també

01/02/2020

Festival Maleducats, la nova onada

24/01/2020

​Serrat i Sabina, el termòmetre

17/01/2020

Neil Peart, pulmó de Rush

10/01/2020

Música en català, vint anys després

04/01/2020

​Martín Rodríguez, estrella del rock'n'roll

27/12/2019

Els millors de l’any

20/12/2019

Brighton 64, moderns per sempre

13/12/2019

El Ferran i el Joan, junts però separats

Participació