Relat i coherència

| 02/06/2013 a les 00:02h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 02/06/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els entesos en això del màrqueting polític diuen que un element essencial en la projecció positiva d’un polític és el seu relat. D’altra banda, però, la coherència és entesa com un valor, també en política. Però quina de les dues coses és més important quan el relat suposa un canvi en les conviccions?

Persones que han canviat el seu discurs, i fins i tot la seva filiació política, en coneixem unes quantes. Deixem de banda casos com Jorge Vestrynge, Cristina Almeida o Pablo Castellanos i centrem-nos a Catalunya: Enric Millo va passar de UDC al PP, però he sentit a Puigcercós i a Castellà dir que Josep Huguet va rebre primer  (i va rebutjar) la seva petició per entrar a ERC. Josep Piqué, amb qui Millo, com jo, va desembarcar al PP català, ja havia fet un viatge ideològic curiós des de Bandera Roja fins a la formació conservadora, passant per instàncies no precisament espanyolistes. El seus casos són força més complexes que el de Carina Mejías, quan passà del PP a Ciutadans, doncs a banda que el seu propi actual cap de files va dubtar entre PP i PSC abans d’optar per formació novella, en realitat la seva fonamental preocupació (i em consta) té a veure amb el factor territorial, la situació de Catalunya dins d’Espanya.

Però en definitiva i per a qualsevol d’ells, si l’opció és sincera, qui ha dit que no es pugui canviar d’opinió? Qui ha dit que les idees inamovibles no siguin simplement la vessant externa del dogmatisme? La coherència sols té sentit quan es fonamenta en un relat creïble. Per interessos, per il·luminació, per reflexió interna, el que compta en el fons no és la coherència al llarg de la vida, ans la que lliga cada moment vital amb les seves circumstàncies. Paradoxalment per a la política, compta poc si el canvi de parer té a veure amb la consciència o amb la conveniència, i sobre aquest punt, que per a l’ètica és tan essencial, l’exemple que més ens pot servir és el del molt honorable president.

Diàleg en la reunió anual a Sitges del Cercle d’Economia. Josep Piqué i Artur Mas a la mateixa taula entorn de la qüestió catalana des de la perspectiva econòmica. Els mitjans recullen el dia següent la velada crítica del president del Cercle al president de la Generalitat per la seva aposta pel trencament i l’estat propi; en realitat llurs visions no són altra cosa que dos moments diferents de la qüestió. Piqué creu que encara hi ha marge per al diàleg; Mas creu que el temps del “peix al cove” ja no és el seu i que sols hi ha sortida en l’estat propi. La qüestió en el fons rau en esbrinar si el peix continuarà amb algú diferent d’Artur Mas, o si qui ocupi la presidència del Cercle en el seu moment haurà de decidir, com Lara, si ha de canviar la seva seu social a un altre estat.

Si el que compta és el relat, dir que la gent prefereix l’original a la còpia, com ha fet Duran i Lleida, sols és constatar la manca de cultura política que encara hores d’ara pateix Catalunya, perquè Artur Mas resumeix amb la seva acció política el viatge de tantes persones que vam pensar possible l’entesa, i hores d’ara, en el meu cas amb força pena, ja la creiem inviable. És el seu un viatge arriscat, però és l’únic on relat i coherència es donen la mà, i potser no llauren el present, però tracen les vies cap al futur, que és com dir que escriuen la història.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

problema
sarrianenc, 02/06/2013 a les 01:27
+24
-0
Benvolguda,
D'acord que cadascú pot fer el viatge ideològic que cregui convenient.
No es pensa el mateix als 18 que als 55, per posar un exemple.

I alguns en saben un tou de canviar de camisa o de jaqueta -llegeixi's com més plagui al lector-. I més d'ençà del 1973 o una mica abans quan "l'abuelo" ja començava a marcir-se.

Del blau marí al blanc del lleixiu -camisa- i del blanc amb corretges a qualsevol altra -jaqueta-.

L'important era resituar-se, per què quedar-se de la mateixa manera ja no anava amb els temps. Sobreviure en dèien, recol·locar-se i estar atent als canvis de direcció del vent. En espanyola llengua, diguem que van ser els més "avispados". I a fe de Déu que ho van aconseguir.

Van fundar un partit, la UCD, que després del fet biològic -mort política de Suárez- va patir la major estampida política de la història de la política espanyola, només comparable a la que va experimentar la Lliga a mitjans anys 30, d'on sorgiren aquells que van ajudar els sollevats contra la democràcia -finançament, xarxa d'espionatge, personal, etc-.

El fet és que els més recalcitrants, aquells que l'any 1968 dèien que tornarien a agafar el fusell per entrar a Catalunya -Fraga- entre 1982-89 -i especialment entre 1986 i 1989- van començar a absorvir cossos polítics al seu club que no els eren del tot aliens, però que per circumstàncies havien hagut d'abandonar llur ecosistema natural. Aquest és l'actual part en el govern del regne d'espanya. Franquisme i falangisme revestit d'una capa liberal, amb tics autoritaris que rellueixen així que s'obté la majoria absoluta -absolutista-. És genòmic. Ho duen a l'ADN que han anat transmetent de generació en generació de fa segles. Després de la incoherència de jovenalla, ve la coherència de l'adult.

I altres viratges en d'altres partits han estat també reexits. Només recordar el cas de Pepe Gomis, abans falangista i després flamant Legatus de la Generalitat a Madrid.

Estopa per a tohom.

Acabo, la frase entre coixinets li portarà algun problema -o no!-. Especialment a can Cuní. Dilluns al vespre ho comprovarem.

La frase en qüestió: "Artur Mas resumeix amb la seva acció política el viatge de tantes persones que vam pensar possible l’entesa, i hores d’ara, #en el meu cas amb força pena, ja la creiem inviable#".

Qui estigi lliure de pecat que tiri la primera pedra i l'últim que apagui el llum.


Guanyarem!




anti
Observant, 02/06/2013 a les 03:40
+14
-0
mireu...és en Millo d'incognit. Compte que es querellarà!!


Millo provadament apoltronat, perque podría ser que algú passes d'Unió al PP desde la vessant econòmica, podría ser que algú passes d'Unió a ERC desde una vessant molt catalanísta, però és absolutament impossible passar dels comunistes a Unió i d'Unió al PP, provant a ERC i potser al PSC, si no s'és un total i absolut mercenàri sense ideología.


Ara vas i et querelles.
La Nebrera ens parla de coherència. Un insuficient.
@AzoteLiberal, 02/06/2013 a les 05:43
+9
-11
No vaig arribar a ser fan de Montse Nebrera, però quasi vaig assolir aquest estatus. Ja no. Una cosa és canviar d'opinió en el terreny de l'ètica (canvi benvingut), l'altra convertir l'estètica en el camp permanent de batalla. La Montse mai ha sigut una liberal de debò i es nota, no hi ha fons. No hi ha lectura econòmica, ni convicció. Hi ha ganes de quedar -ni bé, ni malament- simplement de quedar. El seu relat no és creible.
Evolució
Anònim, 02/06/2013 a les 10:39
+12
-1
Alguns aprenen, maduren, s'adapten a les noves circumstàncies i evolucionen - aquests sobreviuen i els altres s'extingeixen.
2013
^^ //*//, 02/06/2013 a les 10:42
+7
-1
Mas com a President de Catalunya té que permetre que poguem votar en condicions, és a dir, donar moltes opcions possibles mentre que com a persona, i com a CATnacionalista, votarà Independència, SÍ. Qui no entengui això, com a La Vanguàrdia, és que necessita fer-s'ho mirar.
Falta cultura política a Catalunya
Anònim, 02/06/2013 a les 10:47
+4
-3
I és un punt negatiu per la independència.
Diguem que son,entre d´altres els partidaris de la DUI,que és tirar pel carrer del mig,els que blasmen contra Espanya,els que apelen al nacionalisme com a motor.
Això com a càrrec sobre els ciutadans,però també els partits hi tenen una gran responsabilitat per que el procés no descarrilli.
I la seva falta de democràcia interna és el més gran enemic,diem la veritat
Okupes i rellogats
Jordi Garriga (Navàs), 02/06/2013 a les 12:59
+8
-1
Potser a mitjans del segle XIX, a l'època daurada del Romanticisme, canviar de jaqueta feia esfereir; no ho sé a fe certa, no hi era. Però em sembla que ara hauria de tenir ben poca importància.

La política, què volem que sigui? no es busca que un determinat número de persones, els nostres escollits, defensin els nostres interessos? doncs què millor que defensin els nostres interessos els millors de cada classe; tant fa on estaven ahir.

A mi el que més em preocupa no és qui marxa d'un partit, sinó els que es queden; els que se'n apropien del partit, els que, com s'ha comentat per aquí, prostitueixen la pròpia democràcia interna.
Divorci
Anònim, 02/06/2013 a les 15:09
+22
-1
Discrepo en què falti cultura política. Crec que el pas del President, de l'autonomisme a l'independentisme, s'entén perfectament, tot i que no es tracta de cap convicció d'orelles endins sinó d'una simple constatació, l'11-S a les 8 del vespre, que o es posava al davant de la gent o li passàvem per sobre. I això s'ha entès i acceptat.

També crec que estem com en un procés de divorci col·lectiu: molts ja fa molts anys que vam entendre que no hi havia ni entesa ni futur en comú possible i molts altres us aneu convencent paulatinament.

I compte, que en el cas del Duran no és que estigui convençut o no, és que el seu modu viviendi és a Madrid a les tripes del poder.
Una Espanya millor i de veritat
Anònim, 02/06/2013 a les 21:05
+4
-1
No puc entendre la pena de vostè o el capteniment del que tinc per home honest, en López-Burniol, pel que justament pot ser l'oportunitat d'Espanya entesa en un sentit ampli i obert, com fou històricament.

Si amb mecanismes democràtics del XXI, sense entrar en la qualitat, constatem novament que el problema és Madrid i la seva incompetència per gestionar part de les Espanyes i l'aprofitament barroer d'una casta, El que cal és repensar-la: una Espanya fraternal i en xarxa que no passi per Madrid, conformada per diferents Estats sense subordinacions, una molt vella i coneguda olor.

Potser és hora que la nacionalitat històrica i cultural sigui Espanya, desprovista d'Estat. Potser així serà estimada.

Que no els mani la melanconia: el millor d'Espanya-Ibèria de la mà ja lliure de Catalunya per encardinar-la a Europa està per arribar. Visquin esperançats.
es mereix perdre
mirador, 02/06/2013 a les 23:14
+6
-13
La incoherencia es que la Montserrat Nebrera periodicament escrigui articles sense cap solta ni volta, plens de rencor per que ella no està a la politica, politicament es una perdedora.
En les tertulies mostra una catalana que no té res a veure amb la realitat de la majoria de dones catalanes.
Sempre nosaltres?
Oscar, 03/06/2013 a les 02:10
+7
-2
Una pregunta per al que parla d'una Espanya millor. Perque aquesta obsessió en canviar un model d'Estat que te en la centralitat de Madrid una forma consolidada? Perque resulta que és sempre de Catalunya d'on han de venir les veus conciliadores? Les veus reformistes? Si veu sentir en Vestrynge l'altra dia al singulars veureu que l'Estat te molt assumit que Catalunya es terra conquerida. Perquè alguns, com en Navarro no ho volen acceptar? Tan fort es el sentiment per la metròpoli castellanista? Tan els hi debem? Que siguin ells els que proposin un canvi radical, a nosaltres ens convé marxar, alliberar-nos. Potser llavors voldran canviar el destí de l'imperi i després serà massa tard.
I si hagués guanyat el congrés del PPC?
Pau Sala, 03/06/2013 a les 21:02
+2
-1
Em pregunto: Si Montse Nebrera hagués guanyat el poder al PPC, hagués fet aquests canvis d'opinió que hem vist? Podria fer aquest discurs que fa liderant el PPC?
Es pot canviar d'pinió, és calr que si
Anònim, 03/06/2013 a les 22:07
+0
-0
Montserrat, tens tota la raó, tots tenim dret a canviar d'opinió, sobretot quan la realitat que ens envolta va canviant i ens fa qüestionar allò que sempre havíem cregut i ens pensàvem que era com una veritat absoluta i inamovible. No som els mateixos de fa vint anys, no pensem el mateix perquè tenim molts més anys d'experiència.

El teu article com la majoria que escrius està molt ben raonat, malgrat els comentaris que en discrepen.

Per cert, vas fer molt ben fet de deixar el pp, potser vas pensar que podrien canviar, però la realitat és la que és i tu tens massa categoria per un partit que no en té.
a Pau Sala
Valenti, 06/06/2013 a les 16:10
+0
-0
Veritablement i sense trampes el congrés el guanyá la Sra.Nebrera, altra cose son les trapijocs que i va imposar la cúpula.
ACLARIMENT
JOSEP, 07/06/2013 a les 13:44
+0
-0
Admiro la trajectoria de la Sra. Nebrera.
El relat es important, i el "fer pedagogía" desde la realitat actual es imprescindible.
Avui he llegit a un diari de Canaries, que propugna l'independencia d'aquesta Comunitat, que "Cataluña y el País Vasco son insaciables, cada vez que se les dá algo, piden más y más"
Caldría que entenguessin que el que volen els independistes es que, en e cas de Catalunya, el que es vol es no tenir que demanar res, ni diners ni favors, al reivindicar la possibilitat d'administrar els seus recursos sense condicionaments impossats per la resta de l'Estat.
També haurien se entendre els independistes canaris que no afavoreix el seu interés el atacar les pretensions democrátique de Catalunya, que també son les seves per la seva Comunitat, i que es reforçarien mútuament si les donguessin suport.
Cordialment
Josep

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Montserrat Nebrera
Advocada, jutge, diputada i sempre "profe" a la universitat (des de fa 13 anys a la UIC), va fer tres carreres per una barreja de curiositat i avorriment. Candidata a mestre de res, aprenent de tot (menys de bruixa!), ha fundat Alternativa de Govern. Creu en la unió però sols des de la llibertat.
Marta Rovira, envoltada d'altres candidats d'ERC, en el multitudinari míting central de campanya d'ERC. | Adrià Costa
01/01/1970
Marta Rovira defensa en el míting central, davant més de 2.000 persones, que són “garantia” de “República” i de “preservar drets socials” | Tardà exclama que és "l'hora d'ERC" i elogia Junqueras després de llegir una carta del líder d’ERC, empresonat a Estremera
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 13:55 
 13:55 
 13:51 ERC reclama sense complexos liderar el sobiranisme per eixamplar-lo per l'esquerra; crònica de l'acte central dels republicans de Roger Tugas i Joan Serra Carné. Marta Rovira defensa en el míting central dels republicans que són “garantia” de “República” i de “preservar drets socials”. Tardà exclama que Junqueras és el “millor president” per defensar el llegat de l’1-O després de llegir una carta del líder d’ERC, empresonat a Estremera.
 13:37 
 13:35 
 13:27 
 13:24 
 13:15 Aplaudiments per a Marta Rovira, que tanca el míting central d'ERC al Born.
 13:16 
 13:14 Marta Rovira: "ERC és garantia que Catalunya continuï movent-se com a poble i no acabi reduït a una província més".
 13:11 Marta Rovira, al míting d'ERC: "El 21-D va de si aquí continua decidint Mariano Rajoy i els seus delegats o si ho fem nosaltres".
 13:12 
 13:10 Marta Rovira insisteix en la resposta a Josep Borrell: "Nosaltres estimem la diversitat"..
 
 13:06 Marta Rovira respon a Josep Borrell: "Abans de desinfectar [Catalunya] tenen molta feina. Tenen feina a netejar de corrupció les institucions espanyoles".
 
 13:02 Marta Rovira diu que Oriol Junqueras és "el millor candidat que pot tenir aquest país". "Si el votem, el podem treure de la presó".
 13:01 
 12:57 Marta Rovira intervé en el míting central dels republicans. Diu que ERC és un partit que "convida tothom a participar-hi". "Som un partit lliure".
 12:57 Rivera equipara Puigdemont a Le Pen per qüestionar el projecte de la UE; informa Pep Martí. Vargas Llosa i Manuel Valls donen suport a Ciutadans perquè el 21-D "està en joc el futur d'Europa".
 12:52 Al míting d'ERC s'emet ara l'àudio enviat per Oriol Junqueras des de la presó d'Estremera.
 12:51 Gabriel Rufián també critica els "comuns" per la seva proposta de tripartit amb ERC i el PSC: "No pactem ni amb carcellers ni amb espoliadors".
 12:51 Gabriel Rufián defineix Ciutadans com el "Front Nacional Taronja".
 12:45 Joan Tardà crida "president, president" per recordar Oriol Junqueras al míting d'ERC. "Ha arribat l'hora d'ERC", exclama entre aplaudiments de la militància.
 12:47 LA CARAVANA. Coses del directe (i de la tecnologia). Puigdemont entra per videconferència o per satèl·lit als actes de Junts per Catalunya, i el mecanisme no sempre funciona a la primera. Crònica d'Oriol March.
 12:47 
 12:38 Carta d'Oriol Junqueras a la miltància d'ERC. La llegeixen Joan Tardà i Gabriel Rufián: "Som els que aturarem la infàmia i que no deixarem que passin la piconadora pel nostre país".
 
 12:36 Carme Forcadell, al míting d'ERC: "Som el vot útil d'aquestes eleccions. No es tracta de guanyar o perdre uns eleccions, es tracta de guanyar o perdre un país. La d'ERC és la papereta de la dignitat, la democràcia i la llibertat".
 12:35 Ada Colau titlla de "vergonya" que el govern de Junts pel Sí "no doni ni un euro a les escoles bressol mentre donen desenes de milions a l'escola concertada i de l'Opus".
 

 
 12:34 Carme Forcadell, davant de la militància d'ERC: "L'única violència que veiem és la dels grups feixistes que campen pel carrer".
 12:32 Catalunya en Comú - Podem reivindica des de Nou Barris que no es voti Ciutadans, un partit que, ha recordat AdaColau, es dedica a "mantenir el PP" al govern de l'Estat.
 
 12:29 Torn de paraula de Carme Forcadell al míting d'ERC: "La repressió que estem patint no frenarà la República. Catalunya se'n sortirà. I si ERC guanya el 21-D ens aixecarem més aviat i millor".
 12:30 Ada Colau deixa clar des de Nou Barris que mai seran en el bloc dels "irresponsables" que van proclamar la DUI "sabent que generarien dolor i tristesa" a Catalunya.
 
 12:27 Raül Romeva elogia Marta Rovira: "No hi ha millor manera d'explicar l'acció de Govern que escoltant la Marta Rovira. S'ha fet molt bona feina i la continuarem fent a partir del 21-D".
 
 12:29 VÍDEO Arrenca el míting dels "comuns" a Nou Barris amb Pablo Iglesias, Ada Colau, Alberto Garzón i Xavier Domènech. Més de mil persones es concentren a la plaça Major del districte, el míting més multitudinari d'aquesta campanya de Catalunya en Comú - Podem.
 
 12:23 Raül Romeva, davant de la militància d'ERC: "No tenim cap dret a estar tristos, no tenim cap dret a estar atemorits. Tenim l'obligació de guanyar el 21-D".
 12:25 
 12:22 Carles Mundó retreu a l'Estat que posi la "catifa vermella" a uns candidats i a altres els empresoni: "El 21-D ens hem de rebel·lar. Hem de votar massivament".
 12:15 Carles Mundó, al míting d'ERC: "El nostre monotema és la gent, el nostre monotema és governar bé, com ho ha fet Oriol Junqueras".
 
 12:11 Meritxell Serret i Toni Comín parlen en un vídeo enregistrat al míting d’@Esquerra_ERC: “Mai oblideu que l’octubre del 2017 hem plantat un llavor. I ens conjurem a seguir fins que aquesta llavor doni els seus fruits”.
 12:12 Puidgemont avisa el bloc del 155: «L'escola catalana no es toca». El president de la Generalitat alerta que Albiol, Arrimadas i Iceta volen "censurar" el sistema actual i insta a triar entre una "Catalunya en colors" i una "Espanya en blanc i negre". Informa Oriol March.
 12:10 ÀUDIO Escolta el primer missatge de Junqueras des de la presó: «El més important en la construcció del futur és fer-ho amb tothom».

 12:09 VÍDEO Arrenca el míting dels "comuns" a Nou Barris amb Pablo Iglesias, Ada Colau, Alberto Garzón i Xavier Domènech. Més de mil persones es concentren a la plaça Major del districte, el míting més multitudinari d'aquesta campanya de Catalunya en Comú - Podem.
<blockquote class="twitter-tweet" data-lang="ca"><p lang="und" dir="ltr">VÍDEO Arrenca el míting dels &quot;comuns&quot; a Nou Barris amb Pablo Iglesias, Ada Colau, Alberto Garzón i Xavier Domènech. Més de mil persones es concentren a la plaça Major del districte, el míting més multitudinari d&#39;aquesta campanya de <a href="https://twitter.com/CatEnComu_Podem?ref_src=twsrc%5Etfw">@CatEnComu_Podem</a> <a href="https://t.co/UZ4BKqLVaA">https://t.co/UZ4BKqLVaA</a> <a href="https://t.co/iWREBCL0h0">pic.twitter.com/iWREBCL0h0</a></p>&mdash; NacióDigital (@naciodigital) <a href="https://twitter.com/naciodigital/status/941993138612301824?ref_src=twsrc%5Etfw">16 de desembre de 2017</a></blockquote>
<script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script>
 12:08 Més d'un miler de persones esperen el míting de Catalunya en Comú-Podem a Nou Barris
 

Més d'un miler de persones, al míting dels comuns a Nou Barris Foto: Sara González

 12:02 Antoni Castellà, al míting d'ERC: "Plegats tornarem a guanyar el 21 de desembre. Visca la República".
 
 
 11:59 Ernest Maragall, al míting d'ERC: "Ja hi som, com sempre, la dreta espanyola contra l'esquerra catalana".
 11:54 Arrenca l'acte electoral del PSC a Salou amb Josep Borrell com a cap de cartell. L'exministre dona suport a la candidata del PSC per Tarragona, Rosa M. Ibarra.
 
 11:55 Al míting d'ERC al Born es deixa una cadira buida amb un llaç groc per recordar la figura d'Oriol Junqueras.
 
 11:45 Més de 2.000 persones al míting central d'ERC al Born. Totes les cadires plenes i militants drets.
 
 11:48 Xavier Garcia Albiol puja al bus de campanya de periodistes. 
 11:40 Al míting central d'ERC es projecta un vídeo que busca les contradiccions en els programes electorals de la resta de formacions polítiques. Tot a punt per als parlaments.
 11:29 Comença el míting central d'ERC davant del Born. 
Entrades anteriors »
Carles Puigdemont es connecta per videconferència o per satèl·lit als mítings | Junts per Catalunya
Oriol March
01/01/1970
Puigdemont entra per videconferència o per satèl·lit als actes de Junts per Catalunya, i el mecanisme no sempre funciona a la primera | Ponsatí, abans d'intervenir a l'Escola Industrial des de Brussel·les: "Puc fer una broma sobre la tecnologia?"
Les fires de Nadal, tot un clàssic de les festes | Mariona Batllés
01/01/1970
NacióDigital recomana el mercat "De Prop", "El perro del hortelano" al TNC, Fira de Nadal i del Torró artesà, "Dinosaures de Catalunya", i la Fira Avícola del Prat
Els concursants d'«OT» | TVE
01/01/1970
«Potser té a veure amb aquest intangible que no sé explicar que et fa empassar-te les paraules de desdeny que et surten desbocades quan penses amb una mica de fredor sobre la falsària idea de superació personal i els mètodes 'happy flower' que hi imperen»
Carles Puigdemont aplaudeix els candidats de Junts per Catalunya després d'un míting a Girona | Junts per Catalunya
01/01/1970
El president i candidat de JuntsxCat optarà per seguir a Bèlgica i reapareixerà si guanya els comicis, tot i que veus de l'equip de campanya defensen un retorn en la recta final | Si Puigdemont venç el 21 desembre, la seva defensa explorarà un acord amb la Fiscalia per tal que retiri la demanda de mesures cautelars que el podrien dur a la presó
Horacio Seguí, a casa seva | Mariona Batllés
01/01/1970
El llibre "La meva vida en un 'clic'", amb textos de Toni Vall, repassa la trajectòria d'una de les figures més impressionants del fotoperiodisme català | L'obra es presenta aquest dijous a les 18:30h a la Sala Berlín del Camp Nou
Publicitat electoral del 21-D al metro de Barcelona. | Adrià Costa
01/01/1970
Es tracta d'un llistat de 25 preguntes per descobrir quines coincidències té cada votant amb les candidatures que es presenten a les eleccions
Lorena Roldán en un míting de C's a Tarragona diumenge passat | Ciutadans
01/01/1970
La número dos per Tarragona és una de les figures en alça a Ciutadans i molts la consideren "una Arrimadas en potència"
Joan Brossa | MACBA/ACN
01/01/1970
«És bonic quan perceps que un artista és estimat. Quan en un museu costa donar dues passes seguides perquè està ple a rebentar vol dir que queda un bri d'esperança entre tanta foscor»
Acte central de la CUP a Barcelona. | Adrià Costa
01/01/1970
Els cupaires també són diferents en campanya: no tenen director d'orquestra, les decisions es gesten en equip i preparen espots que ni tan sols demanen el vot
Mariano Rajoy i Xavier García Albiol en un acte de campanya a Badalona | PPC/Job Vermeulen
01/01/1970
El president espanyol visita inesperadament la ciutat de Xavier García Albiol i al vespre demana "respecte" a l'empresariat català
Cartells electorals de Ciutadans per al 21-D | Josep Maria Montaner
01/01/1970
La campanya de la formació taronja explota la imatge presidenciable d'Inés Arrimadas a Catalunya pensant en els beneficis per a Albert Rivera a la política espanyola | Eixamplar la bretxa amb el PP a Catalunya és bàsic per consolidar les aspiracions del partit, que busca fer forat en el duel pel vot de centre-dreta a l'Estat