Decàleg de l'espanyolisme

per Vicent Sanchis , 27 de maig de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de maig de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Des que Intervíu va publicar un presumpte informe del CNI que demanava a l’Estat escampar per Catalunya periodistes i opinadors contraris al sobiranisme s’han multiplicat les veus de l’espanyolisme rampant. N’hi ha que tenen un grau –o dos– de veterania. Personatges com Aleix Vidal-Quadras, Paco Marhuenda, Albert Boadella o Arcadi Espada porten molts anys en la brega contra el catalanisme. Els seus arguments d’ara són els seus arguments de sempre. Uns altres, segona fornada, com Jordi Cañas, han agafat més volada a mesura que el procés que ha de conduir a una consulta s’ha afermat. Finalment, n’han aparegut alguns de nous, tercera fornada, com Javier Montilla, que ningú sap d’on vénen però que repeteixes velles lletanies o n’han afegit de noves a la pomada unionista. Alhora han començat a escampar-se també nous mitjans digitals amb la bandera espanyola com a única divisa. D’audiència escassa però amb publicitat assegurada.

Totes aquestes veus no són homogènies. Els escriptors, periodistes, articulistes o capellans de trona que les repeteixen ni tenen la mateixa ideologia, ni representen el mateix univers, ni exhibeixen la mateixa solvència intel·lectual o cultural. Alguns són brillants; d’altres, més aviat grisos i tristos. Alguns s’afirmen d’“esquerres” i uns altres es proclamen amb contundència “de dretes”. Molts s’identifiquen amb el Partit Popular i alguns han impulsat Ciutadans o hi festegen. Tots, això sí, coincideixen amb el mateix interès, convergeixen en el mateix objectiu. I gairebé tots també repeteixen les mateixes consignes, que, d’entrada, es podrien resumir en el següent decàleg, els manaments de la fe espanyolista:


1) Únicament el nacionalisme català és nacionalisme. No hi ha nacionalisme espanyol. Només patriotisme sa o constitucionalisme democràtic.
2) El nacionalisme català es fonamenta en mites falsejats. Reinventa la història. És mentida perquè s’arrela en la mentida i falseja la realitat present perquè prèviament ha falsejat el passat.

3) El nacionalisme català és excloent perquè no accepta la diferència. Es basa en un valor sagrat, que és la llengua catalana. Margina i  menysté més de la meitat de la població catalana, que té el castellà com a llengua pròpia.
4) El nacionalisme català és “paleto i “aldeano” perquè es tanca en ell mateix i rebutja valors lingüístics, culturals i nacionals superiors.

5) El nacionalisme català és hegemònic a Catalunya. Domina i controla tota la societat catalana, que s’hi sotmet per ignorància o interès.
6) El nacionalisme català perpetra l’“omertà, la llei del silenci, on no cap la discrepància i on tot es tapa amb una enorme teranyina que només té com a objectiu mantenir privilegis de classe i la corrupció.
7) Alhora (i paradoxalment) el nacionalisme català és “victimista” i és justifica només per la presència d’un enemic exterior inexistent.
8) Allà on no arriba el nacionalisme català amb el seu discurs agressiu ho fa comprant voluntats. Emmudeix la discrepància amb ajudes i subvencions.
9) El nacionalisme català arrasa els drets individuals i la llibertat, en nom d’una idea totalitària de la nació. Es pot lligar, doncs, amb el nazisme o el feixisme.
10) El nacionalisme català és ple de farsants, que han canviat de jaqueta perquè els convenia políticament o econòmicament.

Tots aquests arguments, repetits una vegada i una altra, tenen poca efectivitat, per ara a Catalunya. Però són molt ben rebuts a Espanya i poden fer forat entre l’opinió pública d’una Europa que s’assenta sobre els estats i que nega els altres nacionalismes sempre en nom del propi. Una Europa també que té gravada encara la imatge del nazisme, del feixisme o del comunisme soviètic com a ideologies totalitàries que poden rebrotar en formes i variants tan diverses com enganyoses. I aquest és el perill que cal entendre i que cal evitar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Vicent Sanchis
Nascut a València el 1961 fa quasi quatre dècades que es dedica al periodisme. Ha estat director de les revistes El Temps i Setze i dels diaris El Observador i Avui, aquest darrer durant dotze anys. Ara fa classes de periodisme a Blanquerna i col·labora en diversos mitjans com a articulista i contertulià. Ha fet també televisió quan l'han deixat –referència explícita a Sandro Rosell- i ha guanyat els premis d'assaig Joan Fuster i Carles Rahola. Aspira a viure una miqueta més per guanyar-ne algun altre...
29/01/2017

Un problema de temps

22/01/2017

La traca

15/01/2017

Quant treball destruït?

08/01/2017

​La pasqua militar

01/01/2017

Permetrà Rajoy el referèndum?

25/12/2016

Evitar frustracions

18/12/2016

Els funcionaris, els mossos, la gent

11/12/2016

Només es mou una part

04/12/2016

República andalusa

27/11/2016

Per què «comandante» i no dictador?

Participació