Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Deu debilitats

per Eduard Voltas , 24 de maig de 2013 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de maig de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Servidor, com tothom, té debilitat per determinades persones, llocs, fenòmens. Hi ha debilitats que arrossego des de fa molts anys, i n’hi ha de ben recents però que intueixo perdurables. Llistar les pròpies debilitats és una manera bastant eficient de conèixer-se a un mateix. Proveu-ho, és un exercici interessant. Aquí van deu de les meves debilitats.

Andreu Barnils & Jordi Graupera. Són el periodisme senzill, despullat. Contadors d’històries. Els poso junts perquè els dos són joves, tots dos viuen als Estats Units, tots dos són lliures, escriuen fantàsticament bé i aporten valor afegit sempre, i sempre vol dir sempre, als seus lectors. No sé si els professo admiració o els tinc enveja, però em rendeixo als seus articles gairebé abans de començar a llegir-los.


@ModernetdeMerda & @NOSTRESINYO & @FacuDiazT. Twitter és la democratització de l’enginy. D’entre les desenes de tuitaires que m’al·lucinen cada dia n’he seleccionat aquests tres. Són molt diferents entre ells, però tots tres són la demostració que el talent és poderós: gairebé 40.000 seguidors entre els tres, aconseguits un a un i partint de zero, sense ser mediàtics, sense cap ajuda que no sigui la seva intel·ligència.

FESNOJIV. Darrere d’aquest acrònim tan horrorós hi ha l’experiència revolucionària més emocionant que conec. 250.000 nens de barris pobres agrupats en centenars d’orquestres de música clàssica, formant-se com a músics però sobretot com a persones i com a ciutadans. S’ho va inventar un àngel anomenat José Antonio Abreu l’any 1975, i fins avui. A Veneçuela.


L’Escala. No hi he viscut, no hi tinc família, no m’hi uneix res. Però sempre tornaria a aquest poble. Suposo que tot va néixer un hivern de fa quinze anys, quan m’hi van enviar a fer un reportatge. Feia un fred que pelava i el poble estava mig buit. Els cops de vent feien por. Em vaig allotjar en una pensió per tres nits, i ara que miro enrere penso que aquells tres dies, al peu de les runes d’Empúries, vaig comprendre per primer cop i per sempre la Mediterrània.

Les revistes de Sàpiens Publicacions. Té molt mèrit fer una de les tres millors revistes de territori d’Europa (Descobrir Catalunya), una de les tres millors d’Història (Sàpiens) i una de les tres millors de gastronomia (Cuina), i fer-ho des d’una empresa cooperativa que no forma part de cap gran grup de comunicació. En Jordi Creus, en Joan Morales, la Clàudia Pujol, en Josep Sucarrats i la resta de professionals que les fan, els tinc en un pedestal. Em poden demanar el que vulguin, la resposta és sí.


Cathy Runciman. La Cathy és la Managing Director de Time Out International. Per entendre’ns: la persona encarregada de portar la relació amb totes les edicions de Time Out al món. Una feina impossible si no tens una intel·ligència emocional fora de sèrie, perquè el mateix dia t’has d’entendre amb un paio de Dubai, un de Sidney, un de Tokyo, un de Tel Aviv, un de Mèxic DF i un de Barcelona. I ho fa tan bé, la punyetera...

La Li. És la mestressa del bar de la cantonada de casa. El marit porta la cuina i ella domina el menjador. Sempre ho tenen ple perquè ho fan molt bé. M’imagino el seu esforç simplement posant-me al seu lloc: jo emigrant a la Xina, jo havent de parlar xinès, jo aprenent a cuinar com els xinesos, jo obrint un bar i atenent al públic a la Xina, jo ensortint-me’n a l’altra punta del món. Uf. La Li té dues nenes que van a una escola concertada del barri i parlen català amb els meus fills. Em trec el barret davant la Li.

Artur Mas. Tinc una debilitat per aquest home. No penso com ell en moltes coses, però considero que és un valent. Primer, perquè fa de president en el moment més difícil, i no s’arruga. I segon, perquè fa el que creu que ha de fer, i no el que l’establishment català i espanyol li exigeixen que faci. És la primera vegada que tenim un president que desobeeix obertament l’establishment i posa per davant la seva consciència i els seus compromisos electorals. Jo, a això, li dono molt valor.

Joan Manuel Tresserras. Em queia la bava escoltant-lo com a alumne a la UAB, i anys després em va donar l’oportunitat que em continués caient la bava treballant al seu costat al Departament de Cultura. No conec ningú més culte, més pacífic, més moderadament radical i més persuasiu que ell. Em sap greu que no vulgui estar en la primera línia política, però li ho perdono a canvi d’un dinar de tant en tant. No m’imagino votant diferent d’ell.

David Fernández. L’he descobert al mateix temps que tots vosaltres, i després he tingut la sort de conèixer-lo personalment. Tinc la sensació que la CUP és un artefacte fràgil tensionat en negatiu per un dogmatisme extrem, i en positiu per l’amor a la justícia i la llibertat. El primer la fa petita, el segon la fa gran. En David Fernández fa gran la CUP i de pas demostra cada dia que la radicalitat i la coherència no estan renyides amb el respecte a l’altre, la suavitat en les formes i el reconeixement de la complexitat. Si la revolució és el que ell explica, no m’importaria seguir-lo.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Eduard Voltas
Sóc de Barcelona (1970). Periodista i editor. Actualment professor de periodisme a Blanquerna (URL) i editor de Time Out Barcelona. Tuitejo compulsivament des de @eduardvoltas però no em busqueu a Facebook perquè no m'hi trobareu.
15/05/2015

Algú que ens vol mal

08/05/2015

La pregunta primària

01/05/2015

14 de juny

24/04/2015

Què li deu dir?

17/04/2015

Una boca de metro

10/04/2015

En vots o en escons?

03/04/2015

No m'ho puc creure

27/03/2015

Infojobs

20/03/2015

Tres de tres

13/03/2015

El segell oficial

Participació