Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Barcelona/Catalunya

per Joan Vila i Triadú, 22 de maig de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de maig de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquells qui no estan d’acord amb la reivindicació d’un estat català separat de l’espanyol solen buscar arguments per aigualir la cada cop més evident desconnexió mental, no només política, entre els pobles català i espanyol. I un dels que fan servir amb més insistència és el de la diferència entre la consciència nacional dels barcelonins (o millor encara, dels habitants de l’àrea metropolitana) i la de la resta de catalans. Vénen a dir: “el sentiment de pertinença a Espanya és molt viu a l’àrea de Barcelona i això farà que molta gent voti 'no' a la consulta, si s’arriba a fer. Com que són gairebé la meitat de la població de Catalunya, ho teniu perdut”, intentant desanimar els entusiastes de la irreversibilitat de la independència.

Deixeu que combati aquesta idea perversa amb algunes reflexions, no pas fruit de cap enquesta o treball de camp, sinó d’una observació directa de la realitat quotidiana. Barcelona i la seva àrea metropolitana no són cap illa d’espanyolitat. És cert que l’ús del castellà és molt més estès i visible que a les comarques on la immigració –recent o antiga- s’ha pogut integrar millor en una atmosfera de llengua i cultura catalanes. Però no es pot confondre aquest ús majoritari del castellà com a llengua de relació i comunicació entre persones amb cap suport a les tesis centralitzadores i anticatalanes que sorgeixen dels poders de l’Estat.


Barcelona i la resta de Catalunya no es van comportar de forma diferent en les darreres eleccions del 25N. Ni tan sols agafant com a referència l’àrea metropolitana estricta o la regió metropolitana àmplia (l’arc que va de Mataró a Vilanova i la Geltrú, per entendre’ns) podem parlar d’una dicotomia electoral al marge de la tendència general catalana.

Tal com demostren els diferents mapes electorals del 25-N elaborats pel blocaire Marc Belzunces, l’independentisme –expressat en vots cap a formacions polítiques que duien l’estat propi en el programa electoral- és àmpliament majoritari tant a la ciutat de Barcelona com al conjunt de l’àrea metropolitana, amb algunes illes unionistes concentrades a Nou Barris i al Barcelonès Nord, d’una banda, i al Baix Llobregat i algunes zones del Vallès, de l’altra.

No hi ha dos Catalunyes, com ens volen fer creure alguns, “una de “catalana” i “una d’espanyola”, enfrontades. Barcelona no és cap fre a les aspiracions de llibertat de Catalunya, tot al contrari. Les grans concentracions nacionalistes s’han fet sempre a la capital, com pertoca.

Quan ha calgut, els barcelonins, com els habitants dels municipis del seu entorn, han omplert els carrers de la ciutat de gom a gom i s’han barrejat amb catalans vinguts d’arreu del país. Un cop alliberats de la llosa d’Espanya, no en tingueu cap dubte, Barcelona esdevindrà la gran capital que necessita el nou estat català.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Joan Vila i Triadú
Periodista i professor a la UAB, és membre també del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Porta dues dècades en el sector audiovisual de proximitat i en els últims tres anys ha dirigit l’empresa pública Comunicàlia. Té arrels familiars a la Catalunya Vella i llaços sentimentals amb el País Valencià, per això s’estima el país “sencer”. Tot i ser blocaire des de fa alguns anys, reconeix que no acaba de connectar amb les xarxes socials.
31/07/2013

Església i independència

17/07/2013

Espriu al carrer

03/07/2013

I amb el somriure, la revolta

19/06/2013

Un periodista a comissaria

05/06/2013

Neymar i el català

22/05/2013

Barcelona/Catalunya

08/05/2013

Chacón s'autoexclou

24/04/2013

Tres-cents anys després

10/04/2013

Arribes tard, Rubalcaba

27/03/2013

Una cadena alliberadora

Participació