Ella no és el problema

per Eduard Voltas, 17 de maig de 2013 a les 00:03 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de maig de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Atenció, que el problema no és Llanos de Luna. L’acte de l’altre dia a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca, amb entrega de diploma a a la Hermandad de Combatientes de la División Azul, era un acte oficial, no una festa privada al domicili de la delegada. Un acte dins del protocol més estricte, un protocol que havia passat tots els filtres i on amb tota seguretat hi constava, amb un detall minuciós com sempre en aquest casos, que a tal hora es procediria al lliurament de diplomes, i que entre els receptors del reconeixement hi hauria la citada Hermandad. És més, m’atreviria a jurar que escenes com aquesta s’han repetit centenars de vegades des de 1977 dins de casernes arreu d’Espanya. Perquè la Transició no va derrotar el franquisme: el va amnistiar.

Els militars revoltats. Els policies torturadors. Els jutges del TOP. Els ministres i alts càrrecs. A tots els va sortir gratis la participació en el règim criminal. La majoria, de fet, van continuar fent la seva feina en democràcia, i molts van prosperar a la vista de tothom (fem llistes? No cal, oi?). La Falange no va ser prohibida. Saludar amb el braç en alt o enaltir la dictadura no va ser inclòs en cap codi penal. Les avingudes del Generalísimo i les places de los Caídos es van mantenir en el nomenclàtor. I l’Estat va subvencionar, any rere any, la Fundación Francisco Franco. En aquestes circumstàncies, algú em pot explicar per què a Llanos de Luna, al seu cap de protocol o al comandant de la caserna de Sant Andreu de la Barca els havia de semblar estranya l’entrega d’un simple diploma a la Hermandad de Combatientes de la División Azul? Què va ser la División Azul? Una expressió més del règim que al 1977 vam amnistiar. O és que són pitjors aquells voluntaris fanàtics que van anar a combatre el comunisme amb els nazis que el jutge que va condemnar Puig Antich i que si tingués edat per exercir encara estaria exercint?


Potser era el preu que calia pagar, o almenys això és el que se’ns ha dit fins ara. Però sigui com sigui, la democràcia que hem tingut és un edifici que s’alça sobre una gran, una immensa, una fosca immoralitat. Aquest és el problema, i no Llanos de Luna. No ho perdem de vista.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Eduard Voltas
Sóc de Barcelona (1970). Periodista i editor. Actualment professor de periodisme a Blanquerna (URL) i editor de Time Out Barcelona. Tuitejo compulsivament des de @eduardvoltas però no em busqueu a Facebook perquè no m'hi trobareu.
15/05/2015

Algú que ens vol mal

08/05/2015

La pregunta primària

01/05/2015

14 de juny

24/04/2015

Què li deu dir?

17/04/2015

Una boca de metro

10/04/2015

En vots o en escons?

03/04/2015

No m'ho puc creure

27/03/2015

Infojobs

20/03/2015

Tres de tres

13/03/2015

El segell oficial

Participació