Chacón s'autoexclou

per Joan Vila i Triadú, 8 de maig de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de maig de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Carme Chacón ha decidit renunciar a qualsevol possibilitat de fer carrera política a Catalunya. Amb la carta a Pere Navarro que dilluns va fer publicar simultàniament a El Periódico i El Mundo, atacant la decisió de la direcció del PSC d’assistir a la cimera sobre el dret a decidir convocada pel president Mas, la diputada s’ha fet l’harakiri públic. Chacón mai més no encapçalarà la llista del PSC a Barcelona en unes eleccions generals. Només cal veure les reaccions que la carta ha provocat, reaccions de rebuig a les files del seu propi partit, especialment del sector catalanista, però també de la mateixa direcció, i a la vegada, reaccions de plaer entre els dirigents del PP i Ciudadanos, que consideren Chacón “una dels seus” i aprofiten per burxar en la ferida del desconcert que el procés sobiranista provoca en els socialistes catalans.

L’exministra de Zapatero i candidata fallida a ocupar la secretaria general del PSOE davant de Rubalcaba no ha ocultat mai la seva antipatia cap a la situació que viu la política catalana des de l’Onze de Setembre passat. Tinguem en compte que, no fa pas tants anys, a les eleccions espanyoles de març de 2008 (fa mitja dècada només!) el PSC, amb Chacón de cap de llista, va obtenir 25 diputats dels 47 que s’escollien a Catalunya, una “golejada” històrica deguda a la visceralitat anti-PP d’aquells comicis, en els quals Zapatero va tornar a guanyar contra pronòstic. Com ha canviat el nostre país en tant poc de temps: la “jove promesa” de la política catalana és ara una “outsider”.


Chacón ja va fer el numeret de no votar al Congrés de Diputats com la resta dels seus companys de partit, quan es va presentar la resolució sobre el dret a decidir el febrer passat, en l’únic cas de trencament de disciplina de vot del PSC respecte al PSOE en els últims anys. Però ara ha anat més lluny i ha desafiat públicament el nou líder del partit, Pere Navarro, instant-lo a oposar-se a qualsevol consulta als ciutadans catalans sobre el seu futur. El gest, més enllà de ser impertinent i inoportú, cal entendre’l en clau espanyola, perquè Chacón, que viu a Madrid des que va ser ministra, no aspira ja a res més que a succeir Pérez Rubalcaba i algun dia intentar arribar a ser la primera dona presidenta del Govern espanyol de la història. Ho té difícil, però sap molt bé que només fent anticatalanisme ho pot aconseguir.

A nosaltres ja ens va bé que les posicions es vagin aclarint: Chacón està al costat de Sánchez Camacho i de Rivera en el front dels qui no volen deixar expressar-se lliurament la ciutadania catalana. No és que vulgui continuar a Espanya, opció ben legítima, és que ni tan sols vol que es consulti al poble sobre aquesta possibilitat. Pere Navarro i els altres 19 diputats del PSC al Parlament, ens aclariran finalment a quin bàndol acaben apuntant-se?

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Joan Vila i Triadú
Periodista i professor a la UAB, és membre també del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Porta dues dècades en el sector audiovisual de proximitat i en els últims tres anys ha dirigit l’empresa pública Comunicàlia. Té arrels familiars a la Catalunya Vella i llaços sentimentals amb el País Valencià, per això s’estima el país “sencer”. Tot i ser blocaire des de fa alguns anys, reconeix que no acaba de connectar amb les xarxes socials.
31/07/2013

Església i independència

17/07/2013

Espriu al carrer

03/07/2013

I amb el somriure, la revolta

19/06/2013

Un periodista a comissaria

05/06/2013

Neymar i el català

22/05/2013

Barcelona/Catalunya

08/05/2013

Chacón s'autoexclou

24/04/2013

Tres-cents anys després

10/04/2013

Arribes tard, Rubalcaba

27/03/2013

Una cadena alliberadora

Participació