«Escratxe» al president

per Roger Palà, 30 d'abril de 2013 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 d'abril de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ja és gairebé oficial: l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural organitzen un nou acte de masses per l’estat propi. El repte és omplir el Camp Nou el proper 29 de juny i un dels ganxos és el retorn als escenaris per un dia de Lluís Llach. No és l’única acció que aquestes entitats, les més representatives del denominat sobiranisme transversal, han engegat per mantenir viva la flama independentista. El proper Onze de Setembre, per commemorar el primer aniversari de la gran manifestació de 2012, hi ha prevista una cadena humana arreu del país que de ben segur esdevindrà una nova demostració al món de la voluntat de ser dels catalans. De fet, no hi ha setmana que alguna vila o ciutat no aculli una encesa d’espelmes en forma d’estelada, el desplegament d'una bandera gegant o algun altre acte simbòlic de caire independentista.
 

Totes aquestes demostracions de força col·lectiva estan molt bé i probablement són imprescindibles per tirar endavant això que anomenem “el procés”. Ara bé: vistos els resultats a data d'avui, cal preguntar-se si només amb aquesta mena d'accions n’hi haurà prou per assolir la independència. En teoria, estem en un moment en què tot juga a favor dels sobiranistes. Recapitulem: el govern català és plenament favorable a la celebració d’una consulta. De fet, aquest és el punt central de l'acord entre CiU i ERC, que va motivar la investidura d'Artur Mas. El president s’ha mostrat obertament partidari de l’estat propi. Totes les enquestes assenyalen que els qui volen el referèndum són majoria. Així doncs... per que la cosa no acaba d'arrencar? Per que hi ha tants dubtes i soroll de fons? Dilluns és la polifonia de l’executiu. Dimarts són les pressions de la patronal. Dimecres el president es reuneix en secret amb Rajoy per negociar un nou finançament. Dijous ens demanen paciència i confiança i una mica més de suport. Divendres en Duran diu que ell està pel pacte. Això sí: de declaracions de sobirania, comissions pel dret a decidir, commemoracions dels 300 anys d'ocupació i consells de transició nacional no ens en faltaran. Lamentablement, la nostra classe política no sembla percebre que el país es troba en situació límit (902.000 aturats, 267.000 llars on ningú treballa, el 45% dels parats sense cap subsidi) i que és urgent un pas endavant que ho remogui tot. Això sí: criticar la inacció governamental o plantejar dubtes sobre com s'està conduint “el procés” equival a ser titllat de quintacolumnista per molts els qui fa pocs mesos entonaven amb fruïció allò del “tenim pressa”.

Tanmateix... i si el problema no fossin els nostres dirigents? I si el que fallés fos l'estratègia del propi moviment social sobiranista? Ja sabem que la classe política és per definició acomodatícia i poc favorable a canvis radicals. No en podem esperar gaires heroïcitats, així que potser no és molt intel·ligent cedir en exclusiva als partits o al Govern la gestió del capital polític generat per la mobilització independentista dels últims anys. Fixem-nos en com actuen altres moviments socials d'èxit com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). No es limiten a fer agitació, sinó que practiquen l'acció directa, ja sigui impedint desnonaments, ocupant blocs de pisos buits per a les famílies desnonades o recollint firmes per presentar una iniciativa legislativa popular al Congrés. Ara impulsen “escratxes”, és a dir, actes de protesta pacífica vora els espais de treball o domicilis particulars dels responsables polítics que tenen la capacitat real de tirar endavant reformes per fer efectiva la dació en pagament.


El sobiranisme, doncs, podria prendre exemple de la PAH i començar a plantejar escenaris de desobediència, amb l'objectiu de pressionar amb més eficàcia al poder polític. Per exemple: Òmnium o l'ANC podrien impulsar una ILP al Parlament de Catalunya per convocar una consulta sobre la independència. Per que es tramités sols caldrien 50.000 firmes. En una setmana ho tenim! Durant el debat parlamentari els nostres polítics es veurien obligats a moure fitxa sí o sí. Si això no prosperés, una altra opció seria plantejar accions no violentes per pressionar les persones que tenen responsabilitats directes en el desenvolupament del procés i que, postposant el referèndum, allarguen de forma innecessària el patiment de les famílies catalanes. Un “escratxe” diari davant del domicili del president Mas, encapçalat per Muriel Casals o Carme Forcadell, potser seria més efectiu que qualsevol rebuda a plaça Sant Jaume. Ep, i si ni així avancem, sempre quedarà l'opció de retornar als plantejaments de l'independentisme clàssic. Ras i curt: articular una alternativa política que desbanqui l'autonomisme, guanyi unes eleccions, formi govern i convoqui un referèndum. Mentre això no passi serà fantàstic omplir el Camp Nou d'estelades, però per si de cas, estaria bé anar preparant l'“escratxe” al president.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Roger Palà
Barcelona, 1978. Periodista i cooperativista, impulsor del digital Crític, especialitzat en periodisme d'investigació. Ha estat cap de redacció de la revista Enderrock i ha col·laborat amb mitjans com la Directa, El Triangle, la revista El Temps i el diari El Punt Avui. És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i participa de l'observatori crític dels mitjans Mèdia.cat. Ha coordinat durant quatre anys l'Anuari Mèdia.cat dels silencis mediàtics. És autor del recull d'articles Mots incendiaris (Lo Diable Gros, 2012). A Twitter: @rogerpala.
15/02/2021

Res està escrit

11/11/2019

Tres escenaris després de l’ascens de Vox

27/05/2019

S’atrevirà ERC a pactar amb els Comuns?

28/04/2019

O govern de l’Íbex o pacte de l’esquerra plural

24/01/2017

La dreta independentista: una hegemonia esberlada

10/01/2017

Les incògnites sobre Artur Mas

27/12/2016

Els Mossos, el procés i el dia «D»

13/12/2016

No pensis en uns pressupostos

29/11/2016

Memòria crítica del govern dels millors

15/11/2016

ERC i «comuns»: incomprensible distància

Participació