Pujol és (més d’un) símbol

| 16/04/2013 a les 00:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 16/04/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Escolto aquests dies els mateixos que defensen i verbalitzen paral·lelismes entre l’escrache i el nazisme com diuen que no es barregin coses i que no es vegi cap tipus d’atac contra Jordi Pujol en l’ofensiva mediàtica dels últims temps a tomb del seu cognom i arrel d’investigacions judicials que impliquen dos dels seus fills. Gran farsa.

En primer lloc perquè és des de la caverna mediàtica espanyolista que des d’un primer moment s’han barrejat del tot dos fronts que haurien d’anar ben separats. Al procés judicial que n’implica dos fills (abans i tot que aquest comencés) ja l’havien batejat com l’afer de “los Pujol”. Tipus Los Soprano, la mítica sèrie de mafiosos. I sí, ho feien i ho fan així per empastifar un cognom, que per a ells no és el dels fills, sinó el del pare. Així, des d’Espanya, s’està sotmetent a un judici mediàtic sumaríssim, no els presumptes comportament delictius dels fills Pujol, sinó sobretot l’honestedat del pare, la del “seu” “clan”, i per tant també la del “seu” partit, la de la “seva” Catalunya i la de la “seva” causa, el catalanisme. Ells fan seu tot això. Ells. I amb una clara intenció, la d’una esmena a la totalitat, no ens enganyéssim. Són ells els qui barregen, amb un únic objectiu: descriure Catalunya com un fangar putrefacte. I això es fa via desgast dels símbols, també.

Perquè sí, Pujol és una excusa. Una més. Una que creuen trumfo. Perquè Jordi Pujol és un símbol. O més d’un. Per a molta gent l’ha estat i l’és. Per exemple, símbol del catalanisme. De tot? No, però sí del que des del 1980 no ha deixat de guanyar ni una elecció al Parlament, algunes d’elles (amb Pujol de cap de llista) amb majoria absoluta. Per tant, l’és per a força gent. I símbol també l’és de la resistència catalana antifranquista. Aquests dies tenim més detalls de les seves conseqüències per a ell, presó inclosa, gràcies al llibre d’Enric Canals Pujol Catalunya. El consell de guerra a Jordi Pujol. I símbol també l’ha estat, i ell se’n reivindica, del fracàs d’una tradició del catalanisme que va mirar de “fer Espanya” i “d’explicar Catalunya”. Els seus intents fracassats de pedagogia i d’entesa amb la política espanyola han ajudat molta gent a fer el cop de cap definitiu. “No hi ha res a fer, ho hem intentat tot”, poden dir ara alt i clar.

Per tant, sí, el president Mas té raó. Ha dit una veritat com un temple, una obvietat de l’alçada d’un campanar. Pujol és símbol. Però, és clar, com que d’un temps ençà, del 25N ençà, tot el que diu aquest home és sotmès a bombardeig indiscriminat, ara fins i tot això li voldran discutir. Ganes absurdes de dur la contrària per sistema. Ganes de seguir demostrant que amb ells no hi ha res a fer.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

President Pujol
Joan Crosta, 16/04/2013 a les 04:06
+22
-14
PER MOLTS ANYS, PRESIDENT.
Catalonia is different....
un, 16/04/2013 a les 07:20
+14
-30
Pujol no és Catalunya, deixem-ho clar, d'entrada.

Quan parlen dels Pujol, es refereixen als fills Pujol, està clar (com els haurien d'anomenar, sinós? López? Sanchez? Vilagelius? o potser, Ferrusolas?).

Pujol serà un símbol, no se de què, però bueno (a mi em sembla més aviat un home caducat que va governar Catalunya sense oposició, com si fos propietat seva, durant 23 anys). I com a tal propietat, se'n va aprofitar.

Els que investiguen ara són els fills, d'acord. Però és que el pare ja va començar d'hora (i és que ha plogut moltíssim. I ha fet molt de sol, també, desde el cas Banca Catalana). I llavors els fills no havien ni nascut. I si ho ho havien fet, eren molt petits. I des de llavors, els casos de corrupció que han esquitxat a CiU, han estat molts i variats (recordem, el penúltim, el cas Palau, on CiU està ben enmerdada. Per no parlar de les famoses ITV's, de l'Oriolet, el sr. Zumosol, li deien). Deu ser pel poder que tenia, en l'assumpte. Encara que , la veritat, vist en persona, el sr. Zumosol és més aviat poqueta cosa.
En fi, és que potser és de rebut, en els temps que corren, on es fan retallades a tort i a dret, per part d'aquesta Generalitat (manada per el que el sr. Jordi Pujol i Soley va posar a dit, recordem'ho, quan se li van acabar les garrofes, de tant estirar-les) que els seus fills, n'hi hagi algun que remeni desenes de milions d'euros en comtes en paradisos fiscals, a l'estranger? Quan la gent, aqui, la gran majoria, les estàn passant putes per arribar a mitjans de mes?. Això per no parlar de com s'han generat, aquests diners, que treballant ningú es fa milionari. I aquests, de treballar, més aviat, poquet.
En fi, el cas és que l'ex "molt Hunorable" serà un símbol, suposo. No ho se. Però apart d'un síimbol, serà un persona, no? I les persones, i les seves families, han de ser investigades, quan delinqueixen. Com passa a tot arreu, Espanya inclosa (mireu els casos Bárcenas, o Urdangarín, per posar nomès dos exemples). O és que és Catalunya, la que és diferent? I no Espanya, com ens han fet creure? I aqui, sempre i quan t'emboliquis en una senyera (o si pot ser, en una estelada, millor), tens via lliure per delinquir com i quan et sembli? Sense que et passi res?.

La caverna funciona
Anònim, 16/04/2013 a les 08:16
+13
-7
La caverna ha adoctrinat molt bé els espanyols amb això que Catalunya és una mena de cortijo controlat per la família-clan mafiós Pujol i els catalans som uns zombies adoctrinats que ens han rentat el cervell per fer-nos independentistes per poder tapar la seva corrupció. Fins i tot diuen que la situació econòmica de Catalunya es deguda als robatoris dels Pujol. El cas és que molta gent s'ho a cregut totalment, sobretot unionistes sense gaires arguments (el comentari de les 7:20 n'és un exemple) . Sovint els pregunto si per aquesta lògica ells s'han fet unionistes per tapar els centenars de casos de corrupció del PPSOE. Sense esperar-se a arribar al judici, la família Pujol ja ha sigut condemnada. Realment ataquen la família Pujol? No, ataquen la seva obra. Creuen que així la deslegitimen.
Procrea delinqüents
Anònim, 16/04/2013 a les 08:19
+4
-6
L'esca del pecat
La cosa és molt greu
Josep-Maria, 16/04/2013 a les 09:09
+8
-5
Si és cert que acusant de certes coses membres de la família de l'expresident Pujol s'ataca a aquest mateix i, és clar, al catalanisme, també serien certes altres coses, si aquelles acusacions resulten justificades.

Si aquelles acusacions denuncien fets reals, seria cert que aquests fills de l'expresident han actuat amb un menyspreu total envers Catalunya, ja que no és creïble que ho haguessin previst el mal que li podrien fer si eren descoberts. Per força havien de saber que el que fessin repercutiria en el seu pare i en el catalanisme.

I si aquelles acusacions denuncien fet reals, seria cert que l'expresident quedaria ben tocat, atès que resulta poc creïble que no sabés en quina mena de negocis estaven involucrats alguns dels seus fills. Certament ho havia pas de saber-ho, però resultaria estrany que no ho sabés.

En tot cas, és clar que el catalanisme no el va "inventar" aquesta família.



Rellegint Pla
Anònim olotí, 16/04/2013 a les 10:05
+7
-5
El paral.lelisme narrat amb gran sabiduria de les Cròniques parlamentàries(34-36)per Josep Pla,murri com és,ens porta a la conclusió que les esquerres catalanes estan encantades amb els atacs parits a Madrid contra Pujol i fills.Exactament com van fer amb el genial Cambó,en Ventosa,en Tries de Bes i tots els savis de la Lliga.Clar que Pujol no li arriba ni a la sola de la sabata a Cambó.L'home batallava en castellà amb Gil Robles,Primo de Rivera,Maura,Marroco,Calvo Sotelo,Goicoetxea,Lerroux....!!!.Afortunadament a Madrid tampoc hi ha ningú d'aquest tamany polític.I també és cert que per Barcelona no hi ha pistoles ni violència.O deixem que el pal de paller sia la força més votada i la palla s'incorpori al pal,o pinten bastos.
indignat 2.0.
Reusenc v.2.0., 16/04/2013 a les 10:12
+14
-23
Un paso más allá.

Si ud. da un paso más allá, solo le falta decir que la caverna mediática ha sido quien ha colocado el dinero en Suiza. No sea ud. tan pelota con sus capos y haga un poco de autocritica hombre.
Pujol solo ha sido un presidente más en una buena época como lo fue Gonzalez en el conjunto del estado.
El símbolo se lo cuelga ud. en su despacho en forma de retrato si le da la gana.
pronoms
Pere de Ponts, 16/04/2013 a les 11:01
+4
-4
Ària, molt bé tot plegat, però si em vols fer cas aquest pronom atribut no t'hi queda bé, per atributs no determinats has de fer servir "ho". Això de "L'ha estat i l'és" fóra correcte si parlessis del símbol, el símbol determinat, però suposo que et deus referir a símbol de Catalunya indeterminat per tant has de dir "Ho ha estat i ho és".
Borbons
montblanch, 16/04/2013 a les 12:25
+7
-15
Disculpi, però que potser no es fà la mateixa generalització (des d'aquest diari i des d'altres) amb "els Borbó", tant quan es parla de cas Urdangarín i es mira de tacar tota la Familia Reial, com quan s'invoquen els avantpassats de l'actual rei, Felip V o Ferran VII. Quan precissament les institucions derogades per Felipe V: Generalitat, Corts, Autogovern, etc. han renascut en el regnat de Joan Carles I (per cert la Generalitat en época "pre-costitucional" i per Real Decret).
Lute del XXI
Anònim, 16/04/2013 a les 14:00
+8
-11
El que va ser el Lute durant el franquisme, ara s'ho reparateixen polítiquets com aquests.

Camina i revienta! Robant. Reventar de tant robar.

Bon exemple.
i tant que és un símbol...
joan crostes, 16/04/2013 a les 15:27
+10
-14
un símbol del botiflerisme i de la burgesia catalana acomodada a Espanya.
Encara me'n recordo del teu paper al 92 amb el Solana (PSOE, responsable durant molts anys de l'OTAN), el Maragall (un altre botifler del PSOE) i l'encobridor dels torturadors, l'espanyolíssim jutge Garzon.

De mena
Anònim, 16/04/2013 a les 18:53
+0
-0
De porc (xoriço) i de símbol, se'n deu venir de mena.
simbols
elfonts, 16/04/2013 a les 21:49
+0
-0
Anem bé amb els símbols. En Pujol darrerament ha declarat que ell era espanyolista, però ara ja no.

Com ens va enredar. Atacant-lo a ell no ataquen al catalanistme i això hauria de quedar clar. El catalanisme som els milions de catalans. La burgesia no representa a Catalunya, només a ella mateixa.
Gracies President
Valencianeta, 17/04/2013 a les 00:05
+2
-1
Mai li podre agrair prou l'orgull que vaig sentir quan vaig poder dir que tenia una llengua, una cultura, una terra compartida amb l'Ausias March i molts d'altres. El President Pujol ho va fer possible. Gran President Pujol.
Aira el dels genolls pelats
Ignorant, 17/04/2013 a les 13:44
+1
-0
A: el catalanisme pujolià (o sigui CiU) no ha guanyat totes les eleccions, a no ser que ens basem en vots o escons segons interessi. Almenys així ho fa la Marta Ferrusola, però d'algú que escriu en mitjans de comunicació esperem més rigor.

B: si els fills de Pujol no han destacat precisament per treballadors, que algú m'expliqui com mouen aquelles quantitats de diners que mouen. Els hi hem donat els catalans per ser fills de qui són? O els hi ha donat el senyor Pujol per ser fills seus, agafant-los de la saca comuna?
Cold War
Cold War, 17/04/2013 a les 18:29
+1
-0
Veiem amb el Sr. Aira copeja a Va unir i al seu impresentable capdavanter, el Sr. Duran i Lleida; enalteix al capdavanter de Convergència, el Sr. Pujol. La guerra freda entre tots dos partits és un espectacle més del despropòsit del nacionalisme català, que s'ha personalitzat massa, i ens utilitzen a tots els catalans per ajudar "a fer pais a força d'ITVs".
El President Pujol...
Anònim, 17/04/2013 a les 20:40
+0
-1
Ha estat un polític excepcional.Valent,llest,geneós...únic!!El que ha aconseguit per dignificar i potenciar aquest pais,no té preu.Brutal.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Toni Aira
Periodista. Doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull. Codirector i professor del Màster en Comunicació Política i Institucional de l'idEC-UPF. Articulista a El Periódico i entrevistador a la revista Esguard. Ha estat subdirector de la Revista Barça, i des de fa anys col·labora a diversos mitjans com TV3, BTV, TVE, Catalunya Ràdio i RAC1. És autor, entre d'altres, dels llibres Màrqueting polític: L'art de guanyar eleccions. Del cartell a Youtube (Trípodos, 2008), Els spin doctors. Com mouen els fils els assessors dels líders polítics (Columna, 2009) i Els Guardians del Missatge. Els professionals de la comunicació política (Trípodos, 2011). Em podeu trobar, en pack, a toniaira.cat.

A Twitter: @toniaira
Turull, Junqueras i Puigdemont, l'endemà de l'1-O | Martí Albesa
01/01/1970
La proposta de nou punts programàtics compartits deixa de nou en suspens el desplegament de la República però manté aquest horitzó | Les dues candidatures pretenen centrar-se en el procés constituent per ampliar les adhesions socials a la independència i en sumar suports internacionals per forçar l'Estat a negociar
El promotor musical Gay Mercader | Gay Mercader
Toni Vall
01/01/1970
«Visca el paper publicitari i el disseny gràfic, i que morin les superfícies netes i aquelles que només anuncien les porqueries de Zara»
Jordi Cruz, posant-se la jaqueta que l'acredita com un cuiner de tres estrelles Michelin | ACN
Sergi Ambudio
01/01/1970
Els restaurants barcelonins Dos Cielos i Disfrutar obtenen el segon estel mentre que el Caelis, el Castell Peralada i Enigma entren per primera vegada a la prestigiosa llista
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
Pep Martí
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»
Deixem rastre a totes les xarxes socials | Adrià Costa
Josep Lluís Micó
01/01/1970
«Umberto Eco va avisar de la invasió dels imbècils que es pensen que tenen el dret a opinar del que sigui sense mesura. Doncs bé, ja els tenim aquí»
La comissaria de la policia espanyola de la Línea | Google Maps/NacióDigital
Isaac Meler | 20 comentaris
01/01/1970
Un jove de Sabadell assegura que un agent de la Policia Nacional li va fer preguntes sobre la seva ideologia i li va impedir denunciar un robatori amb arma de foc
Agustí Alcoberro, Gemma Recoder i Linus Puchal, en la presentació del concert del 2 de desembre | ACN
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
Els grups tocaran gratuïtament i els recursos nodriran la caixa de resistència, que ja ha pagat 3,05 milions en multes i fiances i encara té 1,5 milions més | Entre els músics del recital del 2 de desembre hi ha Gerard Quintana, Pemi Fortuny, Lluís Gavaldà, Els Catarres, Joan Rovira, Oques Grasses, La Sra Tomasa, Doctor Prats, Itaca Band, Judit Neddermann o Els Amics de les Arts