Recessió i cobdícia

| 15/04/2013 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 15/04/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Cada dia escoltem persones que parlen de l’estat de l’economia, analitzant els símptomes i els estralls de la crisi, però sense advertir-nos prou de la perniciosa relació que existeix entre recessió i cobdícia, i la necessitat de destruir-la si volem construir un futur millor. A causa de la cobdícia, l’economia no aconseguirà mai garantir la satisfacció de les necessitats bàsiques de la humanitat, i, per tant, continuarà sent la principal font de conflictes d’una punta a l’altra del planeta. La cobdícia és el pecat original que impedeix no ja superar l’actual crisi –que un moment o altre se superarà- sinó arribar a una economia i una societat prou sostenibles per a les generacions futures.  

Però denunciar-la i combatre-la no sembla ser una prioritat per a ningú, sobretot per als que tenen un escó de diputat des d’on defensen numantinament el manteniment del sistema a costa de la misèria popular. Abans, s’enrocaran en nous objectius de dèficit impossibles, noves reestructuracions d’impostos, guerres xenofòbiques contra el català o els immigrants, i en disquisicions de tot tipus sobre la llei, la pàtria, Déu i la glòria del capitalisme salvatge. Abans, continuaran deixant que els mes cobejosos de tots, els intocables, moguin els fils de la comèdia i se’n fotin dels pobres des de les altures dels seus comptes corrents estratosfèrics.

Sempre ha estat així. L’economia capitalista és un tambor gegant que roda amb la humanitat a dins, removent-la, exprimint-la perquè centrifugui els diners cap a les butxaques dels poderosos. Sembla mentida que hàgim caigut en el parany de creure que el tambor s'alentia, que els cobejosos ja anaven prou farts i que els diners es repartien. Els diners, el poder en aquest cas, no afarta mai ningú, sobretot als que més cobegen, els propietaris del tambor.  

Escolto estupefacte algunes de les tertúlies de la televisió, per on desfilen autèntics impresentables amb ínfules d’expert que defensen l’statu quo del tambor. No deixa de sorprendre’m la misèria caïnita, la falta de sensibilitat humana, la putrefacció moral que representen alguns personatges que, ja sigui com a polítics, com a periodistes o com simples passavolants al carrer, volen fer de mecànics de la gran rentadora del capitalisme. Si fos per a ells, la cobdícia continuaria regnant pels segles dels segles en el planeta Terra, encara que l'espècie humana quedés tant eixuta i malmesa com el vestigi del seu passat al planeta Mart.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

No l'entenc
Josep Montmany Alvarez , 15/04/2013 a les 07:18
+2
-13
La relació entre recessió i cobdícia no existeix, la cobdícia es relaciona amb l'expansió. Cobdícia: tot va be i encara en vull més.
Que els diners es repartien és cert, es repartien en excès, de tots els afectats per la hipoteca els únics que es queixen son els que no les paguen.
Racons de mon sense tambor ni economia capitalista: Corea de Nord, Iran, Veneçuela o Afganistàn. Si vol misèria caïnita, falta de sesibilitat humana, putrefacció moral, ja sap on anar.
Per cert, contacti amb la monja, l'economista i demani el suport a l'Anna Colau i tots salvats i redimits.
La pitjor perversió humana
Anònim, 15/04/2013 a les 14:20
+8
-0
El capitalisme és la pitjor lacre de la Història de la Humanitat.
Capitalisme és preferir entelèquies, com peces de metall, papers guixats i ara avui dia nombres virtuals però molt poderosos, a les persones vives. Per això el capitalisme esclavitza a la gent, i ho devora tot quan pot.
No sols la cobdícia, també l'avaricia, l'usura, l'afany de riqueses, l'especulació, són allò que més ràpidament destrueix als éssers humans, les relacions personals i la societat.
Es requereix un canvi de baix a dalt per acabar amb aquesta misèria i indigència tan física com intel·lectual i espiritual.
Els mercats són uns nombres que ens volen convertit a tots en nombres.
Capitalisme salvatge, insostenible
Chuan, 15/04/2013 a les 14:38
+12
-0
Magnífic article. El capitalisme salvatge que patim és insostenible pel planeta i genera una immensa tragèdia i misèria per molts centenars de milions de persones al món. Pero el sofriment d'aquestes persones no significa absolutament res pels poderosos, El capitalisme salvatge ens està deixant un planeta erm, erm de bellesa, de bondat, de compassió, de diversitat lingüística, de paisatges bonics, de tot el que és bell i noble i digne. Des de l'Aragó, on el seu govern autònom està entestat en esborrar del mapa aragonès i català d'Aragó, una forta abraçada als catalans que lluiten per la seva grandiosa cultura. Jordi Llompart, enhorabona per la teva gran trajectòria com a periodista i realitzador d'esplèndids documentals.
això no és capitalisme
Anònim, 16/04/2013 a les 08:19
+5
-2
la situació que patim actualment,crec que es produeix, primer, per la caiguda sobtada i ràpida de la URSS (pretesament comunista)que servia de salvaguarda dels drets del treballadors als països capitalistes,i,segon, per passar d'un capitalisme de producció de bens de consum a un capitalisme financer,especulatiu,que mou billions d'una banda a l'altra del planeta,i que no dubta en ensorrar països i las seves gents per obtenir beneficis.El problema és que mai en tenen prou i estan aprofitant per retornar-nos al segle XIX i no ens movem
Un culpable a afegir
Anònim, 16/04/2013 a les 17:06
+0
-0
Trobo que tot això no hagués pogut passar sense la dimissió de la societat que formem tots plegats. M´explico. Felipe Gonzalez va dir a un mitín per a joves, quan jo era adolescent; 'heu de fer política, perquè si no la feu, la faran uns altres, i faran la que a ells els convingui'. Els ciutadans hem deixat de vigilar als polítics i als banquers, i han fet el que han volgut, i si a un pirata li dones un vaixell i canons... Em toca molt el voraviu veure que tot això ho ha provocat una bombolla, procés económic descrit al segon capítol de qualsevol llibre d´economia. Tots plegats hem mirat cap a un altre banda, i ara patim les consequencies. S´apropa una 'primavera europea', espero que sense els morts que van deixar les 'primaveres àrabs'. La societat ha de corregir el seu error, i recuperar el que s´ha deixat prendre.
No és el sistema són les persones
Lídia, 17/04/2013 a les 22:14
+2
-0
Penso que aquest article està molt mal enfocat, el problema no és el sistema sinó les persones, i sobretot el control de les persones... O és que a l'Edat Mitjana no hi havia cobdícia, especulació, acumulació de riquesa en uns pocs i injustícia? I que jo sàpiga el sistema econòmic medieval no era el capitalisme...

Solució?
Carles Marc, 24/06/2013 a les 18:03
+0
-0
Hola Jordi,

M'ha interessat la teva reflexió. Això em recorda un debat que vaig tenir en un classe de postgrau, on un professor ens pintava un futur negre després d'explicar-nos les diferents cares de la crisi. Aquell dia, li vaig retreure que, la seva tasca d'excel·lent pedagog quedava inacabada si no oferia alguna via per solucionar-ho.

Arribat a aquest punt, em veig en la necessitat de preguntar-te si tu et quedes també en la descripció o tens intenció de fer alguna aportació per superar això, com algunes que han fet altres, com "www.sinenemigos.org" o "Consens de Barcelona"

Tens alguna proposta?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Jordi Llompart
Periodista, productor i director de Cinema. Vaig començar a la ràdio i la premsa. Després, durant tretze anys, vaig presentar i dirigir el Telenotícies i altres programes d’actualitat de TV3 i la sèrie documental L’Oblit del Passat. D’allà, a produir–ne més, a fer la primera pel·lícula espanyola per a cines IMAX (El Misteri del Nil), i la primera pel·lícula de ficció en 3D (Viatge Màgic a Àfrica). També he escrit llibres (Seres y estrellas, El cor damunt la sorra). Sóc cineasta, però també periodista, viatger, comunicador.
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
Oriol March
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
01/01/1970
El manifest va adreçat a les Nacions Unides, el Consell Europeu i la Comissió Europa
01/01/1970
Els republicans obtindrien 38 diputats, segons el sondeig del rotatiu | Junts per Catalunya, C's i PSC empatarien a 25 escons i la CUP n'aconseguiruia entre 7 i 8
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez
Un cartell a la conselleria de Justícia, demanant l'alliberament de Mundó | Twitter @oburgada
01/01/1970
El conseller de Justícia insta a anar a votar el 21-D
Robert Muggah | Adrià Costa
Karma Peiró | 2 comentaris
01/01/1970
El politòleg i urbanista opina que "les nacions no poden reduir-se a fronteres rígides, són una expressió diària de «consentiment»|El fundador de l'Institut Igarapé i un dels principals ponents de l'Smart City Expo explica que els grans reptes de les ciutats del futur seran les migracions i l'ús de la tecnologia en temps real
Vladimir Putin i Mariano Rajoy | Europa Press
Roger Pi de Cabanyes | 6 comentaris
01/01/1970
Els interrogants creixen per la magnitud de les afirmacions i per la manca de concrecions de l’executiu espanyol | El govern espanyol haurà d’acabar fonamentant la denúncia de la ingerència russa si no vol caure en el descrèdit a Europa i a Catalunya