Visca la cadena!

per Toni Aira , 19 de març de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de març de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
¡Vivan las cadenas!. El concepte, espanyol, també ens demostra com en fons i forma a can Catalunya tenim poc a veure amb eixe món. Els liberals espanyols (que tenien de liberals clàssics més aviat poc) van parir l’any 1812 una Constitució a Cadis que celebraren amb aquell mític “¡Viva la Pepa!”. Però aquell miratge va durar poc i l’any 1814 el rei Ferran VII va tornar de l’exili, i amb ell el seu absolutisme, amb una rebuda de luxe que replicava aquell crit elogiós de La Pepa. “¡Vivan las cadenas!”, xisclava la gent del poble que va anar a rebre el seu rei, desenganxant els cavalls de la seva carrossa i substituint-los per una turba de gent embogida amb la idea de tornar a tenir sobirà que els fermés les regnes en curt.

Aquest és un concepte de cadena vinculat a la història d’Espanya. El d’un crit amb versions posteriors no menys denigrants, com “Muera la libertad y vivan las cadenas”, “Viva el rey absoluto y vivan las cadenas” o “Vivan las cadenas y mueran los negros –com els absolutistes es referien als liberals–”. Molt edificant i democràtic, tot plegat. Oi que m’entenen la ironia?


En contrast, aquí vivim en una societat catalana on tradicionalment la immensa majoria de l’espectre polític s’ha caracteritzat per la defensa de les llibertats democràtiques, liberals de veritat a banda, que aquí sí que n’hi ha i tenen pes polític. Una societat on el parlamentarisme té un pedigrí contrastat i que viu una cruïlla històrica, aquesta sí, on es lliga ara una cadena i el concepte llibertat.

L’ANC i Òmnium Cultural ens proposen unir en motiu de la Diada de 2013, amb una cadena humana, tots els pobles i ciutats del país en defensa de la independència de Catalunya. Visca, doncs, la cadena. La nostra, perquè aquesta és sinònim de suma, de resistència pacífica, de reivindicació solidària, de repte col·lectiu impossible d’assolir sense comptar amb els individus. Perquè serà puntual, única i irrepetible, com la gran manifestació de l’Onze de Setembre de 2012. Perquè així el poble, pacíficament, fent un cop més de la llibertat individual i col·lectiva la seva bandera, tornarà a atraure la mirada del món. Vers Catalunya i la seva reivindicació i vers Espanya i el seu concepte de llibertat, que la retrata i, en contrast, avala el dret a decidir dels catalans per exemple sobre com desmarcar-nos-en definitivament i nítida.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Toni Aira
Periodista. Doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull. Codirector i professor del Màster en Comunicació Política i Institucional de l'idEC-UPF. Articulista a El Periódico i entrevistador a la revista Esguard. Ha estat subdirector de la Revista Barça, i des de fa anys col·labora a diversos mitjans com TV3, BTV, TVE, Catalunya Ràdio i RAC1. És autor, entre d'altres, dels llibres Màrqueting polític: L'art de guanyar eleccions. Del cartell a Youtube (Trípodos, 2008), Els spin doctors. Com mouen els fils els assessors dels líders polítics (Columna, 2009) i Els Guardians del Missatge. Els professionals de la comunicació política (Trípodos, 2011). Em podeu trobar, en pack, a toniaira.cat.

A Twitter: @toniaira
24/12/2014

Ara ja no cal llista unitària

10/12/2014

Ganes de sorpresa (però de veritat)

26/11/2014

Elogi de Duran

12/11/2014

Ara, la «cupvergència»

29/10/2014

Els millors anys de la nostra vida

15/10/2014

Els «mig amic»

01/10/2014

Votarem i guanyarem?

16/09/2014

Duran, Junqueras i les vies mortes

02/09/2014

Ara no em feu dubtar

22/07/2014

Duran: una veritat incòmoda

Participació