Ciutadà Bono, ciutadà Rivera

| 11/03/2013 a les 00:02h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 11/03/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Durant molt de temps i de manera insistent, José Bono es reunia amb Albert Rivera, en nom del PSOE, i mirava de saber el grau de disposició de Ciutadans per “refundar” el partit de Pablo Iglesias a la Catalunya excessivament rebel. Rivera no va arribar a comentar-ho mai obertament a la direcció del seu partit fins que un dia en una reunió algú li ho va demanar explícitament. L’exministre temptava disposicions després que el seu partit va constatar que ni Manuela de Madre ni Celestino Corbacho es prestaven per obrir en canal el PSC i esquarterar-lo amb una escissió més propícia al PSOE. Tot això no va transcendir, però va passar.

Tothom sap què opinen Alfonso Guerra, José Bono i Juan Carlos Rodríguez Ibarra sobre Catalunya. Guerra, Bono i Ibarra són la constatació més diàfana d’una actitud colonial, ofuscada, en tensió permanent. Les darreres manifestacions de l’expresident d’Extremadura, que ha igualat l’“agressió interna” d’Artur Mas i el Parlament de Catalunya a la que van perpetrar contra la democràcia Hitler o Mussolini, han semblat excessives fins i tot al Partit Popular. Qui consideri aquesta actitud socialdemòcrata deu pensar-se també que la cansalada és de pollastre. Però a Espanya demòcrates, socialistes, conservadors i reaccionaris tenen un punt de trobada i coincidència en la intolerància nacional.

Des del PSC les agressions testiculars dels antics dirigents del PSOE s’accepten amb resignació i incomoditat. Si fos d’una altra manera, la relació entre els dos partits “germans” s’hauria desargemanat fa molts anys. Perquè, agradi poc o gens, Guerra, Bono i Ibarra no són cap excepció. En les seves federacions socialistes hi ha molts dirigents i militants –molt electorat- que pensen com ells i que es pensen que encara fan curt. La relació entre PSOE i PSC s’ha construït sobre aquestes brases. Els partidaris de mantenir-la hi han passat a sobre de puntetes i ràpid. Aquestes cremades no les podria curar cap pomada pretesament federalista.

Però l’optimisme del PSC no pot equivaler a ingenuïtat. Pere Navarro ha tingut darrerament l’oportunitat de parlar amb els successors de Bono, Ibarra i Guerra. Amb els líders de les federacions socialistes. Segur que deu tenir apamades les opinions de l’andalús José Antonio Griñán, l’extremeny Guillermo Fernández Vara, el castellanomanxec Emilio García-Page, i fins i tot de l’asturià Javier Fernández o de l’aragonès Javier Lambán. No són ni dirigents “jubilats” ni “casposos”. Són els barons del partit. Els que decanten decisions en les reunions dels òrgans de govern. Els que incideixen sobre la política i les estratègies d’Alfredo Pérez Rubalcaba. I sobre aquesta testosterona nacional s’ha de construir la nova relació entre el PSC i el PSC. D’igual a igual? Qui serà el pròxim enviat del PSOE que citi Albert Rivera?

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Amics
Anònim, 11/03/2013 a les 08:21
Interessant
+60
-6
Normalment socialdemòcrates, centristes, comunistes, dreta i extrema dreta d'Espanya, desseguida es fan amics per anar en contra de Catalunya. Un exemple que m'agradaria que es fos imitat pels catalans. Em pregunto que fa el sr Navarro davant dels insults de membres del seu propi partit, de moment "quien calla otorga".
Fundacion España Constitucional
indeptista instrumental, 11/03/2013 a les 11:52
+8
-2
Recordeu que la Fundación promocionada per Zaplana i Bono (AZNAR? FELIPE?) proposen controlar tant el PP (treure Rajoy) com el PSOE (fora Chacon i Rubalcaba) i fer un Gobierno de Concentracion y canviar la Constitucion.
Ciutadans+PSOE
Joseps, 11/03/2013 a les 16:50
+6
-1
L'Albert Rivera és el nen mimat de totes les televisions espanyoles. Com a tertulià hi surt a totes, des de les de dreta extrema (Interecononomia) fins a la d'esquerra (només n'hi ha una: laSexta). Això explica, en part, el seu èxit a les passades eleccions ja que tothom a Madrid va estar d'acord a promocionar-lo per ajudar a combratre -ja abans de l'11 de Setembre- el creixent sobiranisme català. Això de les televisions recorda la dita de Josep Pla sobre que "no hi ha ningú més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres". Per tot això no em sembla eixelebrat el que exposa en Vicent Sanchis en aquest article sobre el paper de Ciutadans en una possible "refundació" del PSOE a Catalunya.

Per al company Anònim del comentari anterior, l'equivalent català de "quien calla otorga" és "qui calla consent". Salutacions.
Fills de ...
Anònim, 11/03/2013 a les 17:15
+10
-1
Fills de falangistes, es a dir de feixistes.
Castellans nadius.
Capità Nemo., 11/03/2013 a les 17:27
+15
-1

Bono, Guerra i Ibarra són 3 castellans nadius que han treballat, treballen i treballaran al servei de la nació castellana. I faran tot el que puguin i més per destruir la nació catalana. Els destructors de nacions són uns criminals.

ELS CATALANS NO SOM CASTELLANS.


QUI ÉS QUÈ
Reagrupat, 11/03/2013 a les 19:36
+4
-0
Quan Lerroux triomfava en ambients obrers catalans, els socialistes van fracassar i els anarquistes els van considerar buròcrates i funcionaris propers al govern. Què hi ha ara que els permeti triomfar ?. Un pastís entorn de Barcelona de gent que no s'ha adaptat al país. PERÒ NO SON PAS MAJORIA, si hem de fer cas del resultat de les darreres eleccions.CAL SER VALENT I TIRAR ENDAVANT. El tracte indignant ha estat per tots. Si son intel·ligents ho veuran...
QUI ÉS QUÈ
Reagrupat, 11/03/2013 a les 19:38
+14
-0
Quan Lerroux triomfava en ambients obrers catalans, els socialistes van fracassar i els anarquistes els van considerar buròcrates i funcionaris propers al govern. Què hi ha ara que els permeti triomfar ?. Un pastís entorn de Barcelona de gent que no s'ha adaptat al país. PERÒ NO SON PAS MAJORIA, si hem de fer cas del resultat de les darreres eleccions.CAL SER VALENT I TIRAR ENDAVANT. El tracte indignant ha estat per tots. Si son intel·ligents ho veuran...
c's progres de dretes
Anònim, 11/03/2013 a les 22:54
+10
-3
Ciudadanos és la dreta espanyola tradicional camuflada de progre i moralment superior, per tractar d' arribar a llocs on normalment no podien arribar ja sigui per cultura política o imatge.

Conscient de que la seva ideologia social no és més que fum populista (molt més que en cas del PSOE), en Tito Ribera vol vendre certa imatge de progre, però, ves per on, sempre acaba en companyia de la dreta més rància i cavernícola..

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Vicent Sanchis
Nascut a València el 1961 fa quasi quatre dècades que es dedica al periodisme. Ha estat director de les revistes El Temps i Setze i dels diaris El Observador i Avui, aquest darrer durant dotze anys. Ara fa classes de periodisme a Blanquerna i col·labora en diversos mitjans com a articulista i contertulià. Ha fet també televisió quan l'han deixat –referència explícita a Sandro Rosell- i ha guanyat els premis d'assaig Joan Fuster i Carles Rahola. Aspira a viure una miqueta més per guanyar-ne algun altre...
Roger Tugas | 2 comentaris
01/01/1970
Els republicans temen que, si el TC anul·la el ple que ratifica el president a l'exili, no hi hagi marge per fer-ne un segon i això doni ales a Rajoy per allargar i endurir el 155 | Rovira, que reclama a JxCat que s'obri a negociar un candidat alternatiu, ha treballat l'estratègia a Estremera amb Junqueras
Ferran Casas
01/01/1970
Torrent rep un cop de porta a la seva mà estesa a Rajoy per normalitzar la situació investint Puigdemont, que reclama negociar sota l'atenta mirada del Suprem. El govern espanyol només vol interlocutors que li donin la raó. Avui també són notícia la imatge de Barcelona, el porta a porta socialista, l'"Equipo A" i Roser Capdevila
01/01/1970
L'home desconeix l'autor de l'atac, tem que l'incident es pugui repetir i ha denunciat els fets als Mossos
Alejandro Fernández | Adrià Costa
01/01/1970
El diputat del PP, un dels noms que figuren a les travesses per succeir Xavier García Albiol, assegura que "Catalunya està avui molt més dividida que Espanya" | "No em provoca plaer veure Junqueras a la presó, però es va burlar dels requeriments judicials que rebia", afirma el dirigent popular
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en un acte de campanya | PP
Roger Pi de Cabanyes | 12 comentaris
01/01/1970
«L’equip de Mariano Rajoy dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint que no faran president Puigdemont»
Una imatge de la sèrie «Merlí» | TV3
Toni Vall | 9 comentaris
01/01/1970
«Empescar-se que el millor final possible és enviar el protagonista al sot sona a sopar de duro, francament, a mandra de pensar alguna cosa més elaborada»