Ciutadà Bono, ciutadà Rivera

per Vicent Sanchis , 11 de març de 2013 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de març de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Durant molt de temps i de manera insistent, José Bono es reunia amb Albert Rivera, en nom del PSOE, i mirava de saber el grau de disposició de Ciutadans per “refundar” el partit de Pablo Iglesias a la Catalunya excessivament rebel. Rivera no va arribar a comentar-ho mai obertament a la direcció del seu partit fins que un dia en una reunió algú li ho va demanar explícitament. L’exministre temptava disposicions després que el seu partit va constatar que ni Manuela de Madre ni Celestino Corbacho es prestaven per obrir en canal el PSC i esquarterar-lo amb una escissió més propícia al PSOE. Tot això no va transcendir, però va passar.

Tothom sap què opinen Alfonso Guerra, José Bono i Juan Carlos Rodríguez Ibarra sobre Catalunya. Guerra, Bono i Ibarra són la constatació més diàfana d’una actitud colonial, ofuscada, en tensió permanent. Les darreres manifestacions de l’expresident d’Extremadura, que ha igualat l’“agressió interna” d’Artur Mas i el Parlament de Catalunya a la que van perpetrar contra la democràcia Hitler o Mussolini, han semblat excessives fins i tot al Partit Popular. Qui consideri aquesta actitud socialdemòcrata deu pensar-se també que la cansalada és de pollastre. Però a Espanya demòcrates, socialistes, conservadors i reaccionaris tenen un punt de trobada i coincidència en la intolerància nacional.


Des del PSC les agressions testiculars dels antics dirigents del PSOE s’accepten amb resignació i incomoditat. Si fos d’una altra manera, la relació entre els dos partits “germans” s’hauria desargemanat fa molts anys. Perquè, agradi poc o gens, Guerra, Bono i Ibarra no són cap excepció. En les seves federacions socialistes hi ha molts dirigents i militants –molt electorat- que pensen com ells i que es pensen que encara fan curt. La relació entre PSOE i PSC s’ha construït sobre aquestes brases. Els partidaris de mantenir-la hi han passat a sobre de puntetes i ràpid. Aquestes cremades no les podria curar cap pomada pretesament federalista.

Però l’optimisme del PSC no pot equivaler a ingenuïtat. Pere Navarro ha tingut darrerament l’oportunitat de parlar amb els successors de Bono, Ibarra i Guerra. Amb els líders de les federacions socialistes. Segur que deu tenir apamades les opinions de l’andalús José Antonio Griñán, l’extremeny Guillermo Fernández Vara, el castellanomanxec Emilio García-Page, i fins i tot de l’asturià Javier Fernández o de l’aragonès Javier Lambán. No són ni dirigents “jubilats” ni “casposos”. Són els barons del partit. Els que decanten decisions en les reunions dels òrgans de govern. Els que incideixen sobre la política i les estratègies d’Alfredo Pérez Rubalcaba. I sobre aquesta testosterona nacional s’ha de construir la nova relació entre el PSC i el PSC. D’igual a igual? Qui serà el pròxim enviat del PSOE que citi Albert Rivera?

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Vicent Sanchis
Nascut a València el 1961 fa quasi quatre dècades que es dedica al periodisme. Ha estat director de les revistes El Temps i Setze i dels diaris El Observador i Avui, aquest darrer durant dotze anys. Ara fa classes de periodisme a Blanquerna i col·labora en diversos mitjans com a articulista i contertulià. Ha fet també televisió quan l'han deixat –referència explícita a Sandro Rosell- i ha guanyat els premis d'assaig Joan Fuster i Carles Rahola. Aspira a viure una miqueta més per guanyar-ne algun altre...
29/01/2017

Un problema de temps

22/01/2017

La traca

15/01/2017

Quant treball destruït?

08/01/2017

​La pasqua militar

01/01/2017

Permetrà Rajoy el referèndum?

25/12/2016

Evitar frustracions

18/12/2016

Els funcionaris, els mossos, la gent

11/12/2016

Només es mou una part

04/12/2016

República andalusa

27/11/2016

Per què «comandante» i no dictador?

Participació