El PSC no és d'esquerres

| 22/01/2013 a les 00:02h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 22/01/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El passat 16 de gener va tenir lloc al Teatre del Raval de Barcelona un acte organitzat per Avancem, el corrent del PSC que encapçala el diputat Joan Ignasi Elena. Amb el lema “Per una Catalunya forta i de progrés”, Avancem va reunir en una mateixa sala representants del PSC, ERC, ICV i EUiA amb l’objectiu d’emplaçar aquestes formacions a treballar per una aliança electoral que aspiri a esdevenir una alternativa a CiU. Així, el dirigent d'aquest espai i membre de l'executiva del PSC Fabián Mohedano va convidar l'“esquerra social i política” a forjar un projecte que aspiri a “governar Catalunya”, davant l'amenaça de convertir-se en una “minoria crònica”. A l'hora de definir l'acte, mitjans com El Periódico o La Vanguàrdia no van dubtar en emprar el concepte “Syriza catalana”, traçant paral·lelismes entre la proposta d'Avancem i la coalició d'esquerres grega ara tan de moda.
 

Seria lògic, però, que el PSC prengués part d'una aliança electoral de partits d'esquerres a l'estil de Syriza? Analtizem una mica el currículum de la formació que encapçala Pere Navarro fent un breu repàs hemerogràfic. Comencem pel Congrès espanyol, on els diputats socialistes catalans estan integrats dins del grup del PSOE. Han dut a terme una política d'esquerres? A primer cop d'ull no ho sembla. Durant els últims anys els socialistes han unit forces de forma reiterada amb el PP (i sovint també amb CiU) per desmantellar l’estat del benestar i laminar drets i llibertats. El maig de 2010 van donar suport al govern de Rodríguez Zapatero a l’hora d’executar una dràstica retallada social de més de 15.000 milions d’euros. El mateix 2010, PSOE i PP van votar conjuntament l’enduriment del codi penal i van vetar una reforma a fons de la Llei electoral espanyola per acabar amb el bipartidisme. El 2011 els socialistes van votar al costat del PP la reforma de la Constitució per limitar el sostre del dèficit i sacralitzar les polítiques imposades per la Comissió Europea, l'FMI i el Banc Central Europeu. També han unit els seus vots per ressuscitar a última hora la polèmica Llei Sinde, que limita els drets dels internautes. I tot això, clar, sense tenir en compte l’alineament sistemàtic del PSC amb el PSOE i el PP a l’hora de frenar qualsevol avenç en matèria nacional a Catalunya, inclosos moments esperpèntics com “l’error” dels diputats socialistes a l’hora de votar a favor del corredor central en detriment del corredor mediterrani.

Mirem ara a Catalunya. Es podria esperar que al Parlament, on el PSC ha tingut l’oportunitat d’exercir d’oposició durant els últims dos anys, els socialistes haurien marcat perfil d'esquerres. Lamentablement, no ha estat així. De fet, el PSC va començar per facilitar la investidura d’Artur Mas l’any 2010 sense que a hores d'ara se sàpiga exactament perquè. Així mateix, si bé és cert que el PSC va votar contra els pressupostos del 2011 i 2012 (no feia falta: quins temps aquells en què podíem comptar amb el PP per avalar les tisorades!) els socialistes han donat suport a CiU en moments claus de la passada legislatura. Per exemple, en l'aprovació de l'anomenada Llei Omnibus, l'artefacte legislatiu que, a través de la modificació de més de 600 normatives, ha servit per donar cos a la radical reforma neoliberal impulsada pel primer govern d'Artur Mas. Un altre detallet: CiU ha pactat amb el PSC una matèria tan sensible com a la comissió d'investigació parlamentària en matèria de corrupció en la sanitat, vetant la compareixença de noms claus en aquest entramat que esquitxa responsables d'ambdós partits.

Vistos els precedents, doncs, resulta més aviat pintoresc que a l'hora de plantejar una hipotètica “Syriza catalana” algú pugui pensar que el PSC en podria prendre part. Bàsicament, perquè el PSC –com a mínim aquest PSC- no és un partit d'esquerres. Segur que una part important de militants i votants socialistes, representats per corrents com Avancem, tenen plantejaments socialment més ambiciosos que els de l'actual direcció. És lícit que aquests sectors creguin en la possibilitat de regenerar el partit des de dins, i tenen tot el dret a intentar-ho. Però mirant-ho fredament tenen poques opcions. Caldria, en primer lloc, que aconseguissin el control de l'organització i que n'apartessin l'actual direcció. En segon lloc, seria necessària una refundació en clau social, nacional i democràtica que suposés com a mínim un gir socialdemòcrata dràstic. I en tercer lloc, aquest procés, inevitablement, hauria d'implicar l'expulsió i defenestració pública de corruptes i cleptòprates. Quasi res. Tanmateix, hi ha altres possibilitats més realistes: per exemple, abandonar el PSC a la seva sort per integrar-se en alguna altra formació, o crear-ne una de nova que reivindiqui l'essència històrica del socialisme català. Serà traumàtic, però probablement sigui l'únic camí si la gent d'esquerres del PSC no vol perdre el seu darrer tren.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

...
Anònim, 22/01/2013 a les 00:09
+9
-4
Senyu! Jo també vull ser "ambiciós socialment" amb els diners dels altres!
Ni rioja ni oli andalus
Anònim, 22/01/2013 a les 00:42
+17
-3
Tot aixo que diu es cert, pero des del punt de vista dels catalans es "peccatta minuta". El perque el PSC (i pel que es veu tambe EUiA) no son d'esquerres pels catalans i si uns aliats objectius de la reaccio espanyola es perque neguen el principal problema de les classes treballadores catalanes. Una mica com el que els passava als algerians dels anys 50. De que els valia tot l'esquerranisme del PSF si el Miterrand deia que "L'Algerie c'est la France"?. A qui donava suport el PSF, a la classe obrera algeriana o a l'oligarquia dels "pieds noirs" i a la reaccio francesa?. Doncs aqui passa el mateix. I tothom que col.labori amb aquests "esquerrans" es el seu complice.
Centralistes potser?
Anònim, 22/01/2013 a les 00:49
+9
-0
Esteu segur, senyor Palà, que el 2011 -quan es va aprovar la reforma de la constitució- el president era president Rajoy?
Després de Suresnes, el PSOE d'esquerres?
Chi lo sa?
Anònim, 22/01/2013 a les 01:01
+8
-0
Avui en dia ser d'esquerres está molt devaluat. També ho està ser de dretes. La majoria de la societat accepta que s'ha de governar des del centre-dreta o del centre-esquerra i a més alternativament. El que pasa és que mentre les esquerres governen des del centre-esquerra, com cal, les dretes des de la caiguda de la URSS es passen la tira implantant mesures liberals i les esquerres no s'atreveixen ni a piular perque estan totalment a contrapeu. Els mercats secundaris haurien de pagar impostos més alts i estar mol més regulats, però això s'ha de fer a grans nivells i els països com Espanya, França etc. no serveixen per res. No son ni prou grans per imposar les seves normes ni prou petits per tenir més cintura. Bé això és el que crec, però saber-ho, chi lo sa?
Espanya canvia de guió
Jordi M, 22/01/2013 a les 02:45
+17
-2
No, les esquerres a Catalunya no han estat esquerres: han estat Espanya. O titelles d'Espanya, vaja. Però la hiperlegitimació esquerranista no dóna més joc per guanyar eleccions perquè arran les darreres experiències de governs d'esquerres ja només se l'empassen els més burros entre els burros i per això Espanya fa tota la pinta que va de cara a voler entabanar-nos amb una nova mandanga. Ja no serà l'esquerranisme. Ara serà algun regeneracionisme.
DEFUNCIÓ PSC.
Marcel.lus Proust, 22/01/2013 a les 07:27
+41
-2
De l´actual PSC, creieu que se´n podria aprofitar algun dirigent per a treballar veritablement per Catalunya ? De totes, totes, NO !!!!!, rotundament. Els seus objectius estan degenerats des de fa ja unes dècades, molt diferent del Pallach...
Todo visto
Anònim, 22/01/2013 a les 09:31
+3
-20
Ser de izquierdas es otra cosa, ser independentista y de izquierda es otra. Pero ser de izquierdas es algo más, es ser solidario sin importar de dónde se sea, cosa que vosotros que sois de "ESQUERRAS" no terminais de entender. Salud y república.
Nociu
Concís, 22/01/2013 a les 09:50
+6
-2
Tant és si és d'esquerra o dreta.

És dolent de campionat.
Ens canvien el papus: ja no serà la dreta sinó la corrupció
Jordi M, 22/01/2013 a les 11:13
+3
-0
Espanya ara voldria fer-nos aparcar el sobiranisme per prioritzar un canvi lampedusià amb música de fons regeneracionista però una cosa així no s'improvisa. Van a la desesperada. I, a més, es trobaran amb moltes inèrcies d'un ordre que de fet ja van blindar-lo per evitar, no només el nostre redreçament nacional, sinó també el pluripartidisme i la ingovernabilitat -llegeixi's la por a repetir els anys 30-. Totes aquelles prevencions de la Transició els faran impossible tant el donar-nos gaire peixet com el concretar en res visible tanta mandanga regeneracionista amb la que es veu d'una hora lluny que voldrien entabanar-nos ara que descarten que puguin continuar venent-nos la cabra de prioritzar el vot a 'les esquerres' perquè facin 'polítiques socials'. O sigui que la cosa pinta bé. Llàstima de l'espai mediàtic.
El PSC és un partit polític al servei de Castella.
MIK., 22/01/2013 a les 12:33
+29
-7



El senyor Pere Navarro i tots els militants del PSC són castellans, nadius o assimilats, que treballen al servei de la nació castellana.

ELS CATALANS NO SOM CASTELLANS. "CATALONIA IS NOT CASTILE".

O DUI O RES.



D'acord
Xavier F., 22/01/2013 a les 13:10
+3
-1

Molt bé Palà.

Em sembla que per fer una veritable esquerra nacional cal també cercar referents a Europa, n'hi ha poques però no tot és Grècia.

En relació al que quedi del PSC, i la propera reflexió val també per ERC, potser no estaria malament que fessin alguna coalició d'independentistes de centre-esquerra.

Els que respectem però no compartim això del centre-esquerra tenim molta feina per reconstruir una esquerra nacional que aplegui independentistes i soberanistes, socialdemocràtes ferms i de debó - n'hi ha- i ecoeconomistes etc..

I llavors... Tots plegats a governar una Catalunya Estat d'Europa i CiU a l'oposició


salut
Candidessa
Anònim, 22/01/2013 a les 14:13
+5
-4
No em puc creure la candidessa a la que hem arribat amb les nostres idees i el nostre "moviment", tan homogeinitzat com hipocrita. Autocritica, no pot ser ni fins i tot a la nostra perfecta CAT que tot lo propi sigui maravellos i tot lo forani sigui ranci i dolent. Autocritica si volem tirar endavant. Que la maquinaria d'opinio unica que va posar en marxa els Pujolistes s'hauria d'estudiar a les universitats com a exemple de com fer unio de tot un poble, usant la cultura i la llengua per envant com una fatxada, mentre que a dintre va estar, esta i estara farcida d'odi i d'un complexe de superioritat intelectual que fa pudor. Coherencia si volem decidir!
qui vol ser d'esquerres?
jon, 22/01/2013 a les 22:24
+0
-7
Quin sentit te ser d'esquerres al segle XXI? llegiu 4 llibres d'economia. Intentar repartir la riquesa és un error. Falta més liberalisme!
"assimilats"
Xavier P, 23/01/2013 a les 08:43
+2
-0
què fort... un comentari d'aquesta llista parla de ciutadans a Catalunya "assimilats" i rep una votació aclaparadora. És que no us sona a res això? En què ens estem convertint?
Every fool with his theme
Jordi M, 23/01/2013 a les 10:21
+1
-0
Assumpte certament cabdal. I més en dies com avui. Saber si el PSC és prou d'esquerres. La nació catalana depèn d'això.
El dia dels carnets estripats
Jordi M, 23/01/2013 a les 19:25
+0
-0
No, definitivament no és un partit d'esquerres. És un partit d'esquerdes.
I jo soc sueca....
Catalana a l'exili, 23/01/2013 a les 21:22
+0
-0
El P "s" "c" (expressament escrit amb minùscules) té d'esquerres i de català el que jo tinc de sueca.....

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Roger Palà
Barcelona, 1978. Periodista i cooperativista, impulsor del digital Crític, especialitzat en periodisme d'investigació. Ha estat cap de redacció de la revista Enderrock i ha col·laborat amb mitjans com la Directa, El Triangle, la revista El Temps i el diari El Punt Avui. És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i participa de l'observatori crític dels mitjans Mèdia.cat. Ha coordinat durant quatre anys l'Anuari Mèdia.cat dels silencis mediàtics. És autor del recull d'articles Mots incendiaris (Lo Diable Gros, 2012). 

A Twitter: @rogerpala
El groc en record als presos polítics ha conviscut aquest any amb el vermell de les roses i el verd de la primavera | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
"La força d'un destí", de Martí Gironell, i "Operació Urnes", de Laia Vicens i Xavi Tedó, els dos llibres més venuts de ficció i no ficció en català | El bon temps ha acompanyat l'èxit d'una jornada amb gran afluència i la presència constant del color groc en record als presos polítics, els grans absents
01/01/1970
Els líders independentistes argumenten que, amb la fase d'instrucció ja encarrilada, no hi ha motius per continuar empresonats en centres penitenciaris de Madrid
Ernest Maragall divendres passat a les Cases d'Alcanar. | Sofia Cabanes
01/01/1970
El diputat independent d'ERC veu "fonamental" i "imprescindible" una entesa amb els comuns i assegura que un referèndum pactat pot aportar solucions
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Al Video Instan tenen un catàleg de més de 44.000 pel·lícules | Albert Alcaide
Jordi Bes | 1 comentari
01/01/1970
L'emblemàtic Video Instan de Barcelona deixarà el carrer Enric Granados per evitar una pujada de l'arrendament d'un 266% | Inicia una campanya de micromecenatge per finançar el trasllat a un local del mateix Eixample i obrir-hi un cinema de petit format
Aida Morales | 5 comentaris
01/01/1970
Els locals regulats de consum de marihuana i els grups polítics de l'Ajuntament de Barcelona alerten de "captadors" en zones turístiques que ofereixen droga, fins i tot, a menors d'edat | El 2017 es van tancar 41 locals sense llicència a la capital catalana
Andreu Mas-Colell | Adrià Costa
Pep Martí | 5 comentaris
01/01/1970
L'exconseller es mostra convençut que Puigdemont gestionarà la situació per "tenir Govern el 22 de maig" | Afirma que "tot indica que el conseller d'Economia i Finances serà Pere Aragonès" i li té "tota la confiança" | "El xoc entre Llarena i Montoro demostra l'error de judicialitzar la política", assegura
Una marxa ultra. | José M. Gutiérrez
Aida Morales | 17 comentaris
01/01/1970
La xarxa dels denominats Grups de Defensa i Resistència (GDR) consta d'una desena d'entitats amb una vintena de persones cadascun | La gestualitat neofeixista i d'extrema dreta d'alguns dels seus components ja s'ha fet evident en alguns actes
Mariano Rajoy en una roda de premsa | ACN
Roger Tugas | 8 comentaris
01/01/1970
Els principals arguments per desacreditar el procés i el referèndum es desmunten en tan sols mig any pels informes d'organismes internacionals o del mateix govern espanyol
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres
El restaurant Pitarra, tancat | Albert Alcaide
Toni Vall | 9 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que Barcelona tracti tan malament la història, la seva història, el seu patrimoni material i immaterial, el seu llegat físic i emocional. No pot ser aquest campi qui pugui»
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
La junta d'Ignacio García-Nieto ha encarregat un informe jurídic per aclarir si disposa de tots els permisos
Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa i Fernando de Páramo, durant un ple del Parlament. | Josep Maria Montaner
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
La formació taronja espera que s'aclareixi l'escenari polític a Catalunya per decidir la seva estratègia de cara a les municipals