Tele Cardedeu: la llibertat i el poder

per Marta Cordomí, 18 de gener de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de gener de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ràdio Televisió de Cardedeu, l’associació que va gosar impulsar una televisió local i en català i que l’ha mantingut fins avui, està en perill. La Tele va néixer un juliol de farà 33 anys, de l’emprenedoria d'una colla de cardedeuencs provinents de l'agitació cultural autogestionada del moment, que eren les nits de jazz als Pinetons. La utòpica idea de fer una televisió local va tirar endavant amb el suport de cada cop més cardedeuencs que van creure en el seriós projecte que, a dia d'avui, fa de Cardedeu una vila ben singular, amb un llegat audiovisual de valor incalculable.

Televisió de Cardedeu va ser ens els seus orígens un projecte trangressor, de motor democràtic. Una televisió local –i en català– a l’estat espanyol postfranquista era una gosadia que la Guàrdia Civil va clausurar de seguida. Les negociacions per existir sense fer massa soroll, van dur a ser una televisió propera i consolidada. Els recels inicials d’un govern local cacic van evolucionar cap a convenis amb l’Ajuntament acordant retransmetre íntegrament tots els plens municipals, per exemple. La televisió local va sortir dels soterranis de l’actual casal dels jubilats per establir-se a les instal·lacions actuals.


La Tele ha estat i és memòria i identitat local, un mitjà de comunicació de transparència i proximitat, una escola lliure de formació i contacte de professionals, un equipament tècnic obert i entregat a propostes populars, filmoteca i àgora de la vila de Cardedeu. Aquesta setmana la premsa, s’ha fet ressò de la darrera emissió del Cardedeu Informatiu, el programa per excel·lència de la televisió local i comunitària cardedeuenca. La manca de pressupost ha dut a acomiadar la directora, l'única professional contractada de l’entitat i qui permetia la constància informativa.

L’entitat pateix la demora de diversos cobraments de subvencions de la Generalitat de Catalunya, corresponents a actuacions i despeses ja efectuades. A més, l’Ajuntament ha reduït la seva aportació, cosa que escanya l’activitat habitual i deixa en entredit serveis de cobertura bàsica com la retransmissió en directe del Ple Municipal. El context de la crisi sembla que excusi qualsevol reducció diners destinats al servei públic. Però la retallada pressupostària del conveni amb RTVC neix del propòsit del govern local de recriminar la llibertat comunicativa d’aquest mitjà independent amb vocació de servei públic.


A ningú se li escapa que al Ple Municipal d’octubre, interromput amb la lectura d'un manifest dels activistes del Casino Popular, va portar cua. L'equip de govern va perdre els nervis públicament i va retreure als membres de Televisió de Cardedeu que haguessin retransmès l’espectacle, com si hi tinguessin poder per dir-los què havien de gravar i què no. Segons ells, la televisió va ser còmplice d’aquella interrupció pel fet d’haver cobert l’anècdota reivindicativa. Aquell Ple es va acabar celebrant a porta tancada: sense la televisió, que va ser subtilment expulsada per l’alcaldessa; sense el públic, que va ser convidat a abandonar la sala; i sense cap regidor de l’oposició, que vam marxar donada la situació pseudodemocràtica.

L’equip de govern retreu a la RTVC manca d’imparcialitat. L’alcaldessa els etziba lliçons de periodisme de com han de ser "les televisions serioses". PP no li donaria ni un duro, i per GpC no els van entrevistar prou per les eleccions. Fins i tot sonen campanes que la Tele és de la CUP, perquè hi treballa voluntàriament gent que hi és afina, o perquè cobreix esdeveniments culturals on participen els seus membres. El càstig pressupostari per motius polítics és, doncs, una evidència. Televisió de Cardedeu hauria de poder ser manipulada i utilitzada per l’equip de govern, per a ser subvencionada amb condicions. L’equip de govern confon "subvenció pública" per "control governamental".


La Tele no és Godó, ni Roures, ni Ajuntament. És poble. No respon als interessos partidistes sinó a la vocació del servei públic d’informar amb criteri periodístic, des de la proximitat i amb voluntariat. I ha de tenir recursos per fer-ho. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Marta Cordomí
Sóc cardedeuenca d'ençà que hi vaig néixer l'agost del 1983. Sóc del Vallès Oriental des de diverses branques de les meves arrels. M'he fet sociòloga, i gestora cultural, i bastonera, i regidora de la CUP al meu poble, i tot d'altres coses que no se solen dir però que en realitat defineixen qui sóc i què penso. I vet aquí que a aquest racó hi exposaré tot de coses que em volten pel cap i que miraré d'estructurar a cop de tecla. Provem-ho.
22/03/2013

Tolerància zero

14/02/2013

Qui mana, aquí?

18/01/2013

Tele Cardedeu: la llibertat i el poder

18/12/2012

Un pedaç per a un descosit

12/10/2012

Cardedeu és cultura

11/09/2012

L'11

10/07/2012

El darrer cop que el veia

13/06/2012

A quant va el nus de cordill?

09/05/2012

El Golf de Vilalba o el dia de la marmota judicial

16/04/2012

El feixisme impune

Participació