La dignitat de fer política

per Ricard Ribera Llorens, 13 de gener de 2013 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de gener de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els darrers decennis els ciutadans ens hem distanciat de la política, tancant-nos en la nostra esfera més individual i oblidant que som part d'un col·lectiu, la societat, que és molt rellevant en les nostres vides i que cal que decidim com l'organitzem i com ha de funcionar. Per molt que ens ho haguem cregut no hi ha criteris tècnics, neutrals i professionals per guiar el conjunt, perquè ni la societat, ni l'Administració Pública són una empresa amb una simple lògica de costos i beneficis. És necessari que reivindiquem la política com una cosa de tots, del dia a dia i la practiquem a diferents nivells, interessant-nos pel que passa al carrer i a les institucions, respectant els qui es dediquen a la política de manera honrada i amb voluntat de servei públic i menyspreant els qui funcionen amb els interessos d'una minoria o bé són corruptes.

Està molt de moda desqualificar la política i als que en participen, arribant a la paradoxa d'acusar a tothom de corrupte i ser excessivament indulgent amb els que són corruptes. És molt senzill deixar la política als polítics i oblidar-nos de la nostres responsabilitat com a ciutadans. Deixem que d'altres triïn per nosaltres, com si els altres fossin uns magnífics gestors d'una empresa privada on els ciutadans no tenim res a dir i quan el sistema no funciona llavors la culpa és de la política. Hem deixat que decideixi la "classe política", quelcom que no existeix, un concepte que explica molt bé el model que no funciona. No hi ha una classe política, hi ha classes de polítics.


Podem i hem de ser molt crítics amb els polítics que són corruptes, no amb tots. Podem i hem de ser intransigents amb els que dissenyen les polítiques a benefici de grans empreses i del capital financer, no amb tots perquè molts ho denunciaven mentre a tothom ja li anava bé. Es pot acusar a molts polítics d'haver renunciat a fer política, haver limitat instruments de l'Estat en favor de lògiques econòmiques plenes d'ideologia i revestides de neutralitat, però no a tots i ni molt menys condemnar la política perquè és l'eina que, regenerada, ens ha d'ajudar a solventar el problema.

La solució és la política, el debat, el projecte de societat. Reivindicant el valor d'allò públic: dels serveis públics, del personal de l'administració que treballa molt bé tantes vegades i que mai ho reconeixem. Us heu fixat mai quantes cops ens han dit que la gestió privada sempre és millor i cal gestionar l'administració com un empresa, reduint-la al mínim? O bé quants tertulians o opinadors professionals defensen de la lògica econòmica i de gestió més neoliberal com si fos una veritat única i natural? Potser és que la realitat és tant evident que no hi ha cap més anàlisi possible, però també pot ser que ens falti política i pluralitat democràtica.


Si no tornem al debat de les idees i a la política tindrem un problema greu, perdrem l'eina més important que tenim. Resulta preocupant amb quina facilitat calen els discursos que reclamen reduir el nombre de polítics, de diputats i de regidors i eliminar-los el sou, sense que ningú n'expliqui les conseqüències. La reducció del nombre de parlamentaris o regidors ataca a la pluralitat política, si s'escullen pocs representants es consolida el bipartidisme.

A Espanya hi ha uns 85.000 polítics (i no 400.000 com corre per internet), la grandíssima majoria són regidors de municipis i no cobren, o tenen un sou molt petit.  El sou dels polítics és una part minúscula del pressupost de l'Administració, encara que és normal que si hi ha sous desorbitats s'hagin de rebaixar. Però el que no és normal és que qui es dediqui a tasques polítiques que reclamin una dedicació molt important ho hagi de fer sense remuneració, això comportaria que les tasques de direcció política quedin reservades per a la gent amb molts recursos econòmics, una minoria.


Al final hem de tornar a la pregunta més essencial de totes: Què és política? Molts identifiquen política amb allò que no els agrada però hem de ser conscients que els indignats fan política, les marees en defensa de l'educació pública o la sanitat pública són política, i això ho hem de reivindicar, perquè és molt positiu. Recuperarem la política, la institucional i la del carrer perquè la una sense l'altra no té sentit i la política de base permetrà fer més oberta i participada la política institucional.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Ricard Ribera Llorens
Politòleg manresà, il·lusionat per construir alternatives en comú. Militant de Comunistes, coordinador d'Esquerra Unida i Alternativa al Bages i membre de Fem Manresa. Segueix-lo al twitter: @ricardribera
06/07/2022

Conflicte i organització en un món canviant

11/05/2020

La gestió privada en el cor del sistema públic de salut

23/05/2019

El vot útil per una Manresa plena de vida

29/10/2017

República, contradiccions i somriures

22/11/2014

Participar per la ruptura

01/09/2014

Guanyar Manresa

29/08/2013

La importància de pensar en el POUM

07/03/2013

La política dels indignes

13/01/2013

La dignitat de fer política

09/12/2012

Un federalista despistat

Participació