Tardà i el pacte CiU-ERC

per Francesc Puigpelat     , 17 de desembre de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de desembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Si en aquest moment hi ha a ERC alguna cosa de nefasta i tòxica, té nom i cognom: Joan Tardà. A la que s’han torçat les negociacions entre CiU i ERC, el diputat a Madrid ja s’ha despenjat amb declaracions contra els dirigents convergents, als que anomena, de manera ben gràfica “els fills de Cambó”. És realment patètic que, quan fins i tot Duran Lleida abaixa el to i reconeix que l’única opció es pactar amb ERC, Joan Tardà es posi a remar en direcció contrària.

Curiós personatge, aquest Tardà. Segons ell, és impensable de fer cap acord amb CiU si no hi ha prèviament data per al referèndum. I és el mateix Tardà que va donar ple suport al segon Tripartit, amb un acord amb José Montilla que es va negociar en només dos dies i que no incorporava cap referència a cap referèndum. Aquell pacte, que tant va agradar a Tardà, es basava només en repartiment de conselleries i en una vicepresidència decorativa per a Carod-Rovira.


Tardà és un friqui de l’extrema esquerra més arnada i passada de moda. Un personatge que encara creu que, a Catalunya, la barrera divisòria clau en la política és la que separa les dretes i les esquerres. Aquest va ser l’error que va portar ERC a fer el segon Tripartit, el que tan car li va costar al partit el 2010. Però compte: d’ençà de la manifestació de l’11 de Setembre del 2012, a tothom amb dos dits de front li ha quedat clar que les aliances i les afinitats es decantaran en la línia divisòria sobiranisme-unionisme.

Això ho ha entès Artur Mas, i ho ha entès Oriol Junqueras, ho ha entès Duran Lleida i sembla fins i tot haver-ho entès Joan Puigcercós, que fa temps que no piula. També ho ha pescat José María Aznar, un individu lúcid i que té la virtut de parlar clar, que ja prepara tota l’artilleria ideològica i mediàtica del PP i la FAES contra el previsible pacte CiU-ERC, que és el pas previ a la independència. I ho ha pillat el gat vell Felipe González, que intenta activar l’airbag del federalisme per esmorteir el xoc fatal Catalunya-Espanya.

L’únic que no entén res de res és Joan Tardà. I sort encara que Tardà sembla l’últim de la seva nefasta espècie dins d’ERC. El pacte entre CiU i ERC arribarà, perquè els dirigents d’una i altra banda saben que és l’única opció coherent i, per tant, inevitable. I que trigui dies i setmanes a signar-se és convenient, no fos cas que votants de CiU o d’ERC, ja escamats per pactes anteriors, arribessin a la conclusió que els seus s’han venut per un plat de llenties.

És evident que a Tardà (un veritable fòssil del passat) li encantaria fer un altre tripartit. I estic segur que es faria sense data de referèndum i després de cinc minuts de negociacions amb Navarro i Herrera pel que fa al repartiment de la menjadora. Està claríssim. Però el tripartit (per sort) no suma, i el país podrà seguir endavant.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Francesc Puigpelat    
Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. Ha publicat una vintena de llibres, entre els que destaquen Els últims dies del general Prim (2014), El retorn de Macbeth (2013), Faust, el Terrorista (2010), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i Apocalipsi blanc (premi Josep Pla 1999). Quant a literatura infantil i juvenil, és autor de Romeo i Julieta. Segona part (2014), El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (2015) i coautor de la col·lecció Monday & May. Ha escrit anteriorment a El País, La Vanguardia, El Periódico i l'Avui, entre altres mitjans.
09/02/2017

Al procés li cal Trump

26/01/2017

No ha servit de res

12/01/2017

El nacionalisme espanyol i el referèndum

29/12/2016

Catalunya Nord, França i la immaduresa

15/12/2016

La «nacionalitat» catalana i el «diàleg»

01/12/2016

El (futur) èxit del PSOE a Catalunya

17/11/2016

L'establishment, Trump i la CUP

03/11/2016

Rufián i el guerracivilisme espanyol

20/10/2016

L'encerta Rajoy amb el «ya se cansarán»?

06/10/2016

El mite del 48% i els toros

Participació