Un pedaç per a un descosit

per Marta Cordomí, 18 de desembre de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de desembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ja fa una colla de dies que s'han encès els llums de nadal a molts llocs. Com cada any l'ambient nadalenc ens condueix a pensar en àpats copiosos, compres per regalar i, si hi cap, una mica de solidaritat del contrapès amb els petits luxes que representa que tothom hauria de gaudir aquests dies.

És època d'estirar més el braç que la màniga. I malauradament, és moment de poques mànigues llargues, malgrat el fred. Qui més qui menys s'estreny el cinturó i limita la seva despesa, en consonància amb lo escurades que duguem les butxaques. La recessió econòmica desfila butxaques menudes i buides, i n'estreny moltes altres de mitjanes.


Empreses tan altruistes com la recollida d'aliments per a les famílies necessitades del nostre país són, en essència, commovedores. La gent que s'hi entrega hi respon de bona fe, amb voluntat pràctica de contribuir a pal·liar els devastadors símptomes de la crisi econòmica que cada cop deixa sense feina, sense recursos i fins i tot sense llar a més veïns dels nostres pobles. És clar, aquests petits passos són necessaris per fixar una puntada momentània als estrips del sistema.

Però un pedaç de caritat no arranja el descosit creixent d'un sistema fonamentat en les desigualtats i el benefici d'uns quants. La solidaritat que es desvetlla per dates nadalenques esdevé, en ocasions, tan entranyable com perversa: les famílies solidàries comprem en massa – i paguem - productes alimentaris – al preu de cost amb l'afegit dels beneficis empresarials - en grans superfícies, de grans empreses multinacionals, que alhora són dels qui llencen més aliments que no es venen. Sortim del pas amb grans recaptes.


L'exercici de la caritat ens duu al sotmetiment de les víctimes a unes condicions aleatòries. Parlem d”ells”, dels qui no tenen res. Que uns quants no tinguem res és un dels pilars sobre el què se sustenta la acumulació dels què tenen i els vessa riquesa. Cau pel seu propi pes que l'esmena no pot ser una colla de pedaços pels descosits sorgits amb bona fe, sinó un nou model basat en gravar la riquesa per distribuir-la millor.

Tot i que a curt termini siguin ben profitoses aquestes recaptes d'aliments per cobrir les necessitats nutritives dels qui no tenim res, no serveix de res si no apuntem l'arrel del problema que és un sistema on, mentre la majoria ens empobrim de recursos familiars i d'inversió en serveis públics, hi ha grans fortunes que naveguen amb l'abundància i aparten el capital per no repercutir-lo amb impostos redistributius, que haurien de ser les grans recaptes al servei i la inversió del què és i ha de ser necessàriament públic, de tots.


Bones festes més enllà d'aquests dies!

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Marta Cordomí
Sóc cardedeuenca d'ençà que hi vaig néixer l'agost del 1983. Sóc del Vallès Oriental des de diverses branques de les meves arrels. M'he fet sociòloga, i gestora cultural, i bastonera, i regidora de la CUP al meu poble, i tot d'altres coses que no se solen dir però que en realitat defineixen qui sóc i què penso. I vet aquí que a aquest racó hi exposaré tot de coses que em volten pel cap i que miraré d'estructurar a cop de tecla. Provem-ho.
22/03/2013

Tolerància zero

14/02/2013

Qui mana, aquí?

18/01/2013

Tele Cardedeu: la llibertat i el poder

18/12/2012

Un pedaç per a un descosit

12/10/2012

Cardedeu és cultura

11/09/2012

L'11

10/07/2012

El darrer cop que el veia

13/06/2012

A quant va el nus de cordill?

09/05/2012

El Golf de Vilalba o el dia de la marmota judicial

16/04/2012

El feixisme impune

Participació