Calma i confiança

per Toni Aira , 27 de novembre de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de novembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Durant la Segona Guerra Mundial, quan l'opció que les tropes nazis arribessin a trepitjar sòl britànic es va contemplar com una possibilitat més que raonable, el govern de Sa Majestat va decidir imprimir uns cartells amb el lema Keep Calm and Carry On. “Mantingueu la calma i seguiu endavant”. El cartell, molt senzill, amb la frase amb una corona per barret, mai va acabar enganxant-se a les parets de Londres. No va caldre. Les tropes nazis no van desplegar-s'hi i les còpies dels cartells van romandre en un magatzem fins que a principis dels 2000 algú els va trobar i l’estampat esdevenir una icona brit que ara guarneix tasses, samarretes, xapes, fundes per a l'iPhone, cobrellits i objectes de tot tipus. I és que, el savi consell val també per als nostres temps. També per al moment postelectoral català.

Ahir via Twitter m'arribava una de les moltíssimes versions que corren per xarxes socials com Pinterest: Keep Calm and Trust in Junqueras. “Mantingueu la calma i confieu en l'Oriol Junqueras”.  Estem en aquesta fase, sens dubte. Primer, la de mantenir la calma. El terratrèmol electoral que ha sacsejat el tauler català demana anàlisis molt més pausades, raonades i solvents que no pas la típica corrua de consignes que la major part dels polítics es dedica a xisclar la nit electoral per venir a dir que ells han guanyat i que tota la resta ha perdut.


Diumenge nit i ahir dilluns, feia una mandra immensa, escoltar per exemple Alícia Sánchez-Camacho parlant del fet que el bloc sobiranista havia perdut (?) o Albert Rivera anunciant una moció de censura contra Mas. Denigrant, per a la mateixa imatge de la política. En contrast, em va reconfortar escoltar la veu del primer (CiU) i del segon (ERC) en nombre d'escons.

Els qui estan pel dret a decidir i per l'estat propi per a Catalunya crec que ahir es van poder sentir reconfortats. Fins i tot els convergents que encara estaven en estat de xoc. Cal calma. Cal refredar la febre electoral per mirar d'evitar al màxim que aquesta pugui refredar ni un pèl la victòria d'un bloc sobiranista més potent que mai. I això necessitarà molt de mantenir la calma. “A Esquerra hi ha molt de nervi, no podran aguantar la pressió de les CUP i d'Iniciativa, ahir ja posaven damunt la taula condicions que no tenen cap sentit proposar-les en un context econòmic com el que patim i amb unes finances de la Generalitat com les que tenim”. M'ho deia un bon coneixedor del món Esquerra.


Calma. I confiïn en Junqueras. I en Mas. Una majoria social ho ha fet via vot. Molt destacadament pel primer líder convergent que trenca l'ambigüitat i aposta per la ruptura amb Espanya. Poca broma. I té un milió cent mil votants rere seu. I Esquerra és segona força. En les properes setmanes escoltarem moltes coses, confiem que cada dia que passi més pausades i plausibles. Però ara hi ha obert un procés de negociació. I CiU i ERC hi arriben amb un avantatge respecte d'altres moments postelectorals: fa temps que conversen. Han parlat de fa molt, i Mas i Junqueras tenen bona entesa. Ara caldrà que aquesta pugui quallar. Que la deixin quallar. Ells, i sobretot els seus. Les presses i la desconfiança no ho volen. Per tant, que la calma i la confiança impregnin Mas i Junqueras. I que s'imposin a la fatalitat històrica que no ha deixa sumar CiU i ERC en moments claus com l'actual. Que els deixin fer i que s'imposin a les desconfiances i als nervis que cadascun té a casa seva. Ens hi va molt. Com a país.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Toni Aira
Periodista. Doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull. Codirector i professor del Màster en Comunicació Política i Institucional de l'idEC-UPF. Articulista a El Periódico i entrevistador a la revista Esguard. Ha estat subdirector de la Revista Barça, i des de fa anys col·labora a diversos mitjans com TV3, BTV, TVE, Catalunya Ràdio i RAC1. És autor, entre d'altres, dels llibres Màrqueting polític: L'art de guanyar eleccions. Del cartell a Youtube (Trípodos, 2008), Els spin doctors. Com mouen els fils els assessors dels líders polítics (Columna, 2009) i Els Guardians del Missatge. Els professionals de la comunicació política (Trípodos, 2011). Em podeu trobar, en pack, a toniaira.cat.

A Twitter: @toniaira
24/12/2014

Ara ja no cal llista unitària

10/12/2014

Ganes de sorpresa (però de veritat)

26/11/2014

Elogi de Duran

12/11/2014

Ara, la «cupvergència»

29/10/2014

Els millors anys de la nostra vida

15/10/2014

Els «mig amic»

01/10/2014

Votarem i guanyarem?

16/09/2014

Duran, Junqueras i les vies mortes

02/09/2014

Ara no em feu dubtar

22/07/2014

Duran: una veritat incòmoda

Participació