Gallecs i la possibilitat d'un altre escenari

per Esteve Plantada i Hermoso, 19 de novembre de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de novembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sempre m'ha fascinat l'entrada a Gallecs, amb aquella contundència elegant, com si tot fos tan normal, com si l'escenari quotidià fossin un munt de senyals que indiquen dreceres. Travesses el pont i ets lluny de tot. Com si els objectes de la immediatesa ens fessin creure que existeixen altres mons on fer possible altres maneres de consumir, de conrear i de viure. Més enllà, passat el brogit dels cotxes i de l’autopista, més enllà del bullici dels pisos, de bars i botigues, dels problemes de la gent, del ferro, del fum i de l’asfalt. És aquella sensació que et recorre pel cos i et diu que hi ha d'altres dimensions on una societat sostenible podria ser possible. 

Aquest diumenge, Gallecs celebrava la fira de la mongeta del ganxet, del cigró menut i de la llentia pardina. Un dia per fer-se visible, per no mentir, per ensenyar camins, per proposar nous models de crear-se, de menjar-se, d’entendre’s, per apostar per una gestió raonable. Un dia per mostrar la riquesa d’un paisatge tan mal tractat com aquest del nostre Vallès –tan nostre, tan teu i tan seu–. Una jornada per creure, de nou, en la terra, de la manera més crua possible. I per creure, ara sí, en l’alternativa que inventa una possibilitat, que escapa d’allò establert i capciós, que ensenya que és totalment realista créixer des del sentit comú, des d'uns peus arrelats i des del valor que construeix una comunitat.


Queda una setmana per conèixer els resultats d'aquestes eleccions. Travesses el pont, de tornada, i restes perplex davant el món de cada dia, aquell món que viu d’esquena a Gallecs, un petit oasi que lluita per subsistir i per consolidar un model de consum i de societat. Mentre t’escures la gola saps que sí, que el món que voldries és aquest, que cal apostar per això que aquest parc demostra amb feina i convicció. Que cal decidir-se per la possibilitat de canviar les coses. Que cal ser valent, que cal lluitar per un model que vulgui gestionar el valor d'un somni des de l'honestedat, que sàpiga que no serà fàcil. Que el futur és un bé massa preuat com per deixar-lo en mans d'una cantarella anorreadora. Que ara és el moment i que no val a badar, que ja comencem a saber que un nou relat és possible. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Esteve Plantada i Hermoso
Granollers, 1979. Cap de cultura de NacióDigital. Ha estat director de la revista The Barcelona Review, crític literari a l'Avui i articulista a diferents diaris i mitjans de comunicació. Té sis llibres de poesia publicats i ha estat guardonat amb diversos premis literaris, entre els quals destaca el premi Amadeu Oller de l'any 1997. El 2012 també va recollir el premi Eugeni Xammar per l'edició de NacióGranollers. Actualment és part d'Edicions Terrícola i membre del grup de pop Els Nens Eutròfics. El seu darrer llibre és Fosca límit (AdiA Edicions, 2015).

A Twitter: @eplantada
12/01/2015

Granollers, l’escenari de la història més gran del món

01/12/2014

Un pam gloriós!

10/11/2014

Que la festa no s'acabi

28/10/2014

Feixisme, non plus ultra

29/09/2014

Pastor, Mas, els «progres» i la consulta

22/09/2014

Diuen que l’Hospital

21/07/2014

He tingut un malson

14/07/2014

La llei de la plaça dura

07/07/2014

Deu anys de fer-se gran

30/06/2014

Meravellosa alternativa

Participació