Dos dies a Glasgow

per Matthew Tree, 17 de novembre de 2012 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de novembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Feia anys que no havia estat a Escòcia, i en arribar a Glasgow al dia 6 d'aquest mes amb motiu d'una ponència que havia de fer sobre la cultura catalana (inclosa dins una jornada sobre futbol i cultura a la Universitat de Glasgow, el mateix dia del partit Celtic-Barça) vaig recordar a l'acte la primera impressió que vaig tenir d'aquest país quasi nòrdic: que no era el meu, tot i que el passaport que porto m'assegura que en sóc un ciutadà de ple dret.

No és només el clima únic, amarat de plugim; o l'arquitectura idiosincràtica; o els bitllets de lliures escoceses; o el menjar, força diferent... no, és senzillament la sensació, inconfusible, que estàs en un país diferent, per bé que no tingui estat.


Pel que es veu, els escocesos no dubten que Catalunya és un cas semblant. El dia que hi vaig arribar, el diari glaswegià The Herald va dedicar tot un article a la situació política dels dos països. L'endemà, el mateix diari va afirmar: “avui en dia es parla amb freqüència tant d'Escòcia com de Catalunya, a causa de les seves cultures distintives i les seves incerteses constitucionals”. Ara bé, si havia de jutjar per les cartes als diaris, les enquestes locals, i les converses personals, per cada escocès que vol l'autodeterminació n'hi ha com a mínim un altre que se sent prou còmode dins el Regne Unit. Segurament perquè els anglesos no només reconeixen l'estatus nacional d'Escòcia sinó que s'abstenen de fer amenaces militars (o paramilitars), de difondre mentides històriques i polítiques, d'escampar rumors sense fonament sobre canvis de cognoms o d'insinuar que els escocesos (o els seus representants elegits) no hi toquen del tot. Hi ha catalans que envegen als escocesos pel fet que han pogut negociar un referèndum amb Londres. Però també hi ha escocesos que envegen als catalans pel fet que han aconseguit una majoria social a favor de la independència en bona part gràcies a la insistència de Madrid a no negociar res de res.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Matthew Tree
Va néixer a Londres al final de 1958, es va ensenyar el català el 1979 i va començar a escriure en aquest idioma el 1990. Ha publicat dues novel·les, un recull de contes, una autobiografia, una diatriba contra la feina i un assaig sobre el racisme, entre d'altres coses. El seu últim llibre és un recopilatori de textos sobre Catalunya, publicats en anglès, i inèdits fins ara en català: Com explicar aquest páis als estrangers (2011).
09/03/2013

L'home del sucre

23/02/2013

Yacine

09/02/2013

Paranoia

26/01/2013

Cric-crac

12/01/2013

Xuriguera

29/12/2012

Postal

15/12/2012

Balenes

01/12/2012

No hi eren

17/11/2012

Dos dies a Glasgow

03/11/2012

L'altre Castro

Participació