L'espot «escandalós» del Govern

per Víctor Alexandre, 10 de novembre de 2012 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de novembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La prohibició, per part de la Junta Electoral Central (JEC), de l’espot institucional de la Generalitat destinat a promoure el vot en les eleccions del 25-N és pròpia d’una democràcia totalitària. Només una democràcia totalitària prohibeix el foment de la participació en unes eleccions, criminalitza els referèndums i amenaça d’empresonar el president de Catalunya si consulta els catalans a través de les urnes. Els quatre partits que han demanat la retirada de l’espot –PP, PSOE, ICV i C’s-, basen la seva petició en un ús suposadament partidista de la Diada d’enguany, i el socialista Pere Navarro ha arribat a dir que la campanya és “escandalosa”. Però allò que és realment escandalós és l’acusació d’aquests quatre partits. I la prova és que la JEC no ha prohibit pas l’espot pel seu contingut –d’això no en diu res-, sinó perquè incentiva el vot, i la incentivació del vot és una cosa “no emparada per la legislació electoral”. Això només ho pot fer Espanya. Sembla increïble, però és així.

És obvi, doncs, que Espanya vol una Catalunya subordinada sense ni tan sols potestat per fomentar el vot en unes eleccions. Tanmateix, cal preguntar a PP, PSOE, ICV i C’s en què es basen per dir que l’esment de la Diada és partidista? Ens estan dient, potser, que els prop de dos milions d’assistents a la manifestació eren votants de CiU? Déu meu, quanta misèria intel·lectual! I Pere Navarro encara gosa dir que l’espot només parla “d’una part de Catalunya”. Doncs no. L’espot parla de la manifestació del 1977, dels castellers, dels Jocs Olímpics, de la Constitució espanyola, de Tarradellas, de l’entrada a Europa, dels catalans d’origen espanyol... Què té de partidista i escandalós, això? Ah, sí, és clar. Si l’espot l’hagués fet el front espanyolista hi apareixerien les curses de Fernando Alonso, els partits de “la Roja”, les “orejas y el rabo” tallats per José Tomás i la Hispanidad. Si fa no fa, ves per on, la mateixa Catalunya que Franco havia somniat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Víctor Alexandre
És escriptor i periodista i treballa en assaig, conte, novel·la i dramatúrgia. En dramatúrgia ha estrenat: Èric i l’Exèrcit del Fènix, Teatre Borràs de Barcelona (2007); Trifulkes de la Katalana Tribu, Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (2012); Onze.Nou.CATorze (1714), Born i Festival Grec (2013-2014); i Taula rodona, o la joia de ser catalans (coautor amb Pere Calders), Casal de Cultura de Valldoreix (2013). En conte i novel·la ha publicat: El somriure de Burt Lancaster, Set dones i un home sol (Premi Mercè Rodoreda), Una història immoral i Cor de brau. I en assaig: Jo no sóc espanyol, Despullant Espanya, Despullats (amb Joel Joan), Senyor President, El cas Carod, La paraula contra el mur (Premi d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès), TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d’Espanya? i Nosaltres, els catalans. Els seus darrers llibres són La independència explicada al meu fill (2014) i les obres teatrals La joia de ser catalans (2015) i Abans que pugi el teló (2016).

A Twitter: @valex_cat.
21/12/2016

Les declaracions de Mercè Conesa

23/11/2016

Apallissar demòcrates, delicte impune a l'estat espanyol

26/10/2016

El nacionalisme espanyol d'Àngel Ros

18/09/2016

La Fiscalia espanyola contra la llibertat d'expressió

19/08/2016

Feixisme i homofòbia, una parella enamorada

23/07/2016

L'augment de la catalanofòbia

25/06/2016

Petit recull de sentències espanyolistes frustrades

28/05/2016

Per a Batet, el GAL no era terrorisme

30/04/2016

El Sant Jordi de Ciudadanos i PP

02/04/2016

El franquisme i el seu monument de Tortosa

Participació