I si tot fos un fogot?

per Montserrat Nebrera, 4 de novembre de 2012 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de novembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Portem setmanes amb la cantarella de les conseqüències jurídiques que tindria una eventual acció política del govern de la Generalitat que dugués Catalunya a la separació d’Espanya. I totes, les bones, les dolentes i les neutres, són suposicions. No hi ha dret comunitari que contempli el cas, entre altres coses perquè ningú sap com serà el cas; són tantes les coordenades fàctiques que hi poden confluir (acord, dissensió, ús de la força, detencions, coherència i compliment de la paraula donada per part dels dirigents, inhabilitacions, pressions internacionals en un sentit o en un altre...) que el supòsit de fet que tota norma necessita per aplicar-hi la conseqüència jurídica s’esvaeix com la mantega al foc.

D’altra banda, existeixen mil precedents de dret intern que, a tot nivell inclòs el constitucional, han forçat el sentit de les lleis per aconseguir una finalitat política. Algunes d’aquestes desviacions han estat aplaudides per les majories parlamentàries, justificades pels seus megàfons mediàtics, fins i tot consolidades en altres tantes normes. L’expropiació de Rumasa mitjançant un mecanisme jurídic espuri, tot invocant el sacrosant “interès general”, ens ha d’avergonyir fins al final dels temps, malgrat que l’expropiat no hagi estat un exemple per a ningú.. Així, doncs, volent, es pot violar la llei sense que ningú trenqui ponts, ni surti al carrer a favor o en contra.


El cas, però, que ens ocupa és ben diferent. Si la presidenta del PP a Catalunya rebla Gallardón tot dient que Espanya sense Catalunya no seria res (imaginin la cara que deuen estar posant Basagoiti, Feijoo, Arenas i Aguirre, per no anar a l’arrel), Espanya s’hi juga molt més que unes empreses que expropiar per vendre als amics a preu de saldo. S’hi juga l’ésser. I, en efecte, no comparteixo la pregunta que es fa el portaveu Homs sobre el lloc de la Constitució on posa que Catalunya forma part d’Espanya. No ho diu enlloc i no cal que ho digui, la doctrina dels actes propis ens fa als catalans subjecte actiu d’aquesta veritat: com a tals ens hem comportat majoritàriament durant els darrers tres-cents anys, tot i que a l’independentisme originari no li faci cap gràcia. El perquè d’aquest comportament no l’importa al Dret, excepte que poguéssim (que no podem) dir que durant els últims tres segles hem estat coartats per la por. Seríem tan covards, que no ens ho podem permetre.

Hem estat Espanya i per la mateixa força dels fets consumats, ara deixarem de ser-ho. Amb tots els dubtes sobre els capitans que ens hagin de governar, amb un ambigu fonament en la nació sentimental d’uns quants i la butxaca buida de tants, amb els ponts trencats per tants insults creuats, amb la consistència de totes les qüestions sempre pendents, i amb un punt de rauxa que em fa compartir el dubte d’Alfonso Rojo (no es confonguin, Rojo és un liberal en terra estranya, profeta en cap lloc i sense culpa per no ser perifèric): es pot llençar per la borda tot el passat per un fogot? La seva pregunta és profunda, i la resposta, com sempre, sols la té la història del món i de la humanitat: no recordo cap trencament que no s’hagi produït així, és la carn de les revoltes, és l’ànima de les revolucions, i aquesta a més, vol evitar que l’altra, la dels desesperats, no ens esclati a la cara, pengi pels peus els polítics hipòcrites, i sense distincions faci tabula rasa amb algun perillós nou Cèsar que vulgui salvar-nos. O sigui, que el seny i la rauxa semblen arribar en aquest cas al mateix lloc. Un lloc que ja no es dirà Espanya.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Montserrat Nebrera
Advocada, jutge, diputada i sempre "profe" a la universitat (des de fa 13 anys a la UIC), va fer tres carreres per una barreja de curiositat i avorriment. Candidata a mestre de res, aprenent de tot (menys de bruixa!), ha fundat Alternativa de Govern. Creu en la unió però sols des de la llibertat.
27/05/2019

Una reflexió sobre Barcelona

22/05/2019

​Se'ls ha vist el llautó

11/05/2019

Reincidir

24/04/2019

No són quatre

10/04/2019

Eutanàsia, per exemple

27/03/2019

​López Obrador i la nació espanyola

13/03/2019

​El delicte de mentir

27/02/2019

Paradoxes d’un procés

30/01/2019

Periodisme letal

16/01/2019

Un nen en coma

Participació