El gir copernicà respecte al castellà

per Francesc Puigpelat    , 2 de novembre de 2012 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de novembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Blanca Busquets s’afegia dimarts al Nació Digital a la polèmica sobre l’estatus del castellà en una hipotètica Catalunya independent. Artur Mas i Oriol Junqueras semblen apuntar-se a l’oficialitat del castellà, mentre que Solidaritat i moltes persones del nucli dur de l’independentisme s’hi oposen. A tot això, vull fer una reflexió fonamental: és imprescindible que a Catalunya canviïn les mentalitats amb què s’afronta el problema de la llengua. És urgent donar-hi un gir copernicà.

M’explico. Malauradament, tots estem encara massa imbuïts de la mentalitat autonomista. El catalanisme ha viscut i crescut sempre dins l’atmosfera irrespirable d’Espanya: una Espanya hostil, negadora de la seva diversitat interna i que ha fet tot el possible per impedir la normalització del català. Per això el catalanisme tingut sempre en el tema de la llengua una posició reactiva i defensiva. Davant del fet innegable que tots els poders de l’Estat estaven activats contra el català, només hi havia una alternativa: activar els (pocs) poders del país en favor del català. No hi havia terme mig.


El gir copernicà ha de ser que el catalanisme passi a tenir una mentalitat estatalista: la de l’Estat que pot arribar a ser Catalunya. I, si ens fiquem en la pell d’un estat sobirà, veurem que moltes de les cabòries i les dèries habituals en relació a la preservació de la llengua cauen pel seu propi pes. Si Catalunya ja no s’ha de defensar de les agressions sistemàtiques de Madrid, automàticament pot fer la política lingüística que consideri convenient, justa i equitativa.

Què vull dir amb això? Que avui hi ha moltes disfuncions. Tot grinyola. Tenen la seva part de raó els que es queixen de l’exclusivisme absolut del català en l’ensenyament. I a això contesten els catalanistes (també amb raó) que es tracta d’una “discriminació positiva” per al català que compensi les “discriminacions negatives” que pateix en molts altres àmbits: mitjans de comunicació, justícia, cinema, etc. El tema de la llengua està enverinat per tot un enorme embolic de “discriminacions” que uns poden retreure’s als altres: un peix que es mossega la cua que només causa equívocs i malentesos.

Amb una nova mentalitat estatalista, Catalunya ha de poder superar aquests greuges derivats de les successives “discriminacions”, positives i negatives, que ha implicat la dependència d’Espanya. Si Catalunya pot tenir plena sobirania, pot trobar una altra manera de regular l’ús de les llengües. Per exemple: és equitatiu que el castellà tingui més pes en l’ensenyament, com és equitatiu que el català tingui més pes en el cinema i a la televisió. El catalanisme pot fer aquest canvi de rumb de manera lliure, raonada i sense demanar permís a ningú.

Tot plegat haurà d’implicar, per força, l’oficialitat del castellà. La Catalunya sobirana i oberta no pot caure en el mateix error que l’Espanya essencialista i tancada dels darrers 300 anys: negar la seva diversitat interna. L’oficialitat del castellà s’haurà d’acceptar amb serenitat i alegria, perquè ja no es viurà (com passa ara) com una imposició que ve des de Madrid, sinó com una lliure elecció del poble català que vol viure en pau amb ell mateix.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Francesc Puigpelat    
Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. Ha publicat una vintena de llibres, entre els que destaquen Els últims dies del general Prim (2014), El retorn de Macbeth (2013), Faust, el Terrorista (2010), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i Apocalipsi blanc (premi Josep Pla 1999). Quant a literatura infantil i juvenil, és autor de Romeo i Julieta. Segona part (2014), El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (2015) i coautor de la col·lecció Monday & May. Ha escrit anteriorment a El País, La Vanguardia, El Periódico i l'Avui, entre altres mitjans.
09/02/2017

Al procés li cal Trump

26/01/2017

No ha servit de res

12/01/2017

El nacionalisme espanyol i el referèndum

29/12/2016

Catalunya Nord, França i la immaduresa

15/12/2016

La «nacionalitat» catalana i el «diàleg»

01/12/2016

El (futur) èxit del PSOE a Catalunya

17/11/2016

L'establishment, Trump i la CUP

03/11/2016

Rufián i el guerracivilisme espanyol

20/10/2016

L'encerta Rajoy amb el «ya se cansarán»?

06/10/2016

El mite del 48% i els toros

Participació