La independència i el castellà

per Blanca Busquets, 31 d'octubre de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 d'octubre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Voldria afegir més llenya al foc de la polèmica sobre si el castellà ha de ser llengua oficial a Catalunya quan siguem independents. Després d'una mà d'articles sobre el tema, ara els partits polítics sobiranistes també ho proposen. No deixa de ser estimulant adonar-se que ja estem discutint sobre això... Vol dir que hem avançat molt!

Com amb tot, hi ha, però, qui no hi està d'acord. Sense anar més lluny, després de l'article d'Oriol Junqueras (El Periódico, 8 d'octubre) donant per feta aquesta cooficialitat, Vicent Partal n'expressava obertament la seva discrepància amb l'editorial de Vilaweb de l'endemà, per la por, segons vaig entendre, que el castellà acabés menjant-se el català. Partal posava per exemple el cas d'Andorra.


Jo m'apunto a la cooficialitat del castellà, juntament amb la de l'aranès, per descomptat. Tanmateix, m'agradaria deixar clar que a mi em sembla que això no ha de voler dir predicar en castellà –com sí que fan alguns partits polítics- als que són de parla castellana i porten aquí més de deu anys o de vint, perquè, sincerament, això és titllar-los d'imbècils, és dir-los que no estan capacitats per entendre el català després de tants anys. Home, no.

Sí que m'agradaria, però, esmentar dos punts a favor de la cooficialitat, dos punts dels quals no s'ha parlat gaire. La primera cosa és que qui dicta les normes del català és l'Institut d'Estudis Catalans i és a Barcelona. Al marge de com les dicti i de les baralles internes que hi pugui haver a la institució, les brides del carruatge que porta la càrrega preciosa de la nostra llengua, són aquí, a casa, a Catalunya. I l'IEC va de bracet amb la normativa lingüística de la Generalitat. A Andorra, al País Valencià, a les Illes, a Catalunya Nord, això no passa: qui dicta les normes del català és lluny, i als governs dels respectius territoris no els interessa saber-ne res. Ells sí que ho tenen fàcil per acabar amb el català a casa seva: s'inventen fronteres lingüístiques i llestos. Això és molt trist i ja en parlarem un altre dia. Però a Catalunya no passa i, per tant, jo no veig que, en cas de cooficialitat, hi hagi cap perill perquè la nostra llengua es perdi. Al contrari.

La segona cosa és de formes diguem-ne universals. Lingüísticament parlant, hi ha tres tipus d'estats, al món. Els que declaren oficials totes les llengües que es parlen al territori, com el Canadà, Veneçuela, Noruega i, fins i tot, Rússia; els que declaren oficials només algunes llengües del territori, com Suïssa, l'Estat espanyol –que no reconeix l'extremeny, l'aragonès i l'asturià-, la Xina o el Marroc; i els que només tenen una llengua oficial, peti qui peti, i fan ulls clucs a les altres, com si no existissin, fins i tot encara que es parlin tant o més que l'oficial: poso per exemple Estats Units, França o l'Argentina.

Ara la meva pregunta és: de quin grup volem ser, nosaltres? Pensem-hi, que encara hi som a temps.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat Presó de Neu (2003), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014), i Jardí a l’obaga (2016). Se la pot llegir també en castellà, italià, alemany, rus, noruec, polonès, francès i anglès.

Web: www.blancabusquets.cat
A Twitter: @blancabusquets
15/05/2019

Una història molt pròxima

25/04/2019

El joc de la vida

12/04/2019

​Cabrera, per fi

27/03/2019

Tu, tota sola?

13/03/2019

​En queda la saviesa

27/02/2019

L'arxiu d'en Carles

13/02/2019

​El valor de la sal

23/01/2019

Autobusos

09/01/2019

​Només unes llepadetes

29/12/2018

​Tanta boira

Participació