#JoVaigVotar... o no

per Toni Aira , 30 d'octubre de 2012 a les 00:03 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 d'octubre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No ens enganyéssim. Això de la independència no està fet. Ni de bon tros. De fet, el cas és que ni tan sols està assegurat que molta gent del país hagi captat encara, hores d'ara, la importància i la transcendència d'allò que es decideix en les eleccions al Parlament, el proper 25 de novembre. L'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) era força clara: no es palpa una participació extraordinària en l'ambient. Mal símptoma.

I davant d'això, com sempre però una mica més i tot si s'escau en cas que l'executiu democràticament constituït ho consideri que és important, el govern del país ha d'animar al vot. Per descomptat. Ha de fer-ho per una força política? Evidentment que no. Però ha d'animar a votar? És ben bé un deure democràtic de qualsevol govern que afronti la gestió d'un procés electoral.


Això és el que ha volgut promoure la campanya del “Jo vaig votar” que ha endegat el govern de CiU. I ho ha fet amb un plus de valor: se n'ha parlat. Ho estem fent. Encara que sigui per criticar-la, com alguns partits de l'oposició que sembla que tenen ganes de donar ressò extra a la cosa. Però ja és un gran què, el fet que es parli d'una campanya institucional, per com d'inútils que són en la major part dels casos, per administratives, grises, bordes i incapaces de connectar eficaçment amb ningú. Que els diners de tots que s'han de destinar a aquest flanc no siguin per a no-res, en temps de crisi és una cosa que fins i tot és d'agrair.

El 25N ha de ser històric, però sobretot perquè així ho vulguin els ciutadans de Catalunya. Les ganes de desviar l'atenció o de rebaixar la transcendència del moment hi són, i de la mà d'actors molt potents. Només faltaria que des de Catalunya, i de forma no sectària, amb testimonis en espanyol i amb en Tarradellas i en Llach pel mig (gens de l'imaginari convergent), no es mirés de posar en valor una cita amb les urnes que no és el desenllaç de res, sinó un pas necessari camí del legítim dret a decidir que tot poble hauria de poder exercir. I després ja vindrà la resta. O no. No està fet. Depèn de moltes coses. Per començar, del 25N.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Toni Aira
Periodista. Doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull. Codirector i professor del Màster en Comunicació Política i Institucional de l'idEC-UPF. Articulista a El Periódico i entrevistador a la revista Esguard. Ha estat subdirector de la Revista Barça, i des de fa anys col·labora a diversos mitjans com TV3, BTV, TVE, Catalunya Ràdio i RAC1. És autor, entre d'altres, dels llibres Màrqueting polític: L'art de guanyar eleccions. Del cartell a Youtube (Trípodos, 2008), Els spin doctors. Com mouen els fils els assessors dels líders polítics (Columna, 2009) i Els Guardians del Missatge. Els professionals de la comunicació política (Trípodos, 2011). Em podeu trobar, en pack, a toniaira.cat.

A Twitter: @toniaira
24/12/2014

Ara ja no cal llista unitària

10/12/2014

Ganes de sorpresa (però de veritat)

26/11/2014

Elogi de Duran

12/11/2014

Ara, la «cupvergència»

29/10/2014

Els millors anys de la nostra vida

15/10/2014

Els «mig amic»

01/10/2014

Votarem i guanyarem?

16/09/2014

Duran, Junqueras i les vies mortes

02/09/2014

Ara no em feu dubtar

22/07/2014

Duran: una veritat incòmoda

Participació