Europa, sense por

per Patrícia Gabancho, 28 d'octubre de 2012 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 d'octubre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Si Europa tingués clar que separats d’Espanya en quedaríem fora, ja ho hauria dit. És més: ho hagués dit clarament quan Escòcia va anunciar el seu referèndum. Però la realitat és que els tractats no en diuen ni piu. No hi van pensar. Els estats ja ho tenen això, que no se’n recorden de les nacions interiors fins que ja és tard.

De manera que Europa no és més que una peça de la batalla psicològica que estem vivint. L’amenaça de les tenebres exteriors actua sobre els dos mons en litigi: posa por als catalans i consola els castellans. Però basta amb donar-hi un parell de voltes per entendre que els mercats no s’encongeixen voluntàriament, que les monedes no són de ningú –Andorra funciona amb euros i l’Argentina amb dòlars-, que la Unió no pot desposseir de drets uns ciutadans que manifesten la voluntat de quedar-s’hi i que ningú amb dos dits de front menysté un soci que aporta per acontentar un soci que cobra, que està en hores baixes i que hi fa més nosa que servei.


Europa, que és un artefacte seriós, voldrà saber si el nou estat és democràtic, si s’hi respecten les minories polítiques i lingüístiques –l’oficialitat del castellà!- i si les estructures catalanes de govern són sòlides. Vist això, endavant els catalans. I els escocesos. I els flamencs. I fins i tot els bascos, si volguessin, que no està clar que vulguin. Aquest és el federalisme que ens convé: un federalisme en el que hi tens veu i vot. Si no som un estat, la nostra representació a Europa és Madrid. És el PSOE que li salva la pell a Vidal-Quadras i és Vidal-Quadras, les dues cares d’una mateixa trampa.

Serem a Europa si sabem negociar des d’ara les condicions i  els reconeixements. Mentrestant, la por es combat amb informació. Es clar que, perquè la informació funcioni com a vacuna, calen dues coses: el missatge i també el receptor. I és en això darrer on tenim, ara mateix, el problema més gros, perquè parlem massa entre convençuts i molt poc allà on la por va fent forat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Patrícia Gabancho
Com que va néixer a Buenos Aires, no té problemes per xerrar. Com que viu a Catalunya, sap que Catalunya és el problema. Li agrada opinar des que tenia 5 anys. Per això fa tertúlies, conferències, xerrades, comentaris, sobretaules, simposis, llibres i articles com ara aquest.
09/11/2017

Desordre i ineficàcia

26/10/2017

Que diu que què, president?

12/10/2017

Mai tan difícil

28/09/2017

Trampes i capital

14/09/2017

Incomoditats

31/08/2017

Mentides a dojo

17/08/2017

Barcelona i el «factor ciutat»

03/08/2017

Olímpics jocs

20/07/2017

Qui construeix què

06/07/2017

El que no han dit els tres tenors

Participació