Mas sí, però: i els altres?

per Xavier Roig, 23 d'octubre de 2012 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 d'octubre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
És cert que les eleccions que ara venen són, per dir-ho d’alguna manera, presidencials. Sento dir a molta gent que votarà el senyor Mas. Fins i tot Reagrupament recomana el vot per a CiU per tal de fer possible l’elecció del senyor Mas per àmplia majoria. Però, què succeeix amb la resta de candidats que van a la llista de CiU? No només a Barcelona, sinó a la resta de províncies (ai no, pecat, que s’ha de dir “circumscripcions”!)?

Jo, no vull amagar-ho, votaré per tal que el president Mas repeteixi. Sobretot perquè ha demostrat que és un líder que sap guiar un país. Perquè em sembla el millor. Però, sobretot, perquè no té un defecte que caracteritza el poble català: la por. Un defecte que ens uneix a gairebé tots (segurament també a la majoria de vostès, encara que reconèixer-ho els costi i els faci empipar). Si el poble català, ara, ha deixat descol·locat als de Madrid és perquè, per primer cop en molts anys, s’ha portat amb coratge. I ha estat el president Mas el que s’ha encarregat de representar aquest canvi. Jo reso per tal que duri, perquè encara em costa de creure que, al darrer moment, no ens caguem a les calces.


Ara bé, dit això, també cal reconèixer que molts de nosaltres tenim mèrit. Jo mateix, normalment, no vaig a votar. Per les raons que desenvolupo en aquest article: no m’agrada el sistema electoral català. O, millor dit, espanyol (perquè el nostre parlament ha tingut la barra de no voler-lo canviar en trenta anys). No poder elegir el meu diputat de districte i haver d’empassar-me les llistes que fan els, habitualment, llefiscosos elements del partit, em posa malalt. Però aquest cop m’hauré d’aguantar la ràbia i aniré a votar.

Aquest fet, que afecta a molts catalans, hauria d’estar tingut en compte pel president Mas, si surt elegit per una majoria confortable. No és que ens hagi d’agrair res especial, però una nova llei electoral constituiria un acte de respecte democràtic per a aquells que ens haurem empassat els principis en ares d’un procés que ell encapçala, per ara, amb dignitat. La feina que queda és ingent –el dia després de les eleccions comença una etapa amb una llista de tasques enorme-. Però aquest parlament que sortirà hauria de fer una llei electoral nova. I vist com van les coses, hauria de ser un sistema doble: elecció del parlament en un procés electoral i elecció del president en un altre. Perquè aquí no estem parlant d’un primer ministre que té un cap d’estat per sobre (rei o president de república). Aquí estem parlant del màxim representant del poble de Catalunya. D’aquella persona que ostenta la màxima representació. Aquell davant el qual quan passa, i només davant d’ell, la bandera del país s’inclina. Com succeeix  a tot el món democràtic. Si ho haguéssim fet abans, jo votaria molt més satisfet. Com molts altres.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Roig
Nascut a Barcelona (1957) però tarragoní, és enginyer i, a hores lliures, escriptor. Li agrada l’aviació, i muntar i arreglar aparells espatllats. Està convençut que cal aprofitar el temps perquè, tard o d’hora, algú ens prohibirà pensar. No és aficionat al futbol, ni creu que el Barça ens hagi de redimir de res. I que si no haguéssim d’estar sempre teixint el que altres desfan, podríem tenir més temps per fer de Catalunya un lloc més evolucionat. Com succeeix als països normals.
25/05/2019

Només guanyarem si ho fem a Europa

11/05/2019

Puigdemont contra don Tommasino

27/04/2019

Cas Sandro Rosell: l’hora dels jutges

13/04/2019

T de «tolerants» i de «tontos»

30/03/2019

Canvi d’horari sí, canvi d’horaris no

16/03/2019

Roma no paga a traïdors

02/03/2019

«Vagos y maleantes»

16/02/2019

Eleccions: la fi d’algunes menjadores

02/02/2019

Comença la mascarada

19/01/2019

Simplement anticatalana

Participació