Construir un estat «desconstruint» un poble?

per Xavier Oca , 19 d'octubre de 2012 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 d'octubre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quan encarem el debat sobre la independència o l’estat propi, és obligatori respondre una pregunta... estat, per a què?  Segons la meva opinió (gens original, d’altra banda, doncs és la que ha estat sustentada per l’independentisme des dels anys 70 del segle passat), dotar-nos d’un estat té l’objectiu d’estructurar la nostra societat sota els principis de la justícia, la igualtat i la llibertat, creant les condicions per al ple desenvolupament de la nostra llengua i la nostra cultura arreu de la nació catalana i obrint processos de democratització, de sobirania econòmica (sense la qual la resta són paper mullat) i, en general, d’empoderament del poble.

Potser és per això que em provoca una certa esgarrifança escoltar proclames en favor de “la construcció d’estructures d’estat” combinades amb polítiques reals de desballestament dels serveis públics i del ja prou minse “estat del benestar”, que només provoquen desestructuració social. Potser aquest és el motiu de les sacsejades estomacals que sento cada vegada que un presumpte independentista defensa l’oficialitat del castellà (no pas de l’amazigh o del mandarí, eh?). Potser per això em neguiteja pensar si aquest hipotètic estat, o semiestat, o república bananera, no hi ha qui l’entén, tan sols, com un aparell repressor i una eina al servei d’algunes elits econòmiques. ...I precisament per això considero cabdal que totes i tots els qui ens reclamem independentistes encetem un debat clar, obert i transparent sobre quines haurien de ser les bases constitucionals de la futura República Catalana. És evident que hi haurà punts de desacord, i que caldrà cercar equilibris, però al meu entendre hi ha uns mínims irrenunciables, sense els quals el projecte perdria el seu sentit.


La territorialitat. Tot i que el procés de ruptura pugui iniciar-se al Principat, ha de quedar ben clar que l’objectiu és que, sota el principi de confederació, el conjunt dels Països Catalans acabem dotant-nos d’un marc jurídico polític que permeti el nostre desenvolupament com a poble en el context del segle XXI. La llengua oficial de la República Catalana serà el català. La sociolingüística bàsica demostra que qualsevol altra opció no farà sinó accentuar la situació de diglòssia que pateix la nostra llengua, agreujada encara més pels processos de mundialització. Evidentment, a diferència del que Espanya i França han fet durant segles, la República Catalana reconeixerà i farà efectius els drets lingüístics de tots els seus ciutadans.

El caràcter social i democràtic. L’estat ha de tenir per objectiu fonamental garantir la plena igualtat de drets dels seus ciutadans. Per això és indispensable que desplegui mecanismes reals de repartiment de la riquesa, serveis públics de qualitat i universals, i polítiques d’inclusió social; garantint alhora eines de control i participació popular en les polítiques econòmiques, territorials, etc.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació