Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


La magdalena i la Constitució

per Blanca Busquets , 17 d'octubre de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 d'octubre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quan aquest cap de setmana passat passejava per la vora de l'embassament de Sau, vaig anar a parar al parador i al monument a l'Estatut del 1979. Quan el vaig veure, vaig  sentir-me com si mossegués la magdalena de Proust al final de la seva recerca del temps perdut, i tot d'una vaig recuperar mentalment el dia en què em vaig trobar cantant (amb un cor amateur) per als polítics que havien aprovat aquelles regles de joc a Catalunya, celebrant que ja teníem unes lleis en què basar-nos. Va ser realment molt emotiu, un moment històric.

La mossegada de la magdalena em va dur també a recordar l'aprovació de la Constitució espanyola del 1978, una aprovació que jo no vaig poder votar. És evident que, per edat, la Soraya Sáenz de Santamaria tampoc no la va poder votar; ni tants altres ministres o membres d'aquest PP que sembla sorgit del túnel del temps. Però en tot aquest afer, la figura de la Soraya em sembla particularment representativa: Té un castellà de Valladolid extremadament polit, i quan diu la paraula Constitución, ho fa molt de pressa, d'una manera del tot natural, i una agilitat envejable, com si ja de ben petita hagués menjat farinetes constitucionals. Ara mateix, Constitución sembla que s'hagi convertit en la seva paraula predilecta: la treu a tort i a dret, la posa davant i darrere de tots els seus judicis, la predica aixecant aquell nasset que apunta sempre al sostre, i ens la vol posar a les nostres, de farinetes, quan nosaltres ja fa anys que ens hem fet grans.


Això de la Constitució, s'ho haurien de fer mirar. A nosaltres, realment, tant ens fa o tant ens hauria de fer, si, com espero, deixem de dependre'n en breu. Però, pel bé dels amics del país veí, això d'haver-se d'atenir en tot i per tot a una Constitució de l'era prehistòrica, senzillament no pot ser. Que la Saenz de Santamaria, tan moderna ella, la posi contínuament com a garantia del país de les Meravelles, no deixa de tenir el seu cantó ridícul; que llavors surti el senyor Rajoy i digui que fora de la Constitución no hi ha res, em fa pensar en l'època precolombina, quan el món s'acabava a Fisterra, i, més enllà, es queia als abismes de l'infern. Quina por. Trobo que, posats a fer, podrien recuperar la Constitució de Cadis del 1812, que, com que es deia Pepa, almenys queia més simpàtica. Tot això vaig pensar mentre mossegava la meva magdalena proustiana de cara a un monument d'un Estatut que per a nosaltres, els catalans, ja forma part de la història. També vaig tenir claríssim que el dia 6 de desembre no hi ha res a celebrar.

I llavors, quan ja me n'anava, em vaig recordar que tot just fa un any, PP i PSOE sí que van reformar un article de la Constitució al seu aire, en deu minutets, pim, pam, i que, en aquell moment, la Soraya Sáenz de Santamaría va recriminar a la resta de partits que s'oposessin d'aquella manera tan frontal a retocar la Constitución. Deia que no ho podia entendre. Tanmateix curiós.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat Presó de Neu (2003), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014), i Jardí a l’obaga (2016). Se la pot llegir també en castellà, italià, alemany, rus, noruec, polonès, francès i anglès.

Web: www.blancabusquets.cat
A Twitter: @blancabusquets
12/02/2020

Cabrerès Decideix

24/01/2020

​Cantoni sense llum

15/01/2020

​Què hi diu al teu DNI?

30/12/2019

La pudor evocadora

18/12/2019

Gràcies, Cantoni!

27/11/2019

Polis i lladres canins

13/11/2019

Quanta, quanta violència

30/10/2019

​Adeu fagedes

22/10/2019

El que amagaven els boixos

07/10/2019

La postveritat de Sant Roc

Participació