Contra les roques

per Patrícia Gabancho , 14 d'octubre de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 d'octubre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa una setmana, Sobirania i Justícia va congregar a Barcelona uns quants experts en divorcis nacionals perquè ens ensinistressin en el procés que ells mateixos van qualificar d’excitant. Els qui havien seguit l’evolució de la consciència catalana estaven literalment astorats de la profunditat, l’extensió i la velocitat de la cosa. Hi coincidien en un punt: vigileu el moment. Ara o mai. I la segona qüestió, en relació amb aquesta, és que la legalitat serveix fins que esdevé ostensiblement una paret insuperable. Aleshores deixa de ser intel·ligent estavellar-s’hi i es fa necessari acollir-se en un altre marc, per exemple, l’internacional. Arreplegueu els “no”, van dir, però no pas eternament.

Aquesta velocitat és el que està portant el PSC contra les roques. Sense tenir-ne ganes del tot, però també cansat dels “no”, Ernest Maragall ha estripat el carnet. L’he sentit donar explicacions i tot eren mans esteses cap als companys de partit. El que venia a dir l’ex onseller és que el marc ideològic del PSC ja li estava bé però que li grinyolen les formes –la dictadura de l’aparell: vegeu Girona- i més que res li pesa la presència espectral del PSOE. Maragall s’ha divorciat del PSOE com aquests marits que acaben abominant de la sogra. El PSOE és una determinada Espanya quan Catalunya, i Maragall, vol autodeterminació. Maragall vol dret a decidir. El gest l’honora.


El PSC cada cop té menys espai. Li fuig l’electorat catalanista i, com ja va demostrar l’elecció d’en Montilla, amb l’electorat metropolità no en té prou per guanyar res. Però el catalanisme avui és dret a decidir sense el subterfugi d’un impossible canvi constitucional: exactament el que el PSC acaba de tombar a les Corts d’Espanya.

És una paradoxa però el que més li convé al PSC és la independència. En una Catalunya lliure desapareix el PSOE i el tema nacional, que li és un gra al cul, no hi seria. El PSC seria una opció per tal de tenir, tots plegats, una Constitució progressista, que ens farà falta. Hi han pensat?

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Patrícia Gabancho
Com que va néixer a Buenos Aires, no té problemes per xerrar. Com que viu a Catalunya, sap que Catalunya és el problema. Li agrada opinar des que tenia 5 anys. Per això fa tertúlies, conferències, xerrades, comentaris, sobretaules, simposis, llibres i articles com ara aquest.
09/11/2017

Desordre i ineficàcia

26/10/2017

Que diu que què, president?

12/10/2017

Mai tan difícil

28/09/2017

Trampes i capital

14/09/2017

Incomoditats

31/08/2017

Mentides a dojo

17/08/2017

Barcelona i el «factor ciutat»

03/08/2017

Olímpics jocs

20/07/2017

Qui construeix què

06/07/2017

El que no han dit els tres tenors

Participació