La singularitat de Jaume Barberà

per Víctor Alexandre , 13 d'octubre de 2012 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 d'octubre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La personalitat de Jaume Barberà, com a director i presentador de programes a Televisió de Catalunya, no admet el terme mitjà. O agrada molt o no agrada gens. Els seus detractors diuen que té un estil excessivament seriós, que s’aparta de la dinàmica més aviat alegre de l’emissora, cosa que, fins a cert punt, és certa, perquè és un comunicador amb unes maneres molt personals. Però, des del meu punt de vista, aquest és un dels seus principals valors: l’estil propi. No m’estranya que el seu programa es digui Singulars, ja que trenca el tarannà artificiosament distès de molts programes fonamentats en la cultura del hi-hi, ha-ha. Ara, pel que sembla, a la ràdio i a la televisió tot s’ha de dir de manera riallera, mirant de no encaparrar l’audiència. No fos cas que un excés de treball intel·lectual la fatigués i canviés d’emissora.

A Jaume Barberà, en canvi, li interessen les persones que no pretenen complaure tothom i que no sobredimensionen la banalitat. Persones que tenen coses a dir, encara que aquestes coses puguin resultar incòmodes a aquells que ens volen submisos i adotzenats. I, en aquest sentit, les edicions protagonitzades per personatges com Germà Bel, Edward Hugh, Jonathan Tepper o Carles Boix, sobre la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya, han estat exquisides.


La força de Barberà com a comunicador és que no actua davant la càmera, simplement és ell mateix treballant a cor obert davant l’espectador i mostrant-li amb naturalitat tot allò que l’admira, que l’encurioseix o que el neguiteja. És tot un plaer gaudir de periodistes com ell, per als quals la salvaguarda de la seva carrera mai no és més important que el compromís amb la llibertat del seu país. Tot un plaer i tot un luxe.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Víctor Alexandre
És escriptor i periodista i treballa en assaig, conte, novel·la i dramatúrgia. En dramatúrgia ha estrenat: Èric i l’Exèrcit del Fènix, Teatre Borràs de Barcelona (2007); Trifulkes de la Katalana Tribu, Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (2012); Onze.Nou.CATorze (1714), Born i Festival Grec (2013-2014); i Taula rodona, o la joia de ser catalans (coautor amb Pere Calders), Casal de Cultura de Valldoreix (2013). En conte i novel·la ha publicat: El somriure de Burt Lancaster, Set dones i un home sol (Premi Mercè Rodoreda), Una història immoral i Cor de brau. I en assaig: Jo no sóc espanyol, Despullant Espanya, Despullats (amb Joel Joan), Senyor President, El cas Carod, La paraula contra el mur (Premi d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès), TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d’Espanya? i Nosaltres, els catalans. Els seus darrers llibres són La independència explicada al meu fill (2014) i les obres teatrals La joia de ser catalans (2015) i Abans que pugi el teló (2016).

A Twitter: @valex_cat.
21/12/2016

Les declaracions de Mercè Conesa

23/11/2016

Apallissar demòcrates, delicte impune a l'estat espanyol

26/10/2016

El nacionalisme espanyol d'Àngel Ros

18/09/2016

La Fiscalia espanyola contra la llibertat d'expressió

19/08/2016

Feixisme i homofòbia, una parella enamorada

23/07/2016

L'augment de la catalanofòbia

25/06/2016

Petit recull de sentències espanyolistes frustrades

28/05/2016

Per a Batet, el GAL no era terrorisme

30/04/2016

El Sant Jordi de Ciudadanos i PP

02/04/2016

El franquisme i el seu monument de Tortosa

Participació