Cardedeu és cultura

per Marta Cordomí, 12 d'octubre de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 d'octubre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Cardedeu és cultura és una mena de frase feta que contrasta amb la institucionalment promocionada: Cardedeu és comerç. No es tracta d’una reivindicació contra el comerç, sinó un crit silenciós per reclamar que es valori el què som, què fem i què tenim a Cardedeu. És una badada obviar que l’activitat cultural de Cardedeu té molt valor social, de cohesió, educatiu, o fins i tot amb contrastats i explorables components de revulsiu econòmic.

A Cardedeu hi ha un important i singular bullici cultural: hi ha artistes i creadors emergents, hi ha programadors i espais que funcionen, hi ha públic creixent que acull la programació o s’hi acosta expressament... I el contingut cultural no és sols el què es projecta des de l’Ajuntament mitjançant la programació oficial del CECUCA o el Museu, sinó que va molt més enllà. Un ampli ventall d’entitats i agents privats locals, activistes culturals en la mesura de les seves possibilitats, farceix de contingut les agendes de tot l’any, la major part dels cops de forma autogestionada.


En un univers paral·lel, els successius governs locals que he pogut conèixer, no han entès mai aquest factor tan important. Tan és així, que lluny de valorar-lo, sempre han arrufat el nas davant del reguitzell d’iniciatives populars. Els són notòries molèsties sempre i quan no perceben un perfil proper al seu target electoral, moment en què passen a ser de cert interès retratista. I mal va quan es tracten propostes culturals i oci alternatiu proposat i autoorganitzat per col·lectius juvenils, o no tan juvenils, perquè tots anem creixent. Aleshores passen a ser qüestions d’irresponsabilitat, irracionalitat o fins i tot il·legalitat. La emprenedoria cultural juvenil massa vegades és i ha estat criminalitzada i etiquetada així.

A Cardedeu, la Festa Major s’ha presentat sempre, pels governs de torn, com un problema. Avui, el principal partit que governa la vol escanyar, i els seus còmplices de govern la ridiculitzen i en malparlen sense haver-la viscuda, tot criticant gratuïtament la feina de centenars de persones que hi estem involucrades. El principal partit de l’oposició, lluny de veure-hi més clar, fa servir la contesa per reclamar-hi encara menys recursos. Sembla un joc de despropòsits d’una família mal avinguda, maldestra i baladrera que no veu ni aprofita el talent, sinó que procura exterminar-lo per estancar-se en la mediocritat dominable.


El nou curs ha començat amb una molt mala notícia sobre el panorama cultural cardedeuenc. El cafè cultural i gastronòmic Tarambana haurà de tancar. La gestió actual, que havia de renovar després de guanyar el concurs de nou, no pot fer front a les despeses que li imposa l’ajuntament i es veu evocada al tancament. No hi ha diàleg entre l’ajuntament i els actuals gestors que han dut aquest local a l’èxit.

Petits concerts de grups emergents cada dijous, xerrades, passis de curtmetratges, exposicions, espectacles per a públic familiar, tallers i cursos, venda d’entrades, partits de futbol en pantalla gegant, jam sessions de jazz cada dimarts, revister de premsa nacional de qualitat, projecció d’esdeveniments nacionals de cultura popular com la Patum o diades castelleres, tastos i maridatges, concursos com el de la ratafia, espai de reunió, àpats de qualitat i beures. El Tarambana és un punt de trobada de gent. De gent molt diversa: s’hi troben diverses reunions d’entitats i col·lectius, famílies amb canalla, jubilats, joves, grups, artistes, antics companys d’escola del barri dels Estalvis que no hagués dit mai que hi vindrien, i fins i tot el gruix de simpatitzants de cada partit polític presentat a les eleccions municipals, donant suport al seu candidat en directe en la singular contesa que és el “Política de Cafè”. El Tarambana és perol de cultura i de “fer poble”. És l’espai buit que, farcit de continguts és fa enorme, amb la delicadesa d’un gestor cultural de nissaga local, amb amor a l’art i l’exquisidesa atenta de buscar ser poble a cada pas. És el Casal de la vila que vam perdre quan Cardedeu va deixar de creure’s poble.


Tan de bo la miopia del govern no ens deixi sense un projecte que va més enllà de la concessió del servei de bar de la Sala Sarau i el CECUCA. Un espai com el Tarambana, ha de seguir essent un espai cultural i obert, entregat a la riquesa cultural i no pendent dels beneficis econòmics, solament. Cardedeu necessita un Tarambana, que és cultura.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Marta Cordomí
Sóc cardedeuenca d'ençà que hi vaig néixer l'agost del 1983. Sóc del Vallès Oriental des de diverses branques de les meves arrels. M'he fet sociòloga, i gestora cultural, i bastonera, i regidora de la CUP al meu poble, i tot d'altres coses que no se solen dir però que en realitat defineixen qui sóc i què penso. I vet aquí que a aquest racó hi exposaré tot de coses que em volten pel cap i que miraré d'estructurar a cop de tecla. Provem-ho.
22/03/2013

Tolerància zero

14/02/2013

Qui mana, aquí?

18/01/2013

Tele Cardedeu: la llibertat i el poder

18/12/2012

Un pedaç per a un descosit

12/10/2012

Cardedeu és cultura

11/09/2012

L'11

10/07/2012

El darrer cop que el veia

13/06/2012

A quant va el nus de cordill?

09/05/2012

El Golf de Vilalba o el dia de la marmota judicial

16/04/2012

El feixisme impune

Participació