Primer èxit

per Marta Lasalas , 3 d'octubre de 2012 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 d'octubre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Catalunya està desplegant el debat sobre l’estat propi d’una manera exemplar, tant en el fons com en les formes. Això és encara més cridaner si ho comparem amb la resposta a l’Estat espanyol. Els esgarips i les amenaces de tota mena que s’escolten en alguns mitjans madrilenys contrasta amb la naturalitat amb què es condueix el debat als mitjans catalans.

Igualment, el to del president des del primer moment i la normalitat amb què els partits i el Parlament han conduït la proposta –més enllà d’alguna declaració desafortunada o de les dificultats amb què alguna formació pugui viure el posicionar-s’hi-, contrasta amb les alarmades sortides de to sovint antidemocràtiques, fins i tot en alguns casos guerracivilistes, que es poden escoltar en els cenacles polítics espanyols. Es tracta d’una resposta política que no només es transmet a través de declaracions, també hi ha gestos prou explícits. O és casual que PP i PSOE desenterrin ara el corredor central al Parlament Europeu?


I, finalment, també el món econòmic català ha respost amb calma. Segurament tensa, però calma. De moment, només un gran empresari ha fet grinyolar sorollosament els temors de l’economia catalana. La resta calla i observa. És evident que tothom calcula a hores d’ara com afectarà aquest procés als seus balanços. Molts senten trontollar el negoci. No només grans empresaris, també petits i mitjans, amb lligams potents amb l’economia espanyola i que ara afegeixen a les dificultats de la crisi la incertesa de la nova situació. No obstant, es mantenen respectuosament expectants. ¿O és que algú es pensa que tot plegat transcorreria tan plàcidament si el món econòmic hagués sortit a expressar en veu alta els temors que ara mateix s’enclaustren dins dels despatxos? Per tant, això ja és en si una victòria que ha desmuntat l’argument primer d’un reiterat discurs espanyolista, segons el qual, els interessos econòmics havien d’impedir que es posés en marxa el procés que ha de portar Catalunya a un estat propi. El diner es poruc, deien. I, segurament ho és, però de moment es manté al marge, malgrat les incerteses que envolten el repte i malgrat les pressions –intenses i en totes direccions- que circulen.

Per tant, no és exagerat considerar que, fins ara, aquest procés a Catalunya transcorre de forma exemplar. Tot i que tampoc es tracta de cantar victòria perquè tot plegat tot just comença.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Marta Lasalas
Després de treballar més de vint anys a la secció de política del diari Avui, des de fa uns mesos he deixat la redacció. Des d’aleshores col·laboro a diferents mitjans com RAC-1, Catalunya Ràdio, COM-Ràdio, Televisió Espanyola,...
01/09/2015

Pedigrí

21/07/2015

Un pols en tota regla

07/07/2015

La por i la realitat

23/06/2015

Ser o no ser (a la llista)

09/06/2015

Futbol i banderes

26/05/2015

I, tornant al procés...

12/05/2015

Els responsables d'Albiol

28/04/2015

Fregant el pal…

14/04/2015

Neguits

31/03/2015

Rosa Díez

Participació