Alta política catalana

per Blanca Busquets , 3 d'octubre de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 d'octubre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Em menjo les meves pròpies paraules, les de fa temps, les que en nombroses ocasions m'han fet parlar amb clara desconfiança i fins i tot amb menyspreu dels polítics. No és que tingui seguretat de res, el dubte sempre hi és, i un es demana fins quan durarà aquest moment dolç en què, de sobte, els nostres representants semblen haver entès què els demanem.

Em refereixo als nostres polítics, és a dir, als patriotes catalans; em refereixo a tot l'espectre del nacionalisme que ens representa al Parlament de Catalunya, a Madrid, a Brussel·les. De sobte, després de la manifestació de l'11S, hi ha hagut la reconfortant sensació de sentir-nos representats de veritat.


Que tots els parlamentaris nacionalistes hagin estat capaços de posar-se d'acord per guiar-nos, a més o menys velocitat, cap a la llibertat –digueu-ne estat propi, digueu-ne independència-, ens ha deixat amb la boca oberta a mi i a molta gent del meu voltant. I ens ha fet pensar per primer cop, que tenim polítics de talla, des del president de la Generalitat fins als dirigents i integrants de les altres formacions que caminen en la mateixa direcció. Caram, quina sorpresa.

Arriben les eleccions, i això vol dir campanya electoral. Entenc que d'aquí a dos dies estaran de nou tirant-se els plats pel cap, perquè necessiten vots, i perquè en campanya se'n diuen de molt grosses dels rivals. El moment dolç se n'haurà anat en orris, i això tots ho sabem.


Però que torni, si us plau. Serà després del 25N que hauran de demostrar que realment fan el que han promès: que CiU no marejarà més la perdiu i que realment tirarà pel dret si cal; que ERC no tornarà a posar mai més la poltrona pròpia davant del país; que SI deixarà de d'escridassar tothom per posar-se a treballar amb tothom; que ICV deixarà de parlar de naps quan s'està parlant de cols.

Espero que tot plegat no sigui només un somni. Que no ens desenganyem de la màgia i la il·lusió que els nostres polítics han aconseguit despertar en nosaltres quan crèiem que tot estava perdut. Això és alta política. De moment, em menjo les meves paraules. I espero que sigui per sempre.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat Presó de Neu (2003), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014), i Jardí a l’obaga (2016). Se la pot llegir també en castellà, italià, alemany, rus, noruec, polonès, francès i anglès.

Web: www.blancabusquets.cat
A Twitter: @blancabusquets
15/01/2020

​Què hi diu al teu DNI?

30/12/2019

La pudor evocadora

18/12/2019

Gràcies, Cantoni!

27/11/2019

Polis i lladres canins

13/11/2019

Quanta, quanta violència

30/10/2019

​Adeu fagedes

22/10/2019

El que amagaven els boixos

07/10/2019

La postveritat de Sant Roc

18/09/2019

​Pilotes de golf

26/07/2019

La calor

Participació