1776, 1861, 2012

per Jordi de la Torre, 27 de setembre de 2012 a les 23:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de setembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 4 de Juliol de 1776 els representants de 13 colònies britàniques a l’Amèrica del Nord van adoptar una declaració formal que anunciava el trencament dels lligams amb la Gran Bretanya. La declaració començava donant explicacions sobre el perquè d’una mesura tan dràstica. “Quan, en el transcurs dels esdeveniments humans, es fa necessari que un poble dissolgui els lligams polítics que l’han unit amb un altre, (...), el respecte a l’opinió de la humanitat exigeix que expliqui les causes que el porten a la separació.” Uns paràgrafs més endavant, el text explicava que la prudència dicta que sistemes de govern llargament establerts no es canviïn per causes superficials i transitòries... i que és preferible aguantar una certa opressió, mentre els mals siguin suportables, que no pas abolir les formes polítiques a les quals els homes estan acostumats. Només en casos extrems, quan el govern establert sembla deixar de perseguir els objectius que tot bon govern ha de perseguir i es converteix en un mer artefacte d’opressió i domini, té el poble el dret i el deure d’enderrocar aquest govern i dotar-se de “nous guardians” de la seva futura seguretat.

La declaració prosseguia a enumerar 27 greuges concrets contra el rei d’Anglaterra. En resum, els nord-americans retreien al rei Jordi, entre d’altres, les traves a l’activitat legislativa de les colònies, la imposició d’un sistema judicial arbitrari, l’excessiva presència de tropes entre la població, les traves al comerç de les colònies amb la resta del món, la imposició d’impostos sense el consentiment dels colons, la continua intervenció en els assumptes del govern intern de les colònies i l’enviament d’exèrcits de mercenaris per esclafar les aspiracions del poble.


Acabada la llista, els congressistes explicaven que havien manifestat les seves queixes al rei i al parlament britànic una vegada i una altra, sempre sense resposta. Així doncs, els congressistes consideraven que no els quedava més remei que declarar que “aquests colònies són, i per dret han de ser, estats lliures i independents,” alliberats de tota lleialtat a la Corona Britànica, i que tot lligam polític amb la Gran Bretanya, “és i ha de ser completament dissolt.” Els congressistes es van decidir a declarar la independència quan ja feia un any que havien començat les hostilitats armades (que encara van durar set anys després de la declaració).

Normalment s’accepta que els americans van prendre la decisió correcta, tot i que també hi ha qui es pregunta si no hauria estat millor aguantar una mica més i acabar com els veïns del nord, igualment (o gairebé) independents i rics, però sense la carnisseria i el rebombori d’una guerra.  El que va quedar clar unes dècades més tard, això sí, és que el nou país no tenia cap intenció de permetre la secessió de cap dels seus estats. Mantenir els estats del sud a la unió va costar una guerra civil amb més de mig milió de morts, però suposo que els pares fundadors ja havien deixat clar que només en casos excepcionals era admissible trencar les estructures institucionals vigents. Imagino que els estats del sud haurien d’haver pensat en algun motiu una mica més llaminer que la necessitat de mantenir l’esclavatge, però d’això ja en parlarem un altre dia.

El cas és que la reacció que els nord-americans que conec tenen sobre el rebombori català varia en funció de si ho veuen amb l’esquema de 1776 o amb el de 1861.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Jordi de la Torre
Nascut a Barcelona el 1987. Economista i periodista. Viu a Washington DC des del setembre de 2009. Seguidor compulsiu de l’actualitat nord-americana.
31/07/2015

L'admirat nyap

17/07/2015

L'Amèrica Kennedy

03/07/2015

Procés matrimonial

05/06/2015

La víctima FIFA

22/05/2015

Educació i diversitat

08/05/2015

Garantia de continuïtat

24/04/2015

Evasió socialdemòcrata

10/04/2015

Empreses inhumanes

27/03/2015

El malvat Ted Cruz

13/03/2015

Textualisme sanitari

Participació