Gandhi Mas?

per Francesc Puigpelat    , 27 de setembre de 2012 a les 22:59 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de setembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Acabat el debat al Parlament, hi ha una bona notícia i una mala noticia. La mala noticia és que el full ruta cap a la independència d’Artur Mas i tota la resta es podria resumir en un foli. La bona noticia és que el full de ruta d’Espanya per impedir la independència es podria resumir en zero folis: no en tenen ni la més remota idea.

Aquest desconcert es nota en moltes coses: en les contradiccions argumentals, en les amenaces, en el recurs a la por i en les mentides mal dissimulades. I també en el fet que les poques persones catalanes que més o menys hi toquen i escriuen en diaris espanyols només reben insults i desqualificacions als comentaris dels lectors. El País és l’únic diari d’àmbit estatal on ha aparegut algun article amb cap i peus, però persones tan poc sospitoses com Josep Ramoneda o Xavier Vidal-Folch han rebut estopa a manta. El federalisme, fins i tot el més eteri, desballestat i inconcret, no té públic i l’opinió progressista és quasi unànime: canya als catalans!


Com més bramen a Espanya, més evident es fa per tothom a Catalunya l’abisme que separa les opinions de Barcelona i Madrid. A la capital del Regne no entenen res. Analitzen la qüestió com Tomàs Roncero explica els clàssics Barça-Madrid a Punto Pelota: tot es redueix a veure qui crida més i qui té els collons més grossos. Segur que, a hores d’ara, una bona part de l’opinió madrilenya preferiria un individu com Jose Mourinho de president del Govern, enlloc del maricomplejines de Rajoy.

La mostra més important del deliri espanyol és la idea d’El Mundo, recollida pel PP, de ressuscitar un article del Codi Penal per empresonar Artur Mas si convoca un referèndum il·legal. Tant de bo que ho fessin! I tant de bo que, arribat el cas, Mas no s’acovardís com Ibarretxe i optés per la presó. Seria brutal: un dirigent elegit a les urnes, al cor d’Europa, a la garjola per convocar una consulta democràtica! El titular coparia portades arreu del món, des del Frankfurter Allgemeine al New York Times: “Gandhi Mas!”

Si Espanya arriba a perpetrar una animalada d’aquest calibre aleshores sí que la independència seria imparable. I alegrem-nos: a Madrid estan tan ofuscats pels seus plantejaments jimenezlosantistes, numantins, carpetovetònics, mourinhistes i testiculars que serien capaços d’espifiar-la. Conclusió: és molt difícil que Catalunya guanyi la batalla per la independència, però és molt fàcil que Espanya la perdi.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Francesc Puigpelat    
Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. Ha publicat una vintena de llibres, entre els que destaquen Els últims dies del general Prim (2014), El retorn de Macbeth (2013), Faust, el Terrorista (2010), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i Apocalipsi blanc (premi Josep Pla 1999). Quant a literatura infantil i juvenil, és autor de Romeo i Julieta. Segona part (2014), El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (2015) i coautor de la col·lecció Monday & May. Ha escrit anteriorment a El País, La Vanguardia, El Periódico i l'Avui, entre altres mitjans.
09/02/2017

Al procés li cal Trump

26/01/2017

No ha servit de res

12/01/2017

El nacionalisme espanyol i el referèndum

29/12/2016

Catalunya Nord, França i la immaduresa

15/12/2016

La «nacionalitat» catalana i el «diàleg»

01/12/2016

El (futur) èxit del PSOE a Catalunya

17/11/2016

L'establishment, Trump i la CUP

03/11/2016

Rufián i el guerracivilisme espanyol

20/10/2016

L'encerta Rajoy amb el «ya se cansarán»?

06/10/2016

El mite del 48% i els toros

Participació