Incerta força

per Vicent Sanchis , 3 de setembre de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de setembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les declaracions d’un coronel de l’exèrcit espanyol disposat a donar la vida per evitar que Catalunya sigui independent han tornat a parar sobre la taula el soroll de sabres que ha acompanyat la història d’Espanya en els dos darrers segles. No hi ha res de nou en aquesta proclamació. Ni tan sols l’ús del terme Cruzada per definir el colp sediciós del 36. Si de cas, persisteix la incògnita sobre el grau de democratització sincera d’una part de la institució. És difícil arriscar-se a fer previsions en àmbits impenetrables. Quants oficials de l’exèrcit espanyol acceptarien una decisió sobiranista democràtica del Parlament de Catalunya? Quants farien costat i de quina manera al coronel en qüestió? La integració d’Espanya en la Unió Europea i del seu exèrcit en l’OTAN han esvaït del tot les velles i contundents maneres castrenses de fer?

L’episodi –el penúltim de la sèrie– ha servit també en aquest cas per redescobrir un altre món. El de l’àmbit comunicatiu de l’extrema dreta. Les declaracions del coronel alterat s’han publicat en un diari electrònic, Alerta Digital, que fins ara havia passat desapercebut almenys en aquesta part del món civilitzat. Un diari que anuncia, igualment, una ràdio i una televisió de la mateixa empresa. Una ràdio i una televisió que completen una oferta que lliga l’atac contra el catalanisme amb la ira antiislamista. Fins al punt que les informacions sobre els dos fronts es fonen en l’intent obsessiu de denunciar que el nacionalisme català fomenta l’islamisme i que l’islamisme el nodreix i el finança. Un article sense signatura, per exemple, acusa la Generalitat d’haver fomentat durant els darrers anys la immigració musulmana per enfortir el separatisme. El deliri és absolut, però el diari sembla potent, compta amb signatures de l’extrema dreta ben conegudes –com la de l’exGrapo Pío Moa– i amb anuncis d’empreses tan solvents com Repsol.


La incidència i la influència a Espanya d’aquests mitjans pràcticament desconeguts a Catalunya és una incògnita. Com també ho és el percentatge de votants del PP que, en realitat, li donen suport com a recurs útil perquè no guanyi el PSOE. Quants d’aquests electors s’identifiquen amb posicions d’extrema dreta? Quants entre ells, per exemple, atiats per la literatura viril d’aquests mitjans, considerarien justificada una nova intervenció militar per la deriva independentista de Catalunya? Quants donarien la vida, com el coronel, per evitar-la? Milers? Centenars de milers? Milions? Incerta força.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Vicent Sanchis
Nascut a València el 1961 fa quasi quatre dècades que es dedica al periodisme. Ha estat director de les revistes El Temps i Setze i dels diaris El Observador i Avui, aquest darrer durant dotze anys. Ara fa classes de periodisme a Blanquerna i col·labora en diversos mitjans com a articulista i contertulià. Ha fet també televisió quan l'han deixat –referència explícita a Sandro Rosell- i ha guanyat els premis d'assaig Joan Fuster i Carles Rahola. Aspira a viure una miqueta més per guanyar-ne algun altre...
29/01/2017

Un problema de temps

22/01/2017

La traca

15/01/2017

Quant treball destruït?

08/01/2017

​La pasqua militar

01/01/2017

Permetrà Rajoy el referèndum?

25/12/2016

Evitar frustracions

18/12/2016

Els funcionaris, els mossos, la gent

11/12/2016

Només es mou una part

04/12/2016

República andalusa

27/11/2016

Per què «comandante» i no dictador?

Participació