Comunicat de guerra 1: augmenten els suïcidis

per Jaume Oliver , 26 d'agost de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 d'agost de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'atur que s'allarga, el descobriment sobtat que no tots anem en el mateix vaixell, el terror davant de la possibilitat d'esdevenir company d'aquells que fins no fa gaire eren tot just una ombra que dormia en portals i caixers automàtics. Són algunes de les diferents situacions a les que hom fa front com pot i, a vegades, de la forma més radical: llevant-se la vida.

Segons dades del Departament d'Interior, els suïcidis van augmentar un 9,95% durant el 2011 a Catalunya, mentre que les temptatives ho van fer en un 21,81%. Pel que fa a Barcelona, el nombre de persones que s'han tret la vida ha augmentat un 58%, passant de 38 suïcidis en els tres primers mesos del 2011 a 60 durant el mateix període del 2012. El director de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, Jordi Medallo, ha observat pertinentment que entre els morts "rares vegades hi ha un banquer o algú que estigui involucrat en algun cas espectacular mediàtic d'estafa o corrupció".
 
Fàcilment localitzables a internet, aquests resultats coincideixen amb els que aporten notícies sobre els suïcidis en diferents llocs d'Europa. Així, a Grècia, l'estat de la UE on n'hi havia menys, dos anys després del rescat europeu la taxa de suïcidis es va disparar d'un 40% i a hores d'ara ja duplica els índexs d'abans de la crisi. A la Irlanda de després del rescat la xifra també ha crescut: un 13%. A Anglaterra, on ja es compta amb estudis científics, les regions amb més persones que decideixen dir adéu són les que han experimentat més increment de l'atur i per als estudiosos "sembla molt clara" la relació entre els dos fenòmens. El British Medical Journal (núm. 345, 2012: e5142) xifra en unes 1.000 les morts que no s'haurien produït si l'atur no s'hagués disparat.


La incidència de l'atur en els suïcidis entre els homes en edat de treballar ja s'havia observat al sud-est asiàtic durant la crisi de 1997-1999, segons la revista Social Science & Medicine (núm. 68, 2009, p. 1322-31). Arreu on es combinen crisi sòcio-econòmica i inexistència o desmantellament de l'estat del benestar, els suïcidis creixen. Ho confirmaria Finlàndia, on, tot i la crisi de principis dels anys 90, els suïcidis es van reduir gràcies a l'existència d'un coixí assistencial per part de l'Estat (Gaceta Sanitaria, 23, 2009, p. 261-265).

 
No cal dir que les causes que porten a una persona a llevar-se la vida són diverses i, sovint, enigmàtiques. No totes es deuen a la crisi. Però és clar que el deteriorament de la situació social i econòmica porta a l'augment d'éssers humans pertanyents a classes mitjanes i baixes que renuncien a viure. I com que les causes del deteriorament són diàfanes perquè els que més se'n beneficien així se'n vanten i ho reconeixen, l'augment dels suïcidis esdevé un símptoma més de la seva victòria en una guerra que, alguns d'ells, declaren obertament estar lliurant contra drets, serveis, institucions i lleis que arreu no tenien més d'un segle d'antiguitat i aquí tot just havíem començat a tastar. Les mesures d'austeritat, repetides com un mantra enfadós, són armes altament mortíferes en la guerra que lliuren, per si encara no se n'han assabentat, contra la majoria de nosaltres.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jaume Oliver
Vaig néixer a Vic (Osona) i visc a la Garriga. Doctorat en Història i diplomat en Direcció d'Institucions Culturals i en Gestió de Documentació Empresarial. Des de fa anys treballo simultàniament en la gestió del patrimoni i en la captació de recursos per institucions públiques i empreses. He publicat diversos llibres i articles en revistes catalanes, espanyoles i de l'estranger. He fet de guionista audiovisual i he col·laborat com a comentarista en algunes ràdios i publicacions locals i comarcals.
06/10/2012

Jo no em refiaria dels europeus

26/08/2012

Comunicat de guerra 1: augmenten els suïcidis

25/07/2012

Jo ja els tinc ben plens

29/05/2012

Fills de mala mare que maltracten cavalls

29/04/2012

El silenci covard dels intel·lectuals

28/03/2012

Ara fa 200 anys

22/02/2012

Hi ha una guerra

24/01/2012

Mals temps per a la memòria històrica

23/12/2011

Fotos, caganers i presidents

23/11/2011

Coses que continuaran igual

Participació