Els deliris d'un pocapena

per Santiago Espot, 5 de juliol de 2008 a les 08:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de juliol de 2008 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Sembla que no només hi ha qui ho creu. Hi ha qui pensa i afirma que es compatible aspirar a la independència de Catalunya i ser un seguidor de la “rojigualda”. Efectes de l’alcohol? Esquizofrènia? Una broma de mal gust? La veritat es que no em preocuparia gens que aquesta fos l’actitut d’una persona del carrer sense cap responsabilitat pública. Sempre pots trobar qui té el cap trabucat, aquí o al Nepal. Ara bé, si aquesta bojeria la diu el segon responsable del principal partit del país (autoanomenat nacionalista català),
llavors és quan s’encenen els senyals d’alarma de tots aquells que encara tenim el cap damunt les espatlles. Més que res perquè quan passa una cosa així el cas en qüestió es converteix en un problema de salut pública. Per què? Home, si els principals dirigents d’un país mostren sense pudor un grau tal de desequilibri mental, caldrà vetllar pels efectes que la seva actitut tingui sobre la població. Fa anys que prestigiosos psicòlegs adverteixen dels efectes nocius que crea en la gent del carrer els deliris paranoics de molts polítics.

Així, per desgràcia, Catalunya ha de començar a estar alerta en aquest aspecte donat que el passat 1 de juliol Felip Puig, secretari general de CDC, declarava textualment a El Periòdico: "Es pot ser independentista i recolzar la selecció espanyola, transitòriament i sense complexos”. Fins ara estàvem acostumats a les respostes ambigües i poc concretes dels responsables convergents davant preguntes que requerien una manifestació nacional clara. Entre ells va crear escola aquella coneguda frase del seu pare carabassot: “Catalunya és com Lituània, però Espanya no és la URSS”. Amb cosetes com aquestes els seus votants es deixaven enganyar conscienment perquè creien que algun dia destaparien el seu independentisme que portaven amagat per una qüestió purament tàctica.

Ara però, amb declaracions com les d’en Puig, no estem parlant de política, parlem de psiquiatria. I, arribats a aquest extrem, els caldrà reconèixer a tots els convergents patriotes i de bona fe que els seus problemes no els poden  resoldre en el proper congrés. El millor lloc per fer-ho és la consulta d’un professional qualificat.

Personalment els recomanaria que deixessin de banda els seus dirigents, no fos cas que que s’acomplís allò tan popular de “qui tracta amb bojos s’hi acaba tornant”.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Santiago Espot
Empresari. És autor de diversos llibres. Des de Contra el senequisme polític (1991) fins a Discursos a la Nació” (2009). President Executiu de Catalunya Acció.
07/11/2016

Avui, Madrid, Audiència Nacional

07/09/2016

Tots cap a l'esquerra

15/07/2016

O reflexionem o perdrem

10/06/2016

Bons i mals independentistes

18/05/2016

Raó i poder

19/04/2016

Koiné? Endavant!

20/03/2016

L'engany

21/02/2016

Ens deixen xiular. Gràcies, bwana…

04/02/2016

Desestabilitzar i fer caure Espanya

20/01/2016

Qui controlarà el procés independentista?

Participació