El darrer cop que el veia

per Marta Cordomí, 10 de juliol de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de juliol de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Vaig coincidir amb en Lluís Maria Xirinacs per darrer cop a Cardedeu, a mitjan de juliol de fa cinc anys. En aquell moment ningú sabia que havia decidir deixar-se morir a un lloc mític del Ripollès a principis d'agost, coincidint amb el seu aniversari. Aquell matí de juliol tenia regust de comiat, però ens semblava que només ho era per la cloenda del cicle de trobades.

Lluís Maria Xirinacs era un d'aquelles personatges que deixen empremta. La seva vida deixa un llegat de lluita des de la no-violència, que li ha reportat una fortalesa i una valentia que no sempre s'ha entès. Malgrat això, ha despertat admiració i un profund respecte per la seva persona i sobretot pels seus gestos.


Quan es va morir, entre les paraules que se li dedicaven, es repetia contínuament la paraula "coherència". En Xirinacs era un senyor coherent. Fins i tot el seu gest de morir va deixar constància que no es deixava trepitjar, que pensava en el col·lectiu, que mantenia la seva dèria per reclamar, per la nostra nació, la llibertat. Enguany, a principis d'agost, farà cinc anys que en Xirinacs ens va deixar, en un gest "absolut victoriós", "per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble".

Petits gestos heroics són petites espurnes de canvi. Ell ja no hi era quan l'estiu de 2009 va esclatar la idea de les consultes per la independència que s'encetarien a Arenys d'Amunt a petició d'un col·lectiu de la CUP i s'escamparien arreu del país de la mà de la gent de cada poble i amb el contrapeu de diversos polítics. En Xiri ja no hi era a la manifestació del 10 de juliol de 2010 que va tornar a dur un milió de persones al centre de Barcelona, sota un sol de justícia, per reclamar la nostra llibertat contra les imposicions espanyoles, tot i la incomoditat de diversos polítics que duien una pancarta ben neutre mentre sentien darrera seu milers de goles cridant per la independència.


Durant aquests cinc anys sense la coherència d'en Xirinacs no han arribat avenços polítics. El gall ja ha cantat tres vegades, i més, i la traïció de l'estancament aflora sense vergonya. El peu dret del bipartidisme català, el que ens havia de semblar més catalanista, ha tornat al govern de la Generalitat tot marejant la perdiu de l'independentisme per acabar presentant una proposta de pacte fiscal que fa badallar el nostre país i fa riure a Espanya. Amb ells, l'espanyolisme més ranci ha tornat a les posicions de poder al nostre país.

Cincs anys sense Xirinacs ens han de servir per no perdre la memòria, i per fer ressonar les seves paraules, perquè remoguin els estómacs d'aquells incoherents i traïdors que, frenats, donen voltes allà mateix ensorrant el nostre poble en la humiliació.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Marta Cordomí
Sóc cardedeuenca d'ençà que hi vaig néixer l'agost del 1983. Sóc del Vallès Oriental des de diverses branques de les meves arrels. M'he fet sociòloga, i gestora cultural, i bastonera, i regidora de la CUP al meu poble, i tot d'altres coses que no se solen dir però que en realitat defineixen qui sóc i què penso. I vet aquí que a aquest racó hi exposaré tot de coses que em volten pel cap i que miraré d'estructurar a cop de tecla. Provem-ho.
22/03/2013

Tolerància zero

14/02/2013

Qui mana, aquí?

18/01/2013

Tele Cardedeu: la llibertat i el poder

18/12/2012

Un pedaç per a un descosit

12/10/2012

Cardedeu és cultura

11/09/2012

L'11

10/07/2012

El darrer cop que el veia

13/06/2012

A quant va el nus de cordill?

09/05/2012

El Golf de Vilalba o el dia de la marmota judicial

16/04/2012

El feixisme impune

Participació