Coincidències poètiques 2012

| 24/06/2012 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 24/06/2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquesta primavera han anat succeint-se, en l’àmbit poètic osonenc, una sèrie de coincidències curioses entorn del número 10 i múltiples de 10 que, segurament, són només això, coincidències numèriques curioses, però que, ben mirat, superen els límits de l’anècdota estricta perquè funcionen, al capdavall, com a tornaveus o ecos de la rica història poètica moderna d’Osona.

1. Els dies 10 d’abril i 10 de juny s’han complert, respectivament, 10 anys de la mort de Segimon Serrallonga (Torelló 1930-Badalona 2002) i 110 anys de la de Jacint Verdaguer (Folgueroles 1845-Barcelona 1902), sens dubte els poetes de la plana de Vic que, juntament amb Miquel Martí i Pol, ocupen les posicions més destacades en el rànquing de la lírica catalana moderna. El primer llibre en solitari del savi torellonenc –cal tenir-ho present pel que direm al final– fou el poemari "Eixarms" (1974).

2. Entremig, durant el maig, ha aparegut el número 100 de la revista de poesia Reduccions, la qual, fundada el 1977 i vinculada actualment a la Universitat de Vic, aborda el fet poètic des de tots els vessants possibles: la creació, la traducció i l’estudi de la poesia tant catalana com estrangera amb una especial inclinació per la lírica de cultures minoritàries. Es tracta d’una fita extraordinària que honora els seus responsables, començant pel seu director, el poeta i traductor Lluís Solà, i continuant amb els membres del seu consell de redacció, entre els quals figura el filòleg Francesc Codina, que va presentar-se públicament com a poeta el 1974 –com Segimon Serrallonga– amb la publicació de "Cops de cap a la lluna", poemari guardonat amb el premi Amadeu Oller per a poetes inèdits.

La revista Reduccions inaugura el número 100 amb una oportuna i necessària “Declaració sobre la llengua”, un document excepcionalment lúcid que tot partint de la llengua catalana reflexiona sobre el valor intransferible, insubstituïble, de cadascun dels parlars existents al món i sobre la seva inajornable defensa davant les amenaces polítiques i jurídiques que poden rebre dels seus eventuals enemics. Una peça impagable que hauria de ser de lectura obligatòria a tots els centres d’ensenyament –una suggerència que adreço modestament a la consellera Irene Rigau– a partir del curs 2012-2013.

3. Aquesta mateixa setmana, la jove poeta Irene Solà i Sàez (Malla, 1990) ha rebut a Barcelona el premi Amadeu Oller 2012 pel seu primer recull de poemes titulat “Bèstia” (Galerada), convertint-se així, després de Francesc Codina per “Cops de cap a la lluna” (1974) i de la folguerolenca Anna Dodas per “Paisatge amb hivern” (1986), en la tercera veu lírica d’Osona que guanya el premi més important que existeix als PPCC dedicat als autors joves.

L’element curiós que relliga aquestes tres circumstàncies literàries és que “Bèstia” ha aparegut en una col·lecció molt elegant que es diu “Eixarms”, com el primer poemari de Segimon Serrallonga, per decisió expressa de Joan Maluquer, l’editor de Galerada i amic del poeta torellonenc que, a la seva mort el 2002, va decidir fundar una col·lecció nova de poesia batejant-la amb el títol del seu primer llibre de versos. 10 anys després aquesta col·lecció acull també el primer llibre d’Irene Solà, un volum molt original i atractiu sobre les fluctuacions –entre la manyagueria i la fúria animals– que sovint caracteritzen les relacions amoroses.

“Bèstia” no és el número 10 de la col·lecció “Eixarms”, sinó el 12. Com si es tractés d’un acte de desgreuge, però, aquesta opera prima de l’autora mallenca es va presentar en roda de premsa a Barcelona –jo hi era i en dono fe– el dia 12 de juny de 2012, a les 12 del migdia, a la llibreria Proa-Espais (Rosselló, 212) com a número 12 de la col·lecció “Eixarms”. La primera part del llibre consta, casualment o no, de 12 poemes.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Antoni Pladevall
Antoni Pladevall (Taradell, 1961). Escriptor. Doctor en filologia clàssica, actualment imparteix classes de grec i de llatí a l’Institut de Vic (Vic). Ha col·laborat amb articles de tema literari o historiogràfic a revistes com Ausa, Reduccions, Serra d’Or, Els Marges i Revista de Catalunya. Entre altres llibres, ha publicat l’assaig historiogràfic “La il·lustració a Vic. Les aportacions de Francesc de Veyan i Mola i Llucià Gallissà i Costa” (2000), el dietari “La mentida original” (2000), el volum de proses breus “Quadern de Can Garbells” (2002) i les novel·les “La lliça bruta” (2001), “Massey Ferguson 35” (2003), “Terres de lloguer” (2006: premi Pin i Soler 2005 i premi Amat-Piniella 2007), “La papallona negra” (2009: premi Carlemany 2008) i “Tot és possible” (2011), una ficció sociopolítica sobre la primera onada de consultes sobiranistes del diumenge 13-D.
Marta Rovira i Xavier Domènech, en un acte recent. | ACN
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
01/01/1970
Posen en marxa un mapa interactiu que registra la violència policial contra els votants del referèndum
01/01/1970
El diputat creu que no seria "una bona decisió" que la investidura a la presidència suposés un nou "bloqueig institucional"
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
Joan Serra Carné | 2 comentaris
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme
Carme Forcadell i Marta Rovira al bell mig de l'hemicicle del Parlament en la sessió constitutiva | Josep Maria Montaner
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
La legislatura arrenca marcada pels escons buits i amb llaços grocs, la bancada del Govern deserta i l'alè dels processos judicials al clatell de l'independentisme | La sessió constitutiva més insòlita en democràcia acaba amb la trucada de Puigdemont des de Brussel·les per felicitar Roger Torrent
Joan Tapia | Adrià Costa
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
L'exdirector de "La Vanguardia" opina que "l'actuació de Felip VI davant el procés pot complicar el seu paper arbitral en el futur" | Segons el periodista i analista polític, "Mas ha preferit marxar dos dies abans que dos dies després de la sentència del cas Palau"
Rajoy aquest dilluns davant la junta directiva del seu partit. | @ppopular
Pep Martí
01/01/1970
L'aprovació dels comptes públics requereix del suport dels nacionalistes bascos, molt difícil mentre bategui el 155, mentre que Rajoy s'esforça per preservar la cohesió d'un partit molt inquiet després del 21-D