#novullpagar, l’entrenament

per Salvador Cardús, 4 de maig de 2012 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de maig de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
#novullpagar és una d’aquestes iniciatives que no s’han de valorar tant pel resultat final –quanta gent s’hi ha implicat, quin objectiu persegueix i s’assoleix, qui se n’aprofita oportunistament, quines reaccions provoca...- com per ser l’expressió a la superfície d’un malestar més profund. Vull dir que es tracta del símptoma, de l’indici, de la pista, d’una dolència subterrània greu que es manifesta en forma d’erupció desordenada, però inequívoca respecte de l’origen. I quin és l’origen de la malaltia? Doncs que els catalans ja en tenim prou de que se’ns passegin, que hem acabat la paciència, que ens estem desfent de la por atàvica a plantar cara i que la decisió d’emancipar-nos de la tutela colonial ja no té marxa enrere.

El #novullpagar no neix com un bolet al mig del prat, doncs. La resposta a la que ens va convidar Joan Solà aquell 28 de desembre de 2006 des de l’Avui, “Plantem cara!” –i que des d’ara ja podríem considerar com el Dia de la desinnocentada, s’han anat estenent com la pólvora. El reguerot el van fer les consultes, el 10-J el va encendre, i des de llavors, tot són castells de foc. El #novullpagar és una acció que explica que la submissió es pot desaprendre. I fa veure als espanyols que ja no poden comptar amb el suposat tarannà merament emocional de les expansions patriòtiques dels catalans, com si fossin bombolles de cava condemnat a quedar esbravat al cap de poca estona.


El #novullpagar també es pot entendre com un exercici d’entrenament que posa en evidència que hom pot manifestar lliurament la pròpia voluntat i que no passa res. Tot el contrari: fer un #novullpagar demostra que la por al risc és molt menor que l’extraordinària sensació que porta un exercici de revolta a favor de la llibertat. Ras i curt: un #novullpagar a les autopistes és el preludi del futur #novullpagar a la Hisenda espanyola.

El #novullpagar ha posat de manifest altres coses molt i molt interessants. Primer, que l’adversari no hi comptava. Ens tenen pels xaiets de sempre. No tenen res previst per si fugim del ramat. No tenen gos d’atura ben entrenat, per dir-ho així. I, segon, ha fet palès que el país va per davant dels seus polítics i institucions. Podem dir que el Govern ha quedat desbordat a l’hora de respondre-hi: que ho entén, que ho sancionarà, que no hi enviarà els mossos, que s’ha de complir la legalitat, que no són justos els peatges de l’AP-7 i l’AP-2... Que sí, que no, que sí, que no, que sí... Però com qualificar la reacció del PSC? Com ja és habitual darrerament, ha estat la més poruga, la més conservadora de totes, la més allunyada de l’interès del ciutadà. I, junt amb la reacció dels socialistes –i la tardana i parcial d’ICV-, la les dels sindicats.


#novullpagar ha estat una sessió intensa d’escalfament. Hem començat a alliberar endorfines, i hem vist que el cos se sent millor. Aviat farem spinning i, no massa enllà, la cursa final.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Salvador Cardús
Vaig néixer a Terrassa el 1954. Sóc doctor en Econòmiques, professor de Sociologia, degà de la Facultat de Polítiques, tot a la UAB, i l'únic carnet professional que tinc és el de periodista. No tots els independentistes són, a més, independents: jo sí. Acabo de publicar El camí de la independència.
27/07/2012

Gràcies, ministre Montoro

13/07/2012

Anem passant, d'acord?

29/06/2012

Això només és el principi

15/06/2012

El mirall escocès

01/06/2012

Que hi ha algú més?

18/05/2012

#ignoremmontoro

04/05/2012

#novullpagar, l’entrenament

20/04/2012

Estrelles i tisores

06/04/2012

Calés per càrrecs

23/03/2012

Identitari, tu!

Participació