El conte de la fam

per Roger Prims , 4 de maig de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de maig de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa una pila de dies i setmanes i mesos i anys, en un país remot, d'aquells tan llunyans que no saps si existeixen, la fam va estendre els tentacles sobre la seva població, la majoria de la qual era molt pobre. El quadre era dramàtic: hi havia fam, la urgència era evident i la tragèdia, no cal dir-ho, de dimensions nacionals. La manca d'aliments assotava, implacable, els veïns d'una part d'aquell país. Què s'hi podia fer? Per què havia passat, tot allò?

Tothom es va determinar a actuar d'una manera o altra. L'emperador, perquè aquell país en tenia, d'emperador, va decidir obrir els ports a les importacions de gra i va tancar les aixetes de les exportacions. S'havia d'alimentar com fos els seus súbdits. Sobre el terreny, es constituïen comitès locals de socors i tothom mirava de col·laborar-hi en funció dels seus mitjans i recursos: un home cèlebre, per exemple, un home que era un autor de novel·les, de família aristocràtica però de conviccions llibertàries, va decidir de recuperar part dels seus drets d'autor per invertir-los en les tasques d'ajut, d'assistència als necessitats; als desesperats. La gent patia, i calia arremangar-se per tal que la gent se'n sortís, no importava ni condició ni ideologia... O sí?


Un altre home, que llavors no era cèlebre, però que n'acabaria sent tant o més que el novel·lista aristòcrata de conviccions llibertàries, i molt més que l'emperador d'aquell país que tenia emperador, va fer un pas enrere. O un pas endavant, que, de vegades, és la Història qui, amb la seva perspectiva, jutja el sentit dels nostres passos. Aquell home, resolt i enèrgic, jove i amarat de vitalisme nietzscheà, va decidir, inflexible, que ell no formaria part del comitè de socors que s'havia creat a la seva ciutat. La fam, va dir, és conseqüència d'un ordre social injust i fins que no canviem aquest ordre la fam es repetirà, una vegada i una altra. Això és filantropia estèril, deia; un pedaç que només afegirà maquillatge al rostre indigne dels responsables de la catàstrofe i que, amb la nostra col·laboració, els permetrà de perpetuar la injustícia sobre la que edifiquen la seva hegemonia sobre les dones i homes d'aquesta terra. Els poderosos no fan sinó netejar la seva consciència a través de la caritat, deixant l'esperit prest a reprendre la quotidianitat de l'espoli. I no va entrar al comitè de socors.

Aquell país era Rússia, l'any 1891. L'emperador, el tsar: Alexandre III. El novel·lista: Lev Tólstoi, i el jove revolucionari, un advocat novell anomenat Vladimir Ilich Ulianov, Lenin, aleshores veí de Samara, una ciutat abocada a la riba del Volga. La història és real, en efecte.


Ja ho veig: ara vostès s'han pensat que els parlava de la Comunitat Autònoma Catalana i la Marató contra la pobresa que ens ha organitzat el 'govern dels millors' a la Corpo aquest mes de maig, en ple segle XXI. I no, no sé per què s'ho pensaven: jo parlava de la Rússia del XIX i de com els qui hi governaven aleshores tiraven de la caritat per apedaçar les injustícies que ells mateixos provocaven amb la seva obra de govern i el seu model de societat, fet a mida dels seus interessos. Doncs mirin, són una colla de malpensats, així mateix m'ho fan dir.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Roger Prims
Nascut a Lliçà d'Amunt, segons el carnet de l'estat que mena (per força) aquest tros del nostre país, el 1977, però paretà convicte i garriguenc d'adopció. Deixem-ho en valltenenc i vallesà, per aquest ordre. És historiador i n'exerceix quan pot: en alguna obra publicada i en algunes revistes (com Parietes o Vallesos), i fins i tot en el seu blog, el Sense fruir de l'estipendi. La qüestió és escriure i abocar cabòries, que diuen que és prou saludable; sobretot per qui se les treu de sobre.

A Twitter: @Sistomatiques
05/07/2013

Orwell a la Garriga

26/03/2013

Bananas

27/02/2013

Espanya, pim, pam, pum

15/01/2013

Rebaixes

13/12/2012

Les lliçons del PP

10/10/2012

Llibertat, consciència, país

18/09/2012

La terra és plana

11/07/2012

Ni cura ni mesura

08/06/2012

Memòria!

04/05/2012

El conte de la fam

Participació