Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


El producte local està de moda?

per Ramon Sentmartí, 17 d'abril de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 d'abril de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa pocs dies, la Comissió per a l’Agricultura Sostenible i el Canvi Climàtic ha publicat el seu darrer informe, on posa l’accent en hàbits que ens cal corregir si volem garantir unes expectatives de vida mínimament dignes per a les futures generacions.

Entre d’altres propostes, s’apunta la necessitat d’implementar sistemes de producció i consum d’aliments que generin molts menys efectes contaminants (en l’aire, l’aigua i el subsòl), així com reduir les grans quantitats d’aliments que llancem en els processos de producció, transport i consum (que alhora esdevenen nous residus i contribuïdors a l’efecte hivernacle).


És en aquest context que el creixent interès per als productes locals, de proximitat, produïts i distribuïts a partir de criteris de sostenibilitat, no és ni serà una nova moda passatgera, sinó fruit d’una necessitat. El mediambientalista escocès Mike Small, en una recent conferència, apuntava que un país com el Regne Unit sol genera més de 100 milions de tones de CO2 l’any només a partir de la producció d’aliments, i 130 milions de tones de CO2 anuals més només a partir del consum d’aliments.

La globalització ha anat acompanyada de situacions insostenibles, com el fet que un aliment entre el seu punt d’origen fins que el consumim faci de promig 2.000 quilometres. Exportem i importem els mateixos productes: venem tones de pomes a Centre Europa i alhora comprem tones de pomes d’aquestes mateixes regions. I això passa arreu i en pràcticament tots els productes.

La sostenibilitat no és aliena a allò que comprem i consumim, ans tot el contrari. El consum responsable implica parar molta més atenció en l’origen i en els valors intrínsecs dels productes, en aquest cas els aliments. I en una comarca com la nostra això és relativament fàcil, perquè tenim ben a prop molts productors d’horta, de carns (porc, vedella, xai), d’aviram, llegums, formatges, etc. I estant sorgint noves iniciatives de venda directa o bé de circuit curt que aposten pel producte de proximitat, acompanyats sovint amb la certificació d’ecològics.

I consumint producte local no només ens beneficia en termes mediambientals, sinó que esdevenim cooperants i mantenidors actius d’aquest teixit productiu, social i territorial proper. Si podem comprar xai, enciams, vedella, llet... del nostre veí, per què anar-ho a buscar molt més lluny?

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Ramon Sentmartí
Pagès d'origen, sociòleg i màster a la London School of Economics. Ha treballat a la Universitat Autònoma de Barcelona com a cap de projectes europeus de recerca, ha estat director tècnic del Consorci del Lluçanès i posteriorment cap del Programa de Comercialització Agroalimentària, dins la Direcció General de Comerç, des d'on ha portat projectes com gastroteca.cat, participació a fires, estratègies de comercialització, etc. Actualment és tècnic del projecte Catalunya Regió Europea de la Gastronomia 2016 i col·labora amb la Fundació Alícia així com en diferents organismes en projectes relacionats amb la promoció dels productes agroalimentaris catalans.
24/11/2015

La càtedra d'Agroecologia, una nova eina per repensar el model productiu-alimentari

09/06/2015

Llonganissa de Vic: tradició, innovació i, ara, turisme experiencial

09/03/2015

Purins i responsabilitats

12/01/2015

De l'Ecomuseu del blat a la revolta pagesa

01/11/2014

El Fòrum Gastronòmic: un cas d'èxit

28/08/2014

Santi Pons, una persona excel·lent, un ciutadà exemplar

09/07/2014

Vic, ciutat Unesco de la Gastronomia: tot a punt?

26/05/2014

El Serradet de Barneres: il·lusió i esperança

03/02/2014

Porcs amb nom i cognom?

11/12/2013

Elèctriques, purins i gestions que fan mala olor

Participació